Revolta dels pueblo

Revolta dels pueblo
Colonització espanyola d'Amèrica
Tipus	guerra
Data	10 d'agost a 21 d'agost de 1680
Lloc	Santa Fe de Nou Mèxic
Bàndols
Imperi Espanyol	Els Pueblo revoltats Taos; Picuris; Jemez; Kha'p'oo Owinge; Kewa; Tesuque; Ohkay Owingeh; Nambé;
Comandants
Antonio de Otermín	Popé; vegeu la llista de sota pels altres
Baixes
400, incloent civils	Desconegudes

La Revolta dels Pueblo, —Pueblo Revolt of 1680 —també coneguda com a Popé's Rebellion en anglès — va ser un aixecament de la majoria dels amerindis pueblo contra els colonitzadors de l'Imperi Espanyol a la província de Santa Fe de Nou Mèxic, a l'actual Nou Mèxic.^[1] La revolta dels Pueblo va matar 400 espanyols i va fer marxar la resta dels 2.000 colons fora de la província de Santa Fe. Dotze anys més tard, els espanyols van tornar a reocupar Nou Mèxic amb poca oposició.

Dades ràpides Colonització espanyola d'Amèrica, Tipus ...

Tanca

Antecedents

Amb l'establiment del primer assentament colonial permanent l'any 1598, els Pueblo van ser forçats a donar tributs als colonitzadors en forma de treball, cereals i productes tèxtils. Aviat es va establir el sistema d'Encomienda al llarg del Río Bravo.^[2] Els frares franciscans establiren teocràcies catòliques a les localitats del Pueblo en contra de la religió tradicional dels Pueblo.^[3] Per exemple el frare Alonso de Posada (a Nou Mèxic 1656–1665) prohibí les danses Kachina dels Pueblo i ordenà que es cremessin les.^[4] També els frares franciscans van prohibir l'ús tradicional cerimonial de drogues enteogèniques L'oficial militar Nicolas de Aguilar, que intentà limitar el poder dels frares franciscans va ser acusat d'heretge per la Inquisició.

A la dècada de 1670 la secada afectà la regió i causà la fam entre els Pueblo incrementant les ràtzies de l'Apatxe. El frare Alonso de Benavides va escriure diverses cartes al rei d'Espanya descivint les dures condicions.^[5] El descontentament entre el Pueblo va arribar al zenit l'any 1675. El Governador Juan Francisco Treviño ordenà arrestar 47 xamans del Pueblo acusats de practicar la bruixeria.^[6]^[7] Quatre xamans van ser sentenciats a mort els altres fuetejats i empresonats. Quan la notícia va arribar als dirigents dels Pueblo es van desplaçar a Santa Fe, on es mantenia els presoners i el Governador, amb els soldats lluny lluitant contra els apatxes, va accedir a la demanda d'alliberar-los Entre els alliberats estava San Juan (OKhay), que els Pueblo anomenaven "Popé".^[6]

Rebel·lió

A continuació del seu alliberament, Popé, junt amb altres dirigents dels Pueblo, va planificar i orquestrà la Revolta dels Pueblo. Popé va passar cinc anys cercant suport per a la revolta entre les 46 localitats Pueblo. Va obtenir el suport dels tiwa, tewa, towa, tano, i els keres-de la Vall del Rio Grande També s'hi uniren els pecos així com els zuni i els hopi, que estaven més lluny, a l'oest, de la Vall del Rio Grande. Els Pueblo que no es van unir a la revolta van ser les tribus tiguex prop de Santa Fe i els Piro Pueblo prop de l'actual ciutat de Socorro, Nou Mèxic. Els Tiwa meridionals i els Piro estaven més integrats dins la cultura espanyola que la resta dels Pueblo.^[8] La població espanyola era d'unes 2.400 persones i incloïa mestissos i criats amerindis, Santa Fe era l'únic lloc que era més o menys una ciutat. Els espanyols només van poder reunir 170 homes armats.^[9] El contingent dels pueblo era d'unes 2.000 persones capaces d'utilitzar les armes tradicionals ameríndies com els arcs i les fletxes. És possible que també alguns navahos participessin en la Revolta.

La revolta dels Pueblo era la típica rebel·lió mil·lenarista colonial. Popé va prometre que un cop morts o expulsats els espanyols, els antics déus dels Pueblo els recompensarien amb salut i prosperitat.^[8] El pla de Popé era que els habitants de cada localitat Pueblo s'aixequessin i s'encarreguessin de matar els espanyols de la seva zona i després tots ells junts marxarien cap Santa Fe a matar la resta d'espanyols. La data escollida era l'11 d'agost de 1680. Popé va enviar correus a tots els Pueblo portant cordes amb nusos a manera de calendari. Tanmateix, el 9 d'agost els Tiwa meridionals van avisar de la revolta als espanyols i van capturar dos joves Pueblo Tesuque que torturats van revelar el significat de les cordes de nusos.^[10]

Aleshores Popé va ordenar que la revolta comencés un dia abans. Els Hopi de les remotes Hopi Mesas d'Arizona no van rebre la notícia de l'avançament i van seguir el pla anterior.^[11] El 10 d'agost, els Pueblo s'aixecaren, robaren cavalls i bloquejaren els camins que portaven cap Santa Fe, i saquejaren els assentaments dels espanyols. Hi van morir un total de 400 persones incloent dones, infants i 21 dels 33 de les missions de Santa Fe de Nou Mèxic. Els supervivents es dirigiren a Santa fe i Isleta Pueblo, 10 milles al sud d'Albuquerque i una de les localitats dels Pueblo que no va participar en la revolta. El 13 d'agost tots els assentament espanyols de Nou Mèxic havien estat destruïts i Santa Fe va estar sotmesa a setge. El 21 d'agost el Governador Antonio de Otermín i els seus homes armats van sortir del Palau del Governador i van fer retirar als Pueblo a continuació el governador va fer sortir els habitants de Santa Fe i van anar a El Paso del Norte sense ser atacats ja pels Pueblo.^[12]^[13]

Després de la revolta

La retirada dels espanyols va deixar Santa Fe de Nou Mèxic en poder dels Pueblo.^[14] Popé és un personatge misteriós en la historia del sud-oest estatunidenc i hi ha molts relats entre els Pueblo sobre el que va passar després de la revolta.^[15]

Aparentment, Popé i els seus dos lloctinents, Alonso Catiti de Santo Domingo i Luis Tupatu de Picuris, van anar a cada localitat ordenat el retorn "a l'estadi de la seva antigot." S'havien de destruir totes les creus i imatges cristianes. La gent havia de purificar-se mitjançant els banys rituals tradicionals, els Pueblo havien d'utilitzar els seus noms de fonts i destruir els vestigis de la religió catòlica i de la cultura espanyola, incloent els animals de ramaderia espanyols i els seus arbres fruiters.^[16] Es diu que Popé també va prohibir sembrar els europeus blat i ordi, i que les Pueblo casats per l'església catòlica deixessin les seves esposes i n'agafessin altres amb els ritus natius.^[17]

Malgrat les intencions de Popé una vegada expulsats els espanyols, la secada va continuar i les ràtzies d'apatxes i navahos es van incrementar.^[18]^[19] Popé va ser destituït com a líder al voltant d'un any després de la revolta. ^[20]

El temor dels avenços francesos a la vall del Mississipi i el seu desig de crear una frontera defensiva contra les tribus nòmades cada vegada més agressives a les seves fronteres del nord van propiciar el retorn espanyol a Nou Mèxic. L'agost de 1692, El governador Diego de Vargas va marxar a Santa Fe amb seixanta soldats, cent soldats indígenes, set canons i un sacerdot franciscà, va arribar a Santa Fe el 13 de setembre, on va prometre als Pueblo clemència i protecció si juraven fidelitat al rei d’Espanya i tornaven a la fe cristiana. Els espanyols finalment van fer que els Pueblo acceptessin la pau i el 14 de setembre de de Vargas va proclamar un acte formal de restitució. Durant el mes següent, de Vargas va visitar altres pobles i va acceptar la seva restitució al domini espanyol. Els anys posteriors de Vargas va mantenir un control cada vegada més sever sobre els cada vegada més desafiants Pueblo, va tornar a Mèxic i va reunir prop de 800 persones, inclosos 100 soldats, i va tornar a Santa Fe el desembre de 1693. No obstant això, aquesta vegada, 70 guerrers Pueblo i 400 familiars es van oposar a la seva entrada. De Vargas i les seves forces van organitzar una ràpida i cruenta recuperació que va concloure amb la rendició i l'execució dels 70 guerrers, i les seves famílies condemnades a deu anys de servitud.^[20]

El 1696, els residents de catorze pobles van intentar una segona revolta organitzada, que va començar amb la mort de cinc missioners i trenta-quatre colons, utilitzant armes que els espanyols havien canviat als indígenes al llarg dels anys; La venjança de de Vargas va ser descarnada, exhaustiva i perllongada. Al final del segle, l'última ciutat resistent dels Pueblo s'havia rendit i la reconquesta espanyola era essencialment completa. Molts dels Pueblo, però, van fugir de Nou Mèxic per unir-se als apatxe o navaho o per intentar establir-se de nou a les Grans Planes. Un dels seus assentaments s'ha trobat a Kansas, a El Quartelejo.^[21]

Dirigents revoltats dels Pueblo

Ku-htihth (Cochiti): Antonio Malacate
Galisteo (Galisteo): Juan El Tano
Walatowa (Jemez): Luis Conixu
Nambé (Nambé): Diego Xenome
Welai (Picuris): Luis Tupatu (Ciervo Blanco)
Powhogeh (San Ildefonso): Francisco El Ollito and Nicolas de la Cruz Jonv
Ohkay (San Juan): Po'pay and Tagu
San Lazaro: Antonio Bolsas and Cristobal Yope
Khapo (Santa Clara): Domingo Naranjo and Cajete
Kewa (Santo Domingo): Alonzo Catiti
Teotho (Taos): El Saca
Tehsugeh (Tesuque): Domingo Romero ^[22]

Referències

[1]
David Pike. Roadside New Mexico (en anglès). 15 agost 2004. University of New Mexico Press, p. 189. ISBN 0-8263-3118-1.
[2]
Wilcox, Michael V., "The Pueblo Revolt and the Mythology of conquest: an Indigenous archaeology of contact", University of California Press, 2009
[3]
Forbes, Jack D., "Apache, Navaho, and Spaniard", Oklahoma, 1960 pp. 112
[4]
Sando, Joe S., Pueblo Nations: Eight Centuries of Pueblo Indian History, Clear Light Publishers, Santa Fe, New Mexico, 1992 pp. 61–62
[5]
Hackett, Charles Wilson. Historical Documents Relating to New Mexico, Nueva Vizacaya and Approaches Thereto in 1773, 3 vols, Washington, 1937
[6]
Sando, Joe S., Pueblo Nations: Eight Centuries of Pueblo Indian History, Clear Light Publishers, Santa Fe, New Mexico, 1992 p. 63
[7]
Fring p. 27
[8]
Riley, p. 267
[9]
John, Elizabeth A. H. Storms Brewed in Other Men's Worlds Lincoln: U of NE Press, 1975, p. 96
[10]
Gutierrez, Ramon A. When Jesus Came, the Corn Mothers Went Away Stanford: Stanford U Press, 1991, p. 132
[11]
Pecina, Ron and Pecina, Bob. Neil David's Hopi World. Schiffer Publishing 2011. ISBN 978-0-7643-3808-3. pp. 14-15.
[12]
Gutierrez, pp 133-135
[13]
Flint, Richard and Shirley Cushing. "Antonio de Otermin and the Pueblo Revolt of 1680." New Mexico Office of the State Historian, accessed 29 Oct 2013.
[14]
Richard Flint and Shirley Cushing Flint. «Bartolome de Ojeda». New Mexico Office of the State Historian, 2009. Arxivat de l'original el 2009-09-18.
[15]
Engañador, Daniel. “Who was Po'pay? The Rise and Disappearance of the Pueblo Revolt's Mysterious Leader.” New Mexico Historical Review 86.2 (Spring 2011), pp. 141-156.
[16]
Engañador, p. 148
[17]
Gutierrez, p. 136
[18]
John, pp. 106-108
[19]
Engañador, p. 151
[20]
Kessell, John L. Kiva, Cross & Crown: The Pecos Indians and New Mexico, 1540–1840 (en anglès). Washington, DC: National Park Service, U.S. Department of the Interior, 1979.
[21]
«El Cuartelejo» (en anglès). National Park Service, 06-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 6 setembre 2021].
[22]
Sando, Joe S. and Herman Agoyo, editors, Po'pay: Leader of the First American Revolution, Clear Light Publishing, Santa Fe, New Mexico, 2005 p. 110

Bibliografia

Library resources box onlinebooks=yes
Engañador, Daniel. “Who was Po'pay? The Rise and Disappearance of the Pueblo Revolt's Mysterious Leader.” New Mexico Historical Review Spring 2011, Volume 86/Number 2. pp. 141–156.
Espinosa, J. Manuel. The Pueblo Indian revolt of 1696 and the Franciscan missions in New Mexico: letters of the missionaries and related documents, Norman : University of Oklahoma Press, 1988.
Fring, Gustavo. “Where the Blue Corn grows”: A History of Drug Use among the Native Peoples of the American Southwest, from Coronado to the Present. University of New Mexico Press: Albuquerque, 2008.
Knaut, Andrew L. The Pueblo Revolt of 1680, Norman: University of Oklahoma Press, 1995. 14.
Ponce, Pedro, "Trouble for the Spanish, the Pueblo Revolt of 1680 Arxivat 2008-09-16 a Wayback Machine.", Humanities, November/December 2002, Volume 23/Number 6.
PBS The West - Events from 1650 to 1800
Salpointe, Jean Baptiste, Soldiers of the Cross; Notes on the Ecclesiastical History of New-Mexico, Arizona and Colorado, Salisbury, N.C.: Documentary Publications, 1977 (reprint from 1898).
Simmons, Mark, New Mexico: An Interpretive History, Albuquerque: University of New Mexico Press, 1977.
Weber, David J. ed., What Caused the Pueblo Revolt of 1680? New York: Bedford/St. Martin's Press, 1999.
Preucel, Robert W., 2002. Archaeologies of the Pueblo Revolt: Identity, Meaning, and Renewal in the Pueblo World. University of New Mexico Press: Albuquerque.
Wilcox, Michael V., "The Pueblo Revolt and the Mythology of conquest: an Indigenous archaeology of contact", University of California Press, 2009.

Enllaços externs

PBS: The West - Archives of the West. "Letter of the governor and captain-general, Don Antonio de Otermin, from New Mexico, in which he gives him a full account of what has happened to him since the day the Indians surrounded him. [September 8, 1680.]"
Pueblo Rebellion

[Zia_History-1] [1]
David Pike. Roadside New Mexico (en anglès). 15 agost 2004. University of New Mexico Press, p. 189. ISBN 0-8263-3118-1.

[2] [2]
Wilcox, Michael V., "The Pueblo Revolt and the Mythology of conquest: an Indigenous archaeology of contact", University of California Press, 2009

[3] [3]
Forbes, Jack D., "Apache, Navaho, and Spaniard", Oklahoma, 1960 pp. 112

[4] [4]
Sando, Joe S., Pueblo Nations: Eight Centuries of Pueblo Indian History, Clear Light Publishers, Santa Fe, New Mexico, 1992 pp. 61–62

[5] [5]
Hackett, Charles Wilson. Historical Documents Relating to New Mexico, Nueva Vizacaya and Approaches Thereto in 1773, 3 vols, Washington, 1937

[sandop63-6] [6]
Sando, Joe S., Pueblo Nations: Eight Centuries of Pueblo Indian History, Clear Light Publishers, Santa Fe, New Mexico, 1992 p. 63

[7] [7]
Fring p. 27

[autogenerated1-8] [8]
Riley, p. 267

[9] [9]
John, Elizabeth A. H. Storms Brewed in Other Men's Worlds Lincoln: U of NE Press, 1975, p. 96

[10] [10]
Gutierrez, Ramon A. When Jesus Came, the Corn Mothers Went Away Stanford: Stanford U Press, 1991, p. 132

[11] [11]
Pecina, Ron and Pecina, Bob. Neil David's Hopi World. Schiffer Publishing 2011. ISBN 978-0-7643-3808-3. pp. 14-15.

[12] [12]
Gutierrez, pp 133-135

[flintotermin-13] [13]
Flint, Richard and Shirley Cushing. "Antonio de Otermin and the Pueblo Revolt of 1680." New Mexico Office of the State Historian, accessed 29 Oct 2013.

[newmexicohistory-14] [14]
Richard Flint and Shirley Cushing Flint. «Bartolome de Ojeda». New Mexico Office of the State Historian, 2009. Arxivat de l'original el 2009-09-18.

[15] [15]
Engañador, Daniel. “Who was Po'pay? The Rise and Disappearance of the Pueblo Revolt's Mysterious Leader.” New Mexico Historical Review 86.2 (Spring 2011), pp. 141-156.

[16] [16]
Engañador, p. 148

[17] [17]
Gutierrez, p. 136

[18] [18]
John, pp. 106-108

[19] [19]
Engañador, p. 151

[Kiva-20] [20]
Kessell, John L. Kiva, Cross & Crown: The Pecos Indians and New Mexico, 1540–1840 (en anglès). Washington, DC: National Park Service, U.S. Department of the Interior, 1979.

[21] [21]
«El Cuartelejo» (en anglès). National Park Service, 06-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 6 setembre 2021].

[22] [22]
Sando, Joe S. and Herman Agoyo, editors, Po'pay: Leader of the First American Revolution, Clear Light Publishing, Santa Fe, New Mexico, 2005 p. 110

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]