República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991. Es va constituir com a República Socialista Soviètica el 29 de novembre de 1920. Des del 12 de març de 1922 fins al 5 de desembre de 1936 va ser part de l'RSS de Transcaucàsia juntament amb l'RSS de Geòrgia i l'RSS de l'Azerbaidjan.^[1]

República Socialista Soviètica d'Armènia

Հայկական Խորհրդային Սոցիալիստական Հանրապետություն (hy)
Bandera Escut d'armes
Lema	«Treballadors del món, uniu-vos!»
Localització
40° 11′ 00″ N, 44° 31′ 00″ E
Estat desaparegut	Unió Soviètica
Capital	Erevan
Població humana
Idioma oficial	armeni rus
Dades històriques
Anterior	República Democràtica d'Armènia i República Federal Soviètica de Transcaucàsia
Creació	29 novembre 1920
Dissolució	25 desembre 1991
Següent	Armènia
Organització política
Forma de govern	república soviètica
Moneda	ruble soviètic
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+04:00

El febrer de 1988, el Consell de l'enclavament de l'Alt Karabakh, a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan va votar a favor de la unió amb la República Armènia,^[2] que va ser ratificat en un plebiscit que va comptar amb una aclaparadora majoria de la població donant suport a la independència. Les demandes d'unificació amb Armènia, que van proliferar al llarg de la dècada dels 1980, es van desenvolupar al principi de manera pacífica, encara que la pressió autonomista generada davant l'esfondrament de l'estat soviètic des de 1989, va portar aparellat un increment de la violència a la regió entre els dos grups ètnics, cosa que finalment va resultar en el desenvolupament d'escenes de neteja ètnica per part de les dues parts.

El 23 d'agost de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se República d'Armènia, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.

Referències

1. Biagini, Antonello. Empires and Nations from the Eighteenth to the Twentieth Century (en anglès). Volum 2. Cambridge Scholars Publisher, p. 146. ISBN 9781443865425.
2. Cucó i Giner, Alfons. Els confins d'Europa: nacionalisme, geopolítica i drets humans a la Mediterrània oriental. València: Universitat de València, 1997, p. 37. ISBN 9788486574567.