República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan
república de la Unió Soviètica From Wikipedia, the free encyclopedia
república de la Unió Soviètica From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica. Es va fundar el 27 d'octubre de 1924 a l'actual Uzbekistan. L'1 de setembre de 1991 es va canviar el nom a República de l'Uzbekistan i va obtenir la independència el 26 de desembre del mateix any.
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: Бутун дунё пролетарлари, бирлашингиз! (Treballadors del món, uniu-vos!) | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Samarcanda (1924-1930)< Taixkent (1930-1991) | ||||
Idioma oficial | De facto, uzbek i rus. | ||||
Moneda | Ruble soviètic (Сўм) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1924: 447.400 km² | ||||
Població | 1924 (est.): 19.906.000 (Densitat: 44,5 h/km²) | ||||
Període històric | |||||
Establiment | 27 d'octubre de 1924 | ||||
Incorporació a l'URSS | 13 de maig de 1925 | ||||
Dissolució | 26 de desembre de 1991 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | República | ||||
Cap del Consell Suprem | |||||
Islom Karimov | |||||
Membre de | URSS | ||||
5a de l'antiga Unió Soviètica per superfície i 3a per població. |
En 1924, es redefiniren les fronteres internes de l'Àsia central atenent a criteris ètnics, determinats per Ióssif Stalin, Comissari del Poble per a les Nacionalitats del govern de Lenin. El 27 d'octubre d'eixe any es crea l'RSS de l'Uzbekistan de la unió de la República Popular Soviètica de Bujara, la República Popular Khorezmia i part de l'RSSA del Turkestan convertint-se en república de l'URSS.
Fins a 1929 l'RSS de l'Uzbekistan incloïa a l'RSSA Tadjik, any que aquesta se separà, adquirint igual rang dins de l'URSS. En 1930, la capital és traslladada de la ciutat de Samarcanda a Taixkent, i en 1936, s'incorpora l'RSSA Karakalpaka que fins llavors pertanyia a l'RSS del Kazakhstan.
L'1 de setembre de 1991 l'RSS de l'Uzbekistan canvià el seu nom pel de República de l'Uzbekistan, romanent dins de la Unió Soviètica fins al 26 de desembre d'eixe mateix any, quan es proclamà independent.
Durant la Segona Guerra Mundial, les autoritats soviètiques reubicaren nombroses indústries a l'RSS de l'Uzbekistan des de les vulnerables localitzacions en les regions occidentals de l'URSS, per a evitar que caigueren en poder dels nazis. Un gran nombre de russos, ucraïnesos i altres nacionalitats acompanyaren a les fàbriques canviant la demografia de l'Uzbekistan. S'apregonaren aquests canvis amb les deportacions de grups ètnics sencers sospitosos de col·laborar amb les potències de l'Eix. Açò inclogué un gran nombre de coreans, tàrtars de Crimea, i Txetxens.
A principis de la dècada dels anys 60 s'iniciaren les obres per a, abastint-se del riu Amu-Darya, possibilitar la irrigació de grans extensions de terrenys de cultiu que es van dedicar majorment a la producció de cotó, convertint a la Unió Soviètica en el major productor mundial de cotó, però també provocà la disminució dràstica del flux d'aigua al Mar d'Aral, el que es traduí en un desastre ecològic.
L'RSS de l'Uzbekistan estava dividida en 11 óblast (províncies) i una república autònoma, com es mostra en la taula següent (dades de l'1 de gener de 1976, font: Gran Enciclopèdia Soviètica[Enllaç no actiu]).
Nom | Superfície (milers de km²) | Població (milers de hab.) | Capital |
---|---|---|---|
RSA de Karakalpakia | 165,6 | 825 | Nukus |
Província d'Andijan | 4,2 | 1.259 | Andijan |
Província de Bukharà | 143,2 | 1.149 | Bukharà |
Província de Dzhizak | 20,3 | 426 | Dzhizak |
Província de Kashkadarin | 28,4 | 972 | Karshi |
Província de Namangán | 7,9 | 1.024 | Namangán |
Província de Samarkanda | 24,5 | 1.610 | Samarkanda |
Provincia de Surjandarín | 20,8 | 801 | Termez |
Província de Syrdarín | 5,3 | 416 | Gulistan |
Provincia de Taskent | 15,6 | 3.338 | Taixkent |
Província de Fergana | 7,1 | 1.593 | Fergana |
Província de Jorezm | 4,5 | 666 | Urganch |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.