República Srpska

La República Srpska (oficialment: República Sèrbia, del serbi Republika Srpska, escrit en ciríl·lic Република Српска) és una de les entitats polítiques que formen l'estat de Bòsnia i Hercegovina (amb la Federació de Bòsnia i Hercegovina i el districte de Brčko).

No s'ha de confondre amb Sèrbia.

República Srpska

Република Српска (sr)
Bandera Escut d'armes
Tipus	entitat territorial administrativa de Bòsnia i Hercegovina
Himne	Moja Republika (en)
Localització
44° 45′ N, 17° 19′ E
Estat	Bòsnia i Hercegovina
Capital	Sarajevo Banja Luka
Conté la subdivisió	Bijeljina Region (en) Prijedor Mesoregion (en) Regió de Banja Luka Regió de Doboj Sarajevo Oriental Trebinje Region (en)
Població humana
Població	1.228.423 (2013) (49,42 hab./km²)
Idioma oficial	serbi bosnià croat
Geografia
Superfície	24.857 km²
Altitud	355 m
Limita amb	Federació de Bòsnia i Hercegovina Cantó de Sarajevo Districte de Brčko
Dades històriques
Anterior	Republika Srpska (en)
Creació	9 gener 1992
Organització política
Òrgan legislatiu	Assemblea Nacional de la República Srpska , (Escó: 83)
• Primer ministre	Radovan Višković (en) (2018–)
PIB per capita	6.700.000.000 $ (2019)
Moneda	marc convertible
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00 Hora Central Europea
ISO 3166-2	BA-SRP

Es va constituir arran dels Acords de Dayton en acabar la Guerra de Bòsnia el 1995. Tal com indica l'article 9 de la Constitució de la República Srpska, "la capital de la República Srpska és Sarajevo", però de facto la capital és Banja Luka.^[1] La República Srpska està habitada majoritàriament per serbis. Moltes vegades és anomenada pel seu nom oficial en serbi (Republika Srpska) per tal d'evitar confusions amb la República de Sèrbia (Republika Srbija), més habitualment coneguda simplement com a Sèrbia, hereva de l'antic estat iugoslau.

Etimologia

La paraula "Srpska" es pot interpretar com un adjectiu (serbi), i, tenint en compte les normes lingüístiques per a la creació de noms de països en serbi i en altres llengües eslaves, també com a nom propi.^[2] El nom serbi per a diversos països és similar: França - Republika Francuska (Република Француска), que és també el nom oficial francès de França (République Française); Croàcia - Republika Hrvatska (Република Хрватска); Bulgària - Republika Bugarska (Република Бугарска), i així successivament. El govern de la Republika Srpska utilitza en anglès el terme Republic of Srpska en actes oficials, tal com ho fa el Govern d'Espanya, que ha adoptat República Srpska com a denominació oficial.^[3]

La traducció República Sèrbia, no s'accepta universalment, ja que és una entitat de tres grups ètnics pel que l'adjectiu qualificatiu (gentilici ètnic) en aquesta traducció tendeix a violar els drets de les altres dues ètnies de l'entitat. Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid suggereix que aquesta grafia suposa prendre com a adjectiu una paraula (Srpska) que és, en realitat, un substantiu, donant com a millor solució respectar la paraula Srpska en la seva llengua original i traduir, Republika Srpska com a República Srpska.^[2]

Presidents de la República Srpska

Nom	Vida	Inici del mandat	Final del mandat	Partit polític
Radovan Karadžić	1945 -	7 d'abril de 1992	19 de juliol de 1996	Partit Democràtic Serbi
Biljana Plavšić	1930 -	19 de juliol de 1996	4 de novembre de 1998	Partit Democràtic Serbi (fins a 1997) Aliança del Poble Serbi (a partir de 1997)
Nikola Poplašen	1951 -	4 de novembre de 1998	2 de setembre de 1999	Partit Radical Serbi
Mirko Šarović	1956 -	26 de gener del 2000	28 de novembre del 2002	Partit Democràtic Serbi
Dragan Čavić	1958 -	28 de novembre del 2002	9 de novembre del 2006	Partit Democràtic Serbi
Milan Jelić	1956 - 2007	9 de novembre del 2006	30 de setembre del 2007 (mort en el càrrec)	Aliança dels Socialdemòcrates Independents
Igor Radojičić (interinament)	1966 -	1 d'octubre del 2007	28 de desembre del 2007	Aliança dels Socialdemòcrates Independents
Rajko Kuzmanović	1931 -	28 de desembre del 2007	15 de novembre del 2010	Aliança dels Socialdemòcrates Independents
Milorad Dodik	1959 -	15 de novembre del 2010	19 de novembre del 2018	Aliança dels Socialdemòcrates Independents
Željka Cvijanović	1967 -	19 de novembre del 2018	En el càrrec	Aliança dels Socialdemòcrates Independents

Situació política

Milorad Dodik, antic President de la República Srpska i, en l'actualitat, membre serbi de la presidència tripartita de Bòsnia, va impulsar al Parlament de la República Srpska els seus plans de recuperar certes competències a les mans del poder central, inclòs l'exèrcit, el poder judicial i el sistema fiscal, i la moció per demanar aquestes competències es va aprovar el 14 de desembre del 2021.^[4] A causa d'aquests moviments, els Estats Units van adoptar el 5 de gener del 2022 sancions^[5] contra el líder serbobosni per les seves "contínues amenaces" a l'estabilitat i a l'aplicació dels Acords de Pau de Dayton, que van servir per posar fi a la guerra l'any 1995.

Referències

1. Castellano, Cèlia. «ELS ETNONACIONALISMES GUANYEN A BÒSNIA EN UN CONTEXT DE FALTA D’OPORTUNITATS, ESTANCAMENT POLÍTIC I CORRUPCIÓ». Directa, 09-10-2018. [Consulta: 21 desembre 2020].
2. Palacios, José–Miguel; Díez, César Luis «Terminología del conflicto de la antigua Yugoslavia». Papeles del Este - UCM, pàg. 1-20.
3. «Bosnia y Herzegovina» (en castellà). Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación - Gobierno de España. [Consulta: 22 gener 2020].
4. «Los serbios de Bosnia aprueban iniciar la secesión de las instituciones» (en castellà). Gara. [Consulta: 13 gener 2022].
5. «EE.UU. sanciona al líder serbobosnio Milorad Dodik por "desestabilizar" Bosnia» (en castellà). Eldiario.es. [Consulta: 13 gener 2022].

Vegeu també

• Assemblea Nacional de la República Sèrbia
• Exèrcit de la República Sèrbia
• Districte de Brčko