Romeo and Juliet (pel·lícula de 1936)
pel·lícula de 1936 dirigida per George Cukor From Wikipedia, the free encyclopedia
pel·lícula de 1936 dirigida per George Cukor From Wikipedia, the free encyclopedia
Romeo and Juliet és una pel·lícula estatunidenca de 1936 dirigida per George Cukor, basada en l'obra de teatre homònima escrita per William Shakespeare. The New York Times va seleccionar la pel·lícula com una de les "Millors 1.000 pel·lícules mai fetes", anomenant-la "una magnífica producció" que "és extremadament ben feta i protagonitzada."[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | George Cukor |
Protagonistes | |
Producció | Irving G. Thalberg |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Talbot Jennings |
Música | Herbert Stothart |
Fotografia | William H. Daniels |
Muntatge | Margaret Booth |
Vestuari | Oliver Messel |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 20 agost 1936 |
Durada | 125 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Romeu i Julieta |
Gènere | drama, cinema romàntic i melodrama |
Lloc de la narració | Itàlia |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
En la Verona humanista ha nascutl' amor entre Romeo i Julieta Capuleto. La parella es veu obstaculitzada per les famílies, rivals per generacions. Però els amants estan disposats a fer qualsevol cosa per estar junts.[2]
A alguns crítics els va agradar la pel·lícula, però en general, ni crítics ni públic va respondre entusiàsticament. Graham Greene va escriure que "menys que mai estic convençut que hi hagi una justificació estètica per filmar Shakespeare ... L'efecte de fins i tot les millors escenes és per distreure."[3] "Ornada però no estrident, extravagant però amb un gust perfecte, expansiva però mai aclaparant, la pel·lícula dona crèdit als seus productors i a la pantalla globalment", va escriure Franc Nugent en una ressenya positiva pel New York Times. "És una producció digna, sensible i enterament admirable de Shakespeare—no Hollywood—."[4] Variety va definir la pel·lícula com una "adaptació" fidel amb "molt bonic" vestuari, però també la troba "no gaire imaginativa" i "massa llarga".[5]
Nominacions de l'acadèmia | Candidat(s) |
---|---|
Oscar a la millor pel·lícula | Irving Thalberg |
Oscar al millor actor secundari | Basil Rathbone |
Oscar a la millor actriu | Norma Shearer |
Oscar a la millor direcció artística | Cedric Gibbons, Fredric Hope, Edwin B. Willis |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.