República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, també coneguda com a ASSR de Txetxènia-Ingúixia (en rus:Чечено-Ингушская АССР), fou una república soviètica depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. Va ser establerta el 5 de desembre de 1936. Amb capital a Grozni, reunia els territoris de Txetxènia i Ingúixia, i l'any 1979 tenia 1.277.000 habitants en una àrea de 19.300 km². Entre el 1944 i el 1957, la república va deixar d'existir en el marc de la repressió i el trasllat que Stalin va ordenar per molts pobles del nord del Caucas, sota l'acusació de col·laboracionisme amb els nazis.[1]
| Чечено-Ингушская Автономная Советская Социалистическая Республика (ru) Нохч-ГӀалгӀайн Автономин Советийн Социалистийн Республика (ce) Нохч-ГӀалгӀай Автономе Советий Социалистически Республика (inh)  | |||||
| Tipus | república socialista soviètica autònoma d'una república de la Unió Soviètica | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat desaparegut | Unió Soviètica | ||||
| Estat desaparegut | República Socialista Federativa Soviètica de Rússia | ||||
| Capital | Grozni | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.275.513 (1989) (66,09 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 19.300 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 5 desembre 1936 | ||||
| Dissolució | 1991 | ||||
| Següent | República Txetxena d'Itxkèria | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Doku Zavgayev (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
.svg)
El 9 de gener de 1957 el govern soviètic de Nikita Khrusxov va restablir la República Autònoma.
Entre 1990 i 1992, es va dur a terme el procés per a dividir-la en les repúbliques d'Ingúixia i de Txetxènia. En aquesta segona també s'hi autoproclamà la República Txetxena d'Itxkèria, cosa que acabaria desembocant en la Primera guerra de Txetxènia.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
