Robert I de Nàpols
From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (Santa Maria Capua Vetere, 1278 - Nàpols, 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1277 Santa Maria Capua Vetere (Itàlia) |
Mort | 20 gener 1343 (65/66 anys) Nàpols (Itàlia) |
Sepultura | basílica de Santa Clara |
Monarca | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Comte de Provença Rei de Nàpols |
Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
Cònjuge | Sança de Mallorca (1304, 1305 (Gregorià)–1343) Violant d'Aragó i de Sicília (1297, 1297 (Gregorià)–1302) |
Fills | Carles de Calàbria () Violant d'Aragó i de Sicília Charles d'Artois () Robert d'Anjou i Mallorca () Sança de Mallorca |
Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria |
Germans | Maria de Nàpols Elionor d'Anjou Blanca de Nàpols Margarida d'Anjou Lluís de Nàpols Pere de Nàpols Carles Martell d'Anjou Ramon Berenguer de Nàpols Joan I de Gravina Felip I de Tàrent |
Orígens familiars
Fill quart del rei Carles II de Nàpols i la reina Maria d'Hongria, succeí al seu pare al tron de Nàpols el 1309. Era germà petit del rei d'Hongria Carles Martell.
Ascens al tron
El 1309 fou nomenat hereu del seu pare al tron de Nàpols i comptà amb la benedicció del papa Climent V. El seu nebot Carles I Robert d'Hongria, fill de Carles Martell i primogènit de Carles II de Nàpols, no reclamà la corona napolitana gràcies al fet de ser escollit hereu del regne hongarès a la mort del seu pare.
Cap del partit papal dels güelfs, no fou capaç d'evitar el trencament el 1330 amb el Papa Joan XXII. Notable protector de les arts i dels seus estudis, fou amic personal de Boccaccio i Petrarca.
Núpcies i descendents
El 1297 es casà a Roma amb Violant d'Aragó, filla de Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni en va néixer:
- l'infant Carles de Calàbria (1298-1328), nomenat duc de Calàbria i, per tant, hereu del regne.
- l'infant Lluís de Nàpols (1301-1310)
A la mort de Violant l'any 1302, Robert I es tornà a casar el 21 de juny de 1304 a Cotlliure (el Rosselló) amb Sança de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni en nasqueren diversos fills[1][2] que moriren joves, després de l'any 1340:[a][3][4]
La successió del regne recaigué en la seva neta Joana I de Nàpols a causa de la mort prematura del pare d'aquesta, Carles, duc de Calàbria, el 1328.
Notes
- Se'l menciona com a testimoni en un document de l'11 de setembre de 1333,[5] junt amb l'infant Ferran de Mallorca (que seria un cosí seu). Joan tindria poc més de tres anys
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.