From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 791 Oviedo (província d'Astúries) |
| Mort | 1r febrer 850 (58/59 anys) Oviedo (província d'Astúries) |
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo |
 Monarca del regne d'Astúries | |
| 842 – 850 ← Alfons II d'Astúries – Ordoni I d'Astúries → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Carrera militar | |
| Conflicte | conquesta feudal hispànica |
| Altres | |
| Títol | Rei d'Astúries |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Paterna Urraca |
| Fills | Ordoni I d'Astúries (  ) UrracaRodrigo de Castella ( ) |
| Pare | Beremund I d'Astúries |
Fill de Beremund I d'Astúries[1] i la seva esposa Nunilo.
A la mort del seu cosí Alfons II va succeir-lo en el tron.[2] La successió s'esdevingué probablement la primavera de 843. D'entrada, hagué de fer front primer a una revolta interna per la qual va derrotar el comte Nepocià a la batalla del pont de Cornellana.[1] Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva, característica dels reis gots, per la successió hereditària.
Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands (844), que van deixar assolades les costes de Galícia,[3] i els musulmans d'Al-Àndalus.
Com el seu predecessor, va promoure construccions religioses i palatines. L'art asturià va arribar a la seva màxima esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco, San Miguel de Lillo i Santa Cristina de Llena.[2] De fet, la seva importància va ser tal que l'estil es va anomenar «ramirense» i es va estendre fins al regnat del seu successor.[3]
Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries,[2] mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.
Es casà en primeres núpcies amb una dona d'origen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:
El 842 es casà amb Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
