Renée Vivien

Renée Vivien, nascuda amb el nom de Pauline Mary Tarn (Londres, Anglaterra, 11 de juny de 1877-París, 18 de novembre de 1909), fou una poeta anglesa que va escriure les seves obres en francès. La peculiaritat i el simbolisme de la seva obra la fan mantenir-se lleial a l'estil del parnassianisme. Les seves composicions inclouen sonets, versos hendecasíl·labs i prosa poètica.^[1][2]

Renée Vivien

(1905)
Biografia
Naixement	(en) Pauline Mary Tarn 11 juny 1877 Londres
Mort	18 novembre 1909 (32 anys) París
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	cementiri de Passy, 13 París
Activitat
Camp de treball	Poesia
Lloc de treball	París
Ocupació	poetessa, escriptora
Activitat	1901 - 1909
Moviment	Parnassianisme
Família
Cònjuge	Hélène de Zuylen de Nyevelt de Haar Natalie Clifford Barney
Pares	John Tarn   i Mary Gillet Bennett
Germans	Harriet Antoinette Tarn
Signatura

Biografia

Infància i joventut

Vivien va néixer al si d'una família rica, de pare britànic i mare nord-americana, a la localitat de Jackson (Michigan). Va créixer a París i Londres, i després d'heretar la fortuna del seu pare als 21 anys, va emigrar per instal·lar-se definitivament a França.

A París, la manera com Vivien es vestia (a vegades, amb robes d'home) i vivia era tan notòria dins el moviment bohemi com ho eren els seus versos. Va viure com a lesbiana sortida de l'armari i va mantenir una relació important amb l'escriptora i hereva nord-americana Natalie Clifford Barney. També va desenvolupar una obsessió que perduraria durant la resta de la seva vida per la seva amiga d'infància i veïna, Violet Shillito, una relació que mai es va consumar. L'any 1900, Vivien va abandonar aquest amor cast quan va conèixer Natalie Barney. L'any següent, Shillito va morir de febre tifoide, una tragèdia que Vivien, corroïda per la culpa, mai va superar.

Relacions

A finals de 1901, la tempestuosa i, a vegades, gelosa relació amb Natalie Barney, ja havia acabat. Vivien va considerar les infidelitats de Barney massa estressants. Després de trencar amb ella, va ser Natalie Barney qui mai es va resignar a la separació. Va fer tota mena d'esforços per recobrar Vivien fins a la seva mort. Això va incloure enviar amics comuns a visitar-la (per parlar bé d'ella) per dur-li flors i cartes demanant a Vivien que reconsiderés la seva decisió.

El 1902, Vivien es va embolicar amb la poderosa baronessa Hélène van Zuylen van Nyevelt, filla de Salomon James de Rothschild. Encara que era lesbiana, la baronessa estava casada i era mare de dos fills. Més equilibrada que Barney, Zuylen va donar molt de suport emocional i estabilitat a la relació. La seva posició social no li permetia mantenir una relació pública homosexual, però Vivien i ella viatjaven sovint juntes i van continuar discretament amb la seva relació un bon grapat d'anys. En cartes a un amic de confiança, el periodista francès Jean Charles-Brun, Vivien es considerava a si mateixa casada amb la baronessa. És possible que, sota el pseudònim de Paule Riversdale, hagi publicat poesia i prosa en col·laboració amb Zuylen. La veritable naturalesa d'aquests treballs és desconeguda; alguns estudiosos en la matèria creuen que van ser escrits només per Vivien. Fins i tot, quan alguns llibres van ser publicats sota el nom de Zuylen, és possible que es tractés de treballs de Vivien.

Mentre mantenia una relació amb Hélène de Zuylen, Vivien va rebre una carta d'una admiradora misteriosa a Constantinoble, l'esposa d'un diplomàtic turc anomenada Kerim Turkham Pasha. Això va propiciar una intensa i apassionada correspondència entre ambdues, seguida d'una sèrie de trobades clandestines. Kerim posseïa una gran riquesa cultural i educació a l'estil francès. No obstant això, vivia aïllada, coberta amb un vel i sense llibertat de trànsit, llevat que es trobés amb el seu marit, d'acord amb la tradició islàmica. El 1907, la baronessa de Zuylen, abruptament, va abandonar Vivien per un home, un fet que va causar comentaris de tota mena entre la camarilla lèsbica.

Humiliada i en estat de xoc, Vivien va viatjar al Japó i a Hawaii en companyia de la seva mare, on va patir una greu malaltia durant la travessia. Una altra gran sacsejada va ser quan el 1908 Kerim, després de mudar-se amb el seu marit a Sant Petersburg, va acabar la seva relació clandestina. Renée va quedar terriblement afectada per aquestes pèrdues i això va accelerar el seu mal estat a un decaïment psicològic que ja venia gestant amb anterioritat. Això la va sumir en l'alcohol, les drogues i les fantasies sadomasoquistes que posseïa. Sempre excèntrica, va començar a satisfer els seus desitjos fetitxes. Va organitzar festes en què compartia el seu xampany amb convidats i que abandonava amb amants ocasionals.

Després d'una llarga depressió sumada a les seves tendències suïcides, es va negar a ingerir una alimentació adequada, un factor que va contribuir a la seva mort. La gran escriptora francesa Colette, que va ser veïna de Vivien de 1906 a 1908, va immortalitzar aquest període en La pura i la impura, un recull de retrats literaris que mostren els aspectes del comportament sexual. El mateix va ser escrit en els anys 20 i originàriament publicat el 1932. Natalie Barney no va coincidir amb la caracterització de Vivien que Collete va fer, però tot i així, és un petit document que reconstrueix una part de la vida dissipada de la poeta, escrit per un dels seus contemporanis.

Viatges pel món

Vivien era una dona de món i molt culta, especialment per ser una dona a finals de les èpoques victoriana i eduardiana. Va passar hiverns a Egipte, va visitar la Xina i explorar l'Orient, com també Europa i els Estats Units. Els seus contemporanis la van considerar bella i elegant, de cabells rossos, ulls marrons amb centelleigs de color daurat en els iris, de parlar suau i presència andrògina. Abans que la seva malaltia es manifestés, tenia un cos ben proporcionat i era alta. Vestia amb robes molt costoses i estimava particularment la joieria Lalique. La seva llar a París era un luxós pis d'apartament a l'avinguda de Bois de Boulogne, número 23 (avui avinguda Foch, número 23) amb vista a un jardí japonès. Adquirí mobles antics de Londres i exòtiques obres d'art de l'Extrem Orient. Li agradava posseir gran quantitat de flors naturals i tenia una col·lecció de figures, icones i budes.

Malaltia i mort

Per sobre de totes les coses, Vivien va romantizar la mort. Mentre visitava Londres el 1908 estant seriosament endeutada, va intentar matar-se. Al moment de trobar-la, s'havia recolzat sobre una butaca amb un ram de violetes sobre el cor. L'intent va ser fallit, però mentre estava a Anglaterra, va contraure pleuritis. Després del seu retorn a París, la seva salut es va debilitar. D'acord amb el biògraf Jean-Paul Goujon, Vivien va patir de gastritis crònica a causa de l'hidrat de cloral i l'abús d'alcohol. Les múltiples neuritis li van paralitzar parts del cos i, cap a l'estiu de 1909, s'havia de desplaçar amb l'ajuda d'un bastó. Vivien es va morir el matí del 10 de novembre de 1909 a l'edat de 32 anys. La causa de la seva mort va ser reportada en el seu moment com a "congestió pulmonar", però el més probable és que es degués a una pneumònia complicada per l'alcoholisme, l'abús de drogues i l'anorèxia nerviosa. Va ser enterrada al cementiri de Passy, en la mateixa zona residencial on va viure.

Durant la seva curta vida, Vivien va ser una prolífica poeta que va ser coneguda com la "musa de les violes", títol provinent del seu amor per aquest tipus de flors. La seva obsessió per les violes (com també ho va ser pel color violeta) era un record de la seva amiga d'infància, Violet Shillito.

Sobre Renée Vivien

La poeta Maria Mercè Marçal escrigué la seua novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), que acumula un reguitzell inèdit de premis, del Carlemany al premi de la crítica Serra d'Or, del premi de la crítica espanyola al de la Institució de les Lletres Catalanes, com a millor obra narrativa entre 1993 i 1996. I alguns més.^[2]

Obres

• Cendres et Poussières (1902)
• La Vénus des Aveugles (1903)
• La Dame à la louve (1904)^[3]
• A l'heure des mains jointes (1906)
• Flambeaux éteints (1907)
• Sillago (1908)
• Poema en prosa (1909)
• Dans un coin de Violette (1909)
• Haillons (1910).

Fonts

• Renee Vivien, The Muse of the Violets: Poems by Renee Vivien, traducció de Margaret Porter i Catherine Kroger (Tallahassee, Florida: Nàiades Press, 1982).
• Renee Vivien, A Woman Appeared to me, traducció de Jeannette Foster (1904, Reno, Nevada: Nàiades Press, 1974).
• Renee Vivien, At the Sweet Hour of Hand in Hand: traducció del francès amb introducció de Sandia Belgrade, editor i col·laborador Bonnie Poucel, The Nàiades Press, 1979.
• Renee Vivien, Woman of the Wolf and Other Stories, traducció de Karla Jay i Yvonne M. Klien. Introducció de Jay. Gay Press of New York; December 1983.
• Natalie Clifford Barney, Adventures of the Mind (Nova York: New York University Press, 1992).
• Colette, The Pure and the impura (Nova York: Farrar Straus, 1967).
• Jean-Paul Goujon, Tes Blessures sont plus douce queleurs Caresse: Vie de Renee Vivien (Paris: Cres, 1986).
• Andre Germain, Renee Vivien (Paris: Regine Desforges, 1986).
• Karla Jay, The Amazon and the Page: Natalie Clifford Barney and Renee Vivien (Bloomington: Indiana University Press, 1988).
• Paul Lorenz, Sapho, 1900: Renee Vivien (Paris: Julliard, 1977).
• Renee Vivien, Irina Ionesco, Femmes Sans Tain (Paris: Bernard et teu et Secile, 1975). Col·lecció de poesia gòtica i retrats, introducció de Renee Vivien, text en francès.

Referències

1. «Renée Vivien». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 abril 2020].
2. «La passió segons Renée Vivien | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2020-01-02. [Consulta: 8 abril 2020].
3. Vivien, Renée. La dama de la lloba. Traducció: Anna-Maria Corredor. Martorell: Adesiara editorial, 2022, p. 120. ISBN 978-84-16948-80-2.

Enllaços externs

• Poemes de Renée Vivien Arxivat 2006-02-04 a Wayback Machine. (en francès).
• Renee Vivien ou le drame de l'absolu (en francès).
• 11 juin 1877/Naissance de Renée Vivien (en francès).
• Renee Vivien web page Arxivat 2012-08-25 a Wayback Machine. (en francès).
• Renee Vivien web page Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. en Sappho.com (en anglès).