Referèndum sobre la independència d'Escòcia de 2014

El referèndum sobre la independència d'Escòcia de 2014 va ser un referèndum per decidir si Escòcia esdevenia o no un estat independent que es va celebrar el 18 de setembre de 2014. L'opció guanyadora va ser el «no» a la independència. El Govern Escocès presidit per Alex Salmond proposà oficialment el 10 de gener de 2012 la celebració d'un referèndum d'independència per a Escòcia que se celebraria el 18 de setembre de 2014.^[1][2]

Referèndum sobre la independència d'Escòcia de 2014
← 1997
Data	18 setembre 2014
Tipus	referèndum d'independència
Participació
4.283.392 3.619.915    84.51٪       ?     3.429
Resultat de la votació
Sí 1.617.989   44.7٪ No 2.001.926   55.3٪

El Govern del Regne Unit presidit per David Cameron declarà el mateix gener de 2012 que el referèndum hauria de celebrar-se abans de 18 mesos^[3] i que hauria de comptar amb l'aprovació expressa del Parlament del Regne Unit per ésser plenament legal. El referèndum estava garantit pel Govern del Regne Unit mitjançant una llei que cedia temporalment al govern escocès les competències per celebrar-lo.^[4][5] L'edat legal per a votar al referèndum estigué situada als 16 anys en comptes dels 18.^[6]

Els plans per celebrar la consulta es remunten a 2009 quan es programaren una sèrie de consultes entre diferents agents escocesos per aconseguir els suports polítics necessaris. El programa legislatiu que hauria de permetre el referèndum fou una peça central de les propostes legislatives del Partit Nacional Escocès durant els anys 2009 i 2010 així com durant la campanya electoral per les eleccions al Parlament Escocès de 2011 en les quals obtingueren uns resultats excel·lents i la majoria absoluta al parlament.

Al referèndum es formulà una pregunta, que fou: «Escòcia hauria d'ésser un país independent?».^[7]

Antecedents

No hi ha cap precedent d'un referèndum d'independència realitzat a Escòcia. El 1979 se'n va realitzar un sobre la devolució.

Administració

Campanya

La campanya més important a favor de la independència fou "Yes Scotland" i es va iniciar el 25 de maig de 2012.^[8] Aquesta campanya va tenir el suport del Partit Nacional Escocès, el Partit Verd Escocès i el Partit Socialista Escocès. Posteriorment es creà la campanya "Radical Independence" que promovia la independència des del punt de vista de l'esquerra i també la plataforma "Labour for Independence", que reunia diversos polítics del Partit Laborista Escocès que havien explicitat el seu suport a la independència.^[9][10] Aquest va ser el cas de Charles Gray, Alex Mosson, John Mulvey, Bob Thomson i Gary Wilson.^[11][12]

D'altra banda, la campanya en contra de la independència s'anomenà "Better Together", conegut entre els unionistes com "Project Fear"^[13] i es va iniciar el 25 de juny de 2012. La campanya, encapçalada per l'exministre d'hisenda britànic Alistair Darling, comptava amb el suport del Partit Laborista Escocès, el Partit Conservador Escocès i els Liberal Demòcrates Escocesos.^[14]

Resultats

Resultats per àrea

Àrea[15]	Vots pel Sí	Vots pel No	Sí (%)	No (%)	Diferència (%)	Participació	Participació (%)
Aberdeen	59,390	84,094	41,4%	58.6%	17,2%	143,484	81,7%
Aberdeenshire	71,337	108,606	39,6%	60.4%	20,8%	179,943	87,2%
Angus	35,044	45,192	43,7%	56.3%	12,6%	80,236	85,7%
Argyll and Bute	26,324	37,143	41,5%	58.5%	17%	63,467	88,2%
Clackmannanshire	16,350	19,036	46,2%	53.8%	7,6%	35,386	88,6%
Dumfries and Galloway	36,614	70,039	34,3%	65.7%	31,4%	106,653	87,5%
Dundee	53,620	39,880	57.3%	42,7%	14,6%	93,500	78,8%
East Ayrshire	39,762	44,442	47,2%	52.8%	5,6%	84,204	84,5%
East Dunbartonshire	30,624	48,314	38,8%	61.2%	22,4%	78,938	91,0%
East Lothian	27,467	44,283	38,3%	61.7%	23,4%	71,750	87,6%
East Renfrewshire	24,287	41,690	36,8%	63.2%	26,4%	65,977	90,4%
Edimburg	123,927	194,638	38,9%	61.1%	22,2%	318,565	84,4%
Eilean Siar	9,195	10,544	46,6%	53.4%	6,8%	19,739	86,2%
Falkirk	50,489	58,030	46,5%	53.5%	7%	108,519	88,7%
Fife	114,148	139,788	45,0%	55.0%	10%	253,936	84,1%
Glasgow	194,779	169,347	53.5%	46,5%	7%	364,126	75,0%
Terres altes	78,069	87,739	47,1%	52.9%	5,8%	165,808	87,0%
Inverclyde	27,243	27,329	49,9%	50.1%	0,2%	54,572	87,4%
Midlothian	26,370	33,972	43,7%	56.3%	12,6%	60,342	86,8%
Moray	27,232	36,935	42,4%	57.6%	15,2%	64,167	85,4%
North Ayrshire	47,072	49,016	48,9%	51.1%	2,2%	96,088	84,4%
North Lanarkshire	115,783	110,922	51.1%	48,9%	2,2%	226,705	84,4%
Orkney Islands	4,883	10,004	32,8%	67.2%	34,4%	14,887	83,7%
Perth and Kinross	41,475	62,714	39,8%	60.2%	20,4%	104,189	86,9%
Renfrewshire	55,466	62,067	47,2%	52.8%	5,6%	117,533	87,3%
Scottish Borders	27,906	55,553	33,4%	66.6%	33,2%	83,459	87,4%
Shetland Islands	5,669	9,951	36,3%	63.7%	27,4%	15,620	84,4%
South Ayrshire	34,402	47,247	42,1%	57.9%	15,8%	81,649	86,1%
South Lanarkshire	100,990	121,800	45,3%	54.7%	9,4%	222,790	85,3%
Stirling	25,010	37,153	40,2%	59.8%	19,6%	62,163	90,1%
West Dunbartonshire	33,720	28,776	54.0%	46,0%	8%	62,396	87,9%
West Lothian	53,342	65,682	44,8%	55.2%	10,4%	119,024	86,2%
TOTAL	1,617,989	2,001,926	44,7%	55,3%	10,6%	3,619,915	84,6%

Detalls

Clackmannanshire

Els resultats al referèndum sobre la independència d'Escòcia de 2014 al comtat de Clackmannanshire van ser de 16.350 vots a favor del Sí a la independència, 19.036 vots en contra i 24 vols nuls.^[16][17]

Illes Òrcades

A les Illes Òrcades, el No a la independència d'Escòcia va guanyar per 10.004 vots enfront dels 4.883 vots que va aconseguir el Sí a la independència. En aquest referèndum hi va haver 20 vots nuls al comtat.^[18]

Illes Shetland

A les illes Shetland el No a la independència d'Escòcia va guanyar amb 9.951 vots enfront dels 5.669 a favor del Sí a la independència durant el Referèndum. Hi va haver 15 vots nuls.^[19]