From Wikipedia, the free encyclopedia
Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc. després de les invasions bàrbares que tingueren lloc entre el segles iv i vi.[1]
 |
S'ha proposat que aquesta pàgina sigui reanomenada a Estats alt-medievals. |
A partir de les grans invasions, els pobles que acabaven d'arribar a les terres romanes començaren a fundar-hi regnes denominats «bàrbars» perquè no eren ni grecs ni romans, si bé alguns d'ells havien estat influïts per la cultura grecoromana, fins i tot alguns líders "bàrbars" van néixer dins de l'Imperi (pel qual, segons l 'Edicte de Caracal·la, eren ciutadans romans), sabien llatí i grec (com Teodoric el Gran) i formaven part de l'estructura imperial. Aquests conjunts poc definits donaren origen a una «reialesa» que ha estat discutida per la desaparició dels fœdi subjacents i el fet que els papes encara no intervenien en la coronació dels reis.
A partir del segle v, els pobles conquerits formaren la població d'aquestes entitats, de vegades conegudes com a potentats, que eren dirigides per una aristocràcia distinta de la població «romana» pels seus orígens, la seva llengua, els seus costums, el seu rol social (classe guerrera) i unes lleis de successió transmeses oralment.
La majoria d'aquestes potències locals foren efímeres. Aquests regnes, que corresponien a la fase d'estabilització dels pobles migrats, establiren codis legals i una administració embrionària (peatges, moneda, etc.). Els que sobrevisqueren a aquest període convuls es convertiren en regnes medievals.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
