Franz Josef Ruprecht

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Franz Josef Ruprecht
	;
Nom original	(de) Franz Joseph Ruprecht
Biografia
Naixement	1r novembre 1814 ; Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Mort	23 juliol 1870 (Julià) (55 anys); Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri Volkovo
Formació	Universitat Carolina de Praga
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	botànic, liquenòleg, metge, col·leccionista de plantes
Ocupador	Jardí Botànic de Sant Petersburg (1867–1870) ; Museum of Botanical Garden of V.L. Komarov Botanical Institute (en) , director (1855–1870) ; Jardí Botànic de Sant Petersburg (1851–1855) ; Universitat Estatal de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic)
Obra
Abrev. botànica	Rupr.
Premis
	(1840) Premi Demídov ;

Franz Josef Ruprecht (Friburg de Brisgòvia^[2] - aleshores Àustria - 1 de novembre del 1814 - Sant Petersburg, 4 d'abril^[3] del 1870) va ser un botànic i metge rus nascut a Àustria.

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Rupr.^[1]

Dades ràpides Nom original, Biografia ...

Tanca

Biografia

Passà la infància a Praga, on s'havia establert el seu pare després de les guerres napoleòniques, i a aquesta ciutat hi estudià i s'hi doctorà en medicina (1836). Després d'un breu període d'exercici mèdic a Praga, que compaginà amb unes primeres recerques botàniques, el 1839 va ser contractat com a conservador de l'herbari de l'Acadèmia Russa de Ciències a Sant Petersburg. Posteriorment va ser nomenat director ajudant dels jardins botànics de la ciutat (1851-1855) i professor de botànica de la universitat de Sant Petersburg (1855). Catalogà amb energia i rigor les caòtiques col·leccions del Museu Botànic de l'Acadèmia, que dirigí a partir del 1855. Va fer expedicions de recerca botànica (Arkhànguelsk 1841, Caucas, 1860-1861) i descrigué moltes noves plantes collides a l'extrem oriental de Rússia i al nord del continent americà^[4] com Adiantum aleuticum, Lonicera maackii, Ramalina lacunosa, i Phellodendron amurense. Franz Joseph Ruprecht va ser el primer botànic linneà a escriure una obra dedicada íntegrament als bambús (Bambuseae, 1839), on en descriu 30 espècies; sembla que efectuà l'estudi a partir de l'herbari de Carl Ludwig Willdenow, que aplegava les col·leccions de Robert Wight i de Nathaniel Wallich (comerciant, cirurgià i botànic que havia col·laborat amb William Roxburgh, l'autor de la cèlebre Flora indica). A banda de Bambuseae, Ruprecht fou autor d'una extensa obra, en alemany i, sobretot, en llatí (la llengua de la descripció taxonòmica de l'època).

Carl Anton von Meyer anomenà el gènere Ruprechtia^[5] en honor seu.

Obres

Alexander von Bunge, F.J. Ruprecht Enumeratio Plantarum, quas in China boreali collegit Saint Petersburg, 1833
Tentamen Agroslographiæ universalis 1838
Bambuseæ 1839
Aleksandr Postels, F.J.Ruprecht Illustrationes algarum in itinere circa orbem jussu Imperatoris Nicolai I atque auspiciis Navarchi Friderici Lütke annis 1826, 1827, 1828 et 1829 celoce Seniavin exsecuto in Oceano Pacifico, inprimis septentrionali ad littora Rossica Asiatico-Americano collectarum Petropoli (Sant Petersburg), Types E. Pratz, 1840 (reimp. Codicote, Herts.: Wheldon & Wesley; New York, N.Y.: Hafner Pub., 1963)
Flores Samojedorum cisuralensium Petropoli, Typis et Impensis Academiae Imperialis Scientiarum, 1845
Distributio cryptogamarum vascularium in Imperio Rossico Petropoli, 1845
In historiam stirpium Florae Petropolitanae diatribae Saint Peterburg, 1845
Symbolae ad historiam et geographiam plantarum Rossicarum Petropoli: typos et imp. Academiae imperialis scientiarum, 1846
Tange des Ochotskischen meeres Saint Petersburg, 1847-74
- Phycologia ochotiensis: Tange des Ochotskischen Meeres : ex Middendorff's sibirische Reise 1(2), St Petersburg 1851 Lehre: J. Cramer, 1978
Carl Bernhard von Trinius, F.J. Ruprecht Gramina Agrostidea, III. Callus Obconicus (Stipacea) Saint Petersbourg: Imprimierie de l'Academie Imperiale des Sciences, 1849
Algæ Ochotenses 1850
Ueber die Verbreitung der Pflanzen im nördlichen Ural, nach den Ergebnissen der geographischen Expedition im Jahre 1847 und 1848 Saint Petersburg, 1850
Neue oder unvollständige bekannte Pflanzen aus dem nördlichen Theile des Stillen Oceans Saint Petersburg: Eggers, 1852
Flora Borealo-Uralensis. Ueber die Verbreitung der Pflanzen im nördlichen Ural Saint Petersburg, 1854
Über das System der Rhodophyceae : gelesen den 14. Febr. 1851 Saint Pétersbourg : L'Imprimerie de l'Academie, 1855
C.A. von Meyer, A.T. von Middendorff, F.J. Ruprecht i E.R. von Trautvetter Botanik Saint Petersburg, 1856
Der nördliche Ural und das Küstengebirge Pai-Choi. 2 Saint Petersburg: Buchdr. der Kaiserl. Akademie der Wissenschaft, 1856
Flora Ingrica: sive Historia plantarum gubernii Petropolitani / Vol. 1, Polypetalae thalamanthae, polypetalae calycanthae, gamopetalae germine infero (flora de la regió de Leningrad) Petropoli (Sant Petersburg): Eggers et Soc, 1860
Petropoli Lipsiae (Leipzig): Voss, 1860
Barometrische Höhenbestimmungen im Caucasus: ausgeführt in den Jahren 1860 und 1861 für Pflanzengeographische Zwecke, nebst Betrachtungen über die obere Bränze der Culturpflanzen Saint Petersburg: Eggers, 1863
Flora Caucasi. pars 1 Saint Pétersburg, 1869
Fedor Romanovic Osten Sacken, F.J. Ruprecht Sertum Tianschanicum : botanische Ergebnisse einer Reise in mittleren Tian-Schan Saint-Pétersbourg, 1869

Notes

[1]
Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
[2]
L'any 1814, Friburg pertanyia a Àustria. Posteriorment s'incorporà a Alemanya.
[3]
Segons les fonts, la data de mort varia entre 4 d'abril i 23 de juliol en el calendari julià; 4 d'agost en el calendari gregorià
[4]
En aquella època, Alaska formava part de Rússia; més endavant, els russos la van vendre als Estats Units d'Amèrica
[5]
A. Huxley, ed. (1992) New RHS Dictionary of Gardening Macmillan ISBN 0-333-47494-5