emissora de ràdio en català From Wikipedia, the free encyclopedia
Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona[1] a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. La programació inclou espais religiosos i d'actualitat eclesiàstica amb continguts generalistes d'informació general, cultura i música.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | emissora de ràdio | ||||
| Camp de treball | Radiodifusió | ||||
| Història | |||||
| Creació | 28 d'octubre de 1994 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Catalunya | ||||
| Nom comercial | Ràdio Estel | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Propietat de | Fundació Missatge Humà i Cristià | ||||
| Lloc web | https://www.radioestel.cat/ | ||||
Hi ha diverses teories sobre el paper que van tenir en el moment d'idear la ràdio el cardenal Narcís Jubany i Arnau, el cardenal Carlo Maria Martini i fins i tot el papa Joan Pau II.[2] El cas és que la Generalitat de Catalunya concedí una llicència per a dur a terme l'emissora de ràdio el 1986, però no va ser fins al 28 d'octubre del 1994 que aquesta fou inaugurada per l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles i el president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy i Bassegoda.[1] Al principi només es podia escoltar des de Barcelona, però des del primer moment s'expressà la voluntat d'ampliar la cobertura a tot el territori de Catalunya.[1] El primer lema de la ràdio va ser "amb llum pròpia", fent un joc amb el nom de l'emissora i la voluntat d'informar d'una manera singular i diferenciada de la Cope.[1]
Santiago Ramentol en fou el primer director fins que a mitjans de la dècada del 1990 Teresa Pou en prengué el relleu. Els últims anys del segle XX foren l'etapa daurada de Ràdio Estel, quan arribà als 60.000 i 80.000 oients.[3] Des del 1998 la ràdio està associada amb Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, amb l'objectiu d'ampliar el seu radi de cobertura.[4] Aquesta etapa daurada va acabar el 2000, quan el bisbe Joan Carrera Planas caigué en desgràcia.[3] L'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles i Gordó, va nomenar nous directors de la ràdio al director i la codirectora del setmanari Catalunya Cristiana, el sacerdot Ramon Octavi Sánchez i la monja Gemma Morató.[1] La seva primera decisió fou acomiadar a sis tertulians,[5] el que juntament amb altres canvis generà malestar a la ràdio.[6] Vuit anys després l'audiència havia caigut a 2.000 oients.[3]
Jaume Aymar i Ragolta assumí la direcció de l'emissora el 2008.[3] El mateix any el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al ple per a debatre l'adjudicació de 83 freqüències d'FM a concurs davant de 1.200 sol·licituds, atorgà set freqüències a Ràdio Estel i una vuitena a l'Abadia de Montserrat, en detriment de Punto Radio i la Cope.[7] Des del 2009 Ràdio Estel comparteix redacció amb Catalunya Cristiana.[8] El 2012 la ràdio tenia 18.000 oients diaris, una audiència mensual acumulada de 44.000.[3]
Programa curt i senzill que repeteixen tres vegades al llarg de la jornada. Consisteix a comentar l'Evangeli del dia que, prèviament, s'ha llegit. Cadascun dels dies del mes els oferts a diferents persones o institucions de l'església. Al Santuari de Sant Josep de la Muntanya els han proposat responsabilitatzar-se dels dies "vuit".[9]
També emet en territori occità:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
