From Wikipedia, the free encyclopedia
El Quartet de corda núm. 11 en fa menor, op. 95, fou compost per Ludwig van Beethoven entre el mesos de maig i octubre de 1810. Es va publicar l'any 1816 [1] amb una dedicatòria al baró Zmeskall, amic proper de Beethoven des del seva arribada a Viena.[1] L'autor el va titular «Quartetto Serioso».
Retrat de Beethoven per Louis-René Letronne, de 1814. | |
Forma musical | Quartet de corda |
---|---|
Tonalitat | Fa menor |
Compositor | L. van Beethoven |
Creació | 1810 |
Data de publicació | 1816 |
Catalogació | Op. 95 |
Opus | 95 |
Instrumentació | violí, viola i violoncel |
Els primers esbossos del quartet núm. 11 apareixen el maig de 1810,[2] un cop acabada la música d'Egmont. El seu final n'és musicalment molt pròxim.[2] El va compondre un any després del quartet anterior, el núm. 10. En canvi, el Quartet núm. 12 el compondria catorze anys més tard. El Quartetto Serioso és molt particular i sovint es considera que anuncia els últims quartets de Beethoven. El període de composició, a nivell històric, és particularment enterbolit, ja que es produí l'ocupació francesa de Viena i, a nivell personal, van morir dos dels seus mecenes, i també patí el fracàs del projecte de matrimoni amb Thérèse Malfatti.[3]
L'estrena va ser interpretada pel Quartet Schuppanzigh el maig de 1814,[4] conjunt instrumental que en va estrenar uns quants. El quartet fou publicat per Steiner a Viena el desembre de 1816.[1][2] Dels grans quartets de Beethoven, és el més curt; la seva interpretació dura aproximadament 20 minuts.[5]
Consta de quatre moviments:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.