Rèdons

Els rèdons^[1] (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes). Plini el Vell els situa a la Lugdunense entre els diablintes i els turons.

Rèdons

Els pobles gals de l'actual Bretanya:   Osismes   Vènets   Coriosolites   Rèdons   Namnetes
Tipus	tribu
Part de	gals (armoricans)

Després de la batalla del Sambre l'any 57 aC, Juli Cèsar va enviar al seu legat Publi Licini Cras amb una legió, al país dels vènets, redons i altres entre el Sena i el Loira i tots es van sotmetre. Cèsar els esmenta entre els estats marítims amb territori a la costa de l'Oceà (Estats d'Armòrica). El 52 aC els redons van enviar un contingent al setge d'Alèsia per atacar Cèsar.^[2]

Referències

1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
2. Smith, William (ed.). «Redones». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 febrer 2021].