Emirat

Un emirat^[1] —de l'àrab أمير, amīr, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb أمر, amara, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —àrab: إمارة, imāra; en plural إمارات, imārāt— és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.^[2][3]

Històricament han existit molts emirats, alguns plenament independents, altres formalment dependents del califat,^[4] com l'emirat omeia de Qúrtuba o Còrdova. Actualment i de forma general, un emirat designa un territori polític que és governat per un monarca dinàstic àrab conegut com a emir. Ja que la majoria dels emirats han desaparegut, s'han integrat a altres Estats moderns més grans o han canviat el nom dels seus monarques (p. ex. a màlik, ‘rei’ o a sultà), actualment els únics emirats són l'Afganistan, Kuwait, Qatar i els que integren els Emirats Àrabs Units,^[1] una federació que comprèn set emirats federats, cadascun administrat per un emir hereditari, que en conjunt formen un col·legi electoral per les eleccions del president i el primer ministre.

Tanmateix, en la llengua àrab, el terme també pot fer referència a qualsevol província d'un país que és administrat per un membre d'una classe governant, especialment si és un membre de la classe reial (usualment conegut com a xeic), com és el cas de les governacions de l'Aràbia Saudita.

Emirats actuals

Els emirats actuals amb autonomia política s'enumeren a continuació:

• Afganistan (des del 15 d'agost de 2021)
• Estat de Kuwait (des del 14 de maig de 1961)
• Estat de Qatar (des del 3 de desembre de 1971)
• Emirats Àrabs Units (des del 2 de desembre de 1971) Federació dels emirats:
  • Emirat d'Abu Dhabi
  • Emirat d'Ajman
  • Emirat de Dubai
  • Emirat de Fujairah
  • Emirat de Ras al-Khaimah
  • Emirat de Xarjah
  • Emirat d'Umm al-Qaiwain

Antics emirats o emirats integrats

Aquests són els emirats que o bé han deixat d'existir, no són reconeguts i no tenen poder real, o bé s'han integrat en un altre estat i s'han conservat com a "estats tradicionals". Estan ordenats per ubicació i per ordre de la data del primer líder anomenat "emir".

Nord d'Àfrica

• Nakur, costa nord de l'actual Marroc (710–1019)
• Emirat Aglàbide d'Ifríqiya, a les actuals Tunísia, Algèria, Sicília, Marroc i Líbia (800–909)
• Emirat Hàfsida d'Ifriqiya, a les actuals Tunísia, Algèria i Líbia (1229–1574)
• Emirat de Zab, a l'actual Algèria (circa 1400)
• Emirat de Trarza, al sud-oest de l'actual Mauritània (1640–1902)
• Emirat de Cirenaica, a l'est de Líbia (1949–1951)

Àfrica subsahariana

• Emirat de Fika, al nord-est de l'actual Nigèria (segle xv). Actualment és un estat tradicional.^[5]
• Emirat de Gwandu, al nord-oest de l'actual Nigèria (segle xv-2005). Aactualment anul·lat.
• Emirat de Kebbi, al nord-oest de l'actual Nigèria (1516). Aactualment és un estat tradicional.
• Emirat de Harar, a l'est de l'actual Etiòpia (1647–1887)
• Emirat de Gumel, al centre-nord de l'actual Nigèria (1749). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Yauri, al nord-oest de l'actual Nigèria (1799). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Gombe, al nord-est de l'actual Nigèria (1804). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Kano, al centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Bauchi, a l nord-est de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Daura, al sud de l'actual Níger i centre-nord de l'actual Nigèria (1805). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Katagum, al centre-nord de l'actual Nigèria (1807). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Zaria, al centre-nord de l'actual Nigèria (1808). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Potiskum, al nord-est de l'actual Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat d'Adamaua, a l'oest de l'actual Camerun i est de Nigèria (1809). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat d'Ilorin, al sud-oest de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Muri, al centre-est de l'actual Nigèria (1817). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Kazaure, al centre-nord de l'actual Nigèria (1819). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Lapai, al centre de l'actual Nigèria (1825). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Say, al sud-oest de l'actual Níger (1825)
• Emirat de Suleja, a l'actual centre de Nigèria (1828). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat d'Agaie, al centre-oest de l'actual Nigèria (1832). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Bida, al centre-oest de l'actual Nigèria (1856). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Kontagora, al centre-nord de l'actual Nigèria (1858). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Zabarma, al nord-est de l'actual Ghana (1860–1897)
• Emirat de Borno, al nord-est de l'actual Nigèria (1900). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Dikwa, al nord-est de l'actual Nigèria (1901). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Biu, al nord-est de l'actual Nigèria (1920). Actualment és un estat tradicional.
• Emirat de Borgu, al centre-oest de l'actual Nigèria, establert el 1954 a partir de l'unificació de l'Emirat de Bussa (1730–1954) i l'Emirat de Kaiama (1912–1954). Actualment és un estat tradicional.

Península aràbiga

• Emirat de la Meca, Aràbia occidental (967–1916)
• Emirat d'Uyunid, Aràbia oriental (1076–1253)
• Emirat de Jabrids, centre i est d'Aràbia (1417–1524)
• Emirat d'Al-Uyaynah, Aràbia central (1446–1760)
• Emirat de Bani Khalid, Aràbia oriental (1669–1796)
• Emirat de Beihan, al sud-est de l'actual Iemen (1680–1967)
• Emirat de Diriyah, principalment a l'actual Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units (1727–1818)
• Emirat de Nejd, Aràbia central i oriental (1818–1891)
• Emirat de Dhala, al sud de l'actual Iemen (principis del segle segle xix-1967)
• Emirat d'Hail, centre-nord d'Aràbia (1836–1921)
• Emirat de Nejd i Hasa, Aràbia central (1902–1921)
• Emirat de Sabya, al sud-oest de l'actual Aràbia Saudita (1906–1934)
• Bahrain, sota el títol de màlik (1971–2002), actualment és un regne però amb el títol d'emir.
• Emirats de l'Aràbia Saudita, cadascuna de les tretze governacions de l'actual regne de l'Aràbia Saudita, governada per un emir.

Àsia central

• Emirat de Habbari, a l'actual sud del Pakistan (854–1011)
• Emirat de Multan, a l'actual centre-est del Pakistan (855 – 1010)
• Emirat de Bukharà, a l'actual Uzbekistan (1785–1920) amb algunes parts al Tadjikistan, Turkmenistan, i Kazakhstan.
• Emirat de Khotan, a l'actual sud-oest de la Xina (1933), es va fusionar a la Primera República del Turquestan Oriental.
• Emirat de Kabul, a bona part de l'actual Afganistan (1823-1855)
• Emirat de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1929)
• Emirat Islàmic de l'Afganistan, a l'actual Afganistan (1996–2001)^[6]
• Emirat Islàmic de Kunar, al sud de l'actual Afganistan (1991)

Orient pròxim

• Emirat de Melitene, al centre de l'actualTurquia (mitjans segle ix-934)
• Emirat de Mosul, a l'actual Iraq (905–1096, 1127–1222, 1254–1383, 1758–1918)
• Emirat d'Amida, a l'est de l'actual Turquia (983–1085)
• Beilicat dels karamànides, al centre-sud de l'actual Anatòlia, Turquia (1250–1487)
• Beilicat de Tin, a l'actual Turquia (1307-1425)
• Beilicat de Dhu l-Kadr, a l'actual Turquia (1337–1522)
• Beilicat d'Erzincan, a l'actual Anatòlia oriental, Turquia (segle xiv-segle xv)
• Emirat del Ramazànides, a l'actual Anatòlia, Turquia (1352–1608)
• Imperi Timurida, L'imperi de Tamerlà i els emirats menors que van quedar després de la caiguda de la dinastia timúrida a l'Orient pròxim, (1370-c.1550)
• Emirat del Mont Líban, a l'actual Líban (1516–1842)
• Emirat de Soran, a l nord-est del'actual Kurdistan iraquià (1816–1835)
• Emirat d'Az-Zubayr, al sud-est de l'actual Iraq (segle xvi)
• Emirat de Transjordània, a l'actual Jordània (1921–1946)
• Emirat Islàmic de Byara, al sud-est de l'actual Kurdistan iraquià (2001–2003)

Caucas

• Emirat d'Armènia, a les actuals Armènia i Azerbaidjan (685-885)
• Emirat de Darband, a l'actual Dagestan (869–1075)
• Emirat de Tbilissi, a l'actual Geòrgia (740–1122)
• Emirat del Caucas del Nord, a les actuals Txetxènia i l'oest del Daguestan (1919–1920)
• Emirat del Caucas, a la regió russa del Caucas del Nord (2007–2016 )^[7][8]

Península ibèrica

• Emirat de Qúrtuba, als actuals Espanya i Portugal (756–929). El títol canvià a califat el 929.
• Emirat de Batalyaws, als actuals Espanya i Portugal (1013–1095)
• Emirat d'Al-Mariyya, a l'actual província espanyola d'Almeria i comarca de Cartagena (1012-1037 i 1041-1091)
• Emirat de Xerès, a les actuals ciutats espanyoles de Jerez de la Frontera i Arcos de la Frontera (1011-1069)
• Emirat de Granada, al sud-est de l'actual Espanya (1238–1492)

Mediterrània central i oriental

• Emirat de Creta, a l'actual illa grega de Creta (828-961)
• Emirat de Bari, a l'actual sud-est italià de Bari i la Pulla (847-871)
• Emirat de Malta, a l'actual Malta (870–1091)
• Emirat de Sicília, a l'actual illa italiana de Sicília (965–1072)
• Emirat de Qatansar, a l'actual ciutat italiana de Catanzaro (903-1050)^[9]

Referències

1. «Emirat». GEC. [Consulta: 9 maig 2023].
2. «Emir | Middle East, Rulers, Caliphs | Britannica» (en anglès), 03-03-2024. [Consulta: 16 març 2024].
3. «What Is An Emirate?» (en anglès americà), 01-08-2017. [Consulta: 16 març 2024].
4. Adelowo, E. Dada. Perspectives in Religious Studies Volum 3 (en anglès). Hebn Publishers Plc, 2014, p. 224.
5. «Traditional States of Nigeria» (en anglès). Ben Cahoon. [Consulta: 23 març 2024].
6. «Islamic State of Afghanistan». CIA -- The World Factbook. Arxivat de l'original el 19 octubre 2012. [Consulta: 24 març 2024].
7. «Caucasus Emirates» (en anglès). ADL. [Consulta: 25 març 2024].
8. «THE CAUCASUS EMIRATE: FROM ANTI-COLONIALIST ROOTS TO SALAFI-JIHAD». Combating Terrorist Center. Arxivat de l'original el 9 octubre 2017. [Consulta: 25 març 2024].
9. «CATANZARO». IN ITALY TODAY.com. Arxivat de l'original el 23 setembre 2013. [Consulta: 25 març 2024].

Bibliografia addicional

• Arnold, T. W.. E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913–1936. Leiden: BRILL, 1993, p. 881–885. ISBN 978-90-04-09790-2 [Consulta: 23 juliol 2010].
• Crone, Patricia; Hinds, Martin. God's Caliph: Religious Authority in the First Centuries of Islam. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1986. ISBN 978-0-521-32185-3.
• Donner, Fred McGraw. The Early Islamic Conquests. Princeton University Press, 1981. ISBN 978-0-691-05327-1.
• Fitzpatrick, Coeli; Walker, Adam Hani. Muhammad in History, Thought, and Culture: An Encyclopedia of the Prophet of God, 2014. ISBN 9781610691789.
•   Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
• Weeramantry, Judge Christopher G. Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights. Brill Publishers, 1997. ISBN 90-411-0241-8.
• Wright, Lawrence. The Looming Tower: Al Qaeda and the Road to 9/11. London: Vintage, 2007. ISBN 978-1-4000-3084-2.
• Holt, Peter M. «Some Observations on the 'Abbāsid Caliphate of Cairo». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 1984, pàg. 501–507. DOI: 10.1017/s0041977x00113710.
• Özoğlu, Hakan. From Caliphate to Secular State: Power Struggle in the Early Turkish Republic (en anglès). ABC-CLIO, 2011. ISBN 9780313379567.
• Wood, Graeme. The Way of the Strangers: Encounters with the Islamic State. New York: Random House, 2017, p. 128–9. ISBN 978-0-8129-8875-8 [Consulta: 22 març 2022].
• The theory of government in Islam, by The Internet Islamic University
• The History of Al-Khilafah Ar-Rashidah (The Rightly Guided Caliphates) School Textbook, By Dr. 'Abdullah al-Ahsan, `Abdullah Ahsan
• The Crisis of the Early Caliphate By Richard Stephen Humphreys, Stephen (EDT) Humphreys from The History of al-Tabari
• The Reunification of the Abbasid Caliphate By Clifford Edmund (TRN) Bosworth, from The History of al-Tabari
• Return of the Caliphate to Baghdad By Franz Rosenthal from The History of al-Tabari
• Pan-Islamism: Indian Muslims, the Ottomans and Britain (1877–1924) By Azmi Özcan
• Baghdad during the Abbasid Caliphate from Contemporary Arabic and Persian Sources By Guy Le Strange
• The Fall of the Caliphate of Cordoba: Berbers and Andalusis in conflict By Peter C. Scales
• Khilafat and Caliphate, By Mubasher Ahmad
• The abolition of the Caliphate, From The Economist 8 març 1924
• The Clash of the Caliphates: Understanding the real war of ideas, by Tony Corn, Small Wars Journal, març 2011
• Hüseyin Yılmaz. Caliphate Redefined: The Mystical Turn in Ottoman Political Thought. Princeton University Press, 2018. ISBN 978-1-4008-8804-7.
• Cole, Juan R. I. «Rival Empires of Trade and Imami Shiism in Eastern Arabia, 1300–1800». International Journal of Middle East Studies, 19, 1987, pàg. 177–203. DOI: 10.1017/s0020743800031834. JSTOR: 163353.
•   Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
• Larsen, Curtis. Life and Land Use on the Bahrain Islands: The Geoarcheology of an Ancient Society. University of Chicago Press, 1983. ISBN 978-0-226-46906-5.
• Mojtahed-Zadeh, Pirouz. Security and Territoriality in the Persian Gulf: A Maritime Political Geography. Routledge, 1999. ISBN 978-0-7007-1098-0.