Compositor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon Humet i Coderch (Barcelona, 9 d'octubre de 1968) és enginyer, compositor i professor del Conservatori Superior de Música del Liceu i del Conservatori de Música de Vila-seca.[1] És nebot valencià de Joan Baptista Humet[2] i cosí prim de Gemma Humet.[3]
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1968 (55/56 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Compositor |
Gènere | Òpera, música clàssica, música coral i sardana |
Estil | Contemporani |
Premis | |
*XXIV Premi de composició musical Reina Sofía (2006)
| |
Lloc web | http://www.ramonhumet.com/ |
Va cursar els estudis musicals en el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va ser alumne de composició de Josep Soler i de piano de Miquel Farré. També va ser deixeble de Gerry Weil i de Harriet Serr a Caracas. Ha estat definit pel compositor anglès Jonathan Harvey com un creador subtil d'una gran imaginació poètica. Fruit dels seus estudis de shakuhachi, hi ha una evident inspiració oriental en moltes de les seves obres, com els quaderns per a piano sol Escenes del bosc (2004-2013), Jardí de Haikus (2007) per a conjunt de cambra o l'obra simfònica Gagaku (2007-2008).[4]
Ha estat guardonat amb els Premis Reina Sofia de Composició Musical i el Premi Internacional de composició Olivier Messiaen de l'Orquestra Simfònica de Montreal.[5]
Durant la temporada 2013-2014 ha estat el compositor resident del Palau de la Música Catalana.[6]
L'any 2007 rep l'encàrrec del mestre Kent Nagano per a la composició d'una nova obra per a orquestra simfònica, Escenes del vent, obra que es va presentar la temporada 2008-2009 a la sala Wilfrid Pelletier de Montreal per la mateixa orquestra.[7]
L'any 2008 compon "Quatre jardins Zen", per l'encàrrec de Neopercusión, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura Espanyol. Es tracta d'un trio de percussionistes que evoca el paisatge nipó, que es va presentar el 4 de novembre a càrrec del mateix grup, al Museu Guggenheim de Bilbao.
Aquesta composició també és incorporada a una producció major, anomenada Niwa (2012), la qual consta d'una altra peça de cambra, "Pètals" (2009), juntament amb el conjunt instrumental "Jardins de Haikus" (2007). Crea un disc, amb un format sonor sorround 5.1, amb el qual el compositor aconsegueix plasmar les combinacions de textures, de sonoritats i de rugositats que conformen una xarxa orgànica major, que confereix a la seva música una gran energia sonora.
L'obra Escenes d'ocells ha estat doblement guardonada amb el Premi internacional Reina Sofia i amb el Premi Internacional Olivier Messiaen, fet que li ha valgut un ampli reconeixement internacional i una remarcable difusió d'aquesta obra a través de la mateixa Orquestra Simfònica de Montreal (programada dues vegades: per l'Orquestra de RTVE i per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[8]
És autor del llibre Ballmanetes, un recull de 12 cançons populars catalanes harmonitzades per a piano a 4 mans, llibre que ha tingut una gran acollida per les Escoles de Música de Catalunya d'ençà de la seva primera edició l'any 1992. La seva música conté una forta influència de l'espectralisme i de la música oriental, especialment del shakuhachi.[9]
L'any 2013 es va presentar a Halle (Alemanya) la seva primera òpera, Sky Disc. És una òpera-oratori per a set solistes i cor mixt amb orquestra. El llibret és escrit per Rebecca Simpson. El text és en tres llengües diferents (català, anglès i alemany) per a representar les diferents nacionalitats dels personatges.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.