Nyandú menut

El nyandú menut, nyandú de Darwin^[1] o nyandú de la Patagònia^[2] (Rhea pennata) és un gran ocell no volador, el menor de les dues espècies del seu gènere. Habita la zona de l'Altiplà i de la Patagònia, a Sud-amèrica.

Nyandú menut

Rhea pennata
Dades
Nombre de cries	17,3
Període d'incubació de l'ou	40 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22678081
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Rheiformes
Família	Rheidae
Gènere	Rhea
Espècie	Rhea pennata d'Orbigny, 1834
Nomenclatura
Sinònims	Rhea darwinii Rhea macrorhyncha Pterocnemia pennata Pterocnemia darwinii
Subespècies
R. pennata garleppi R. pennata tarapacensis R. pennata pennata
Distribució

Morfologia

• Fan 90 – 100 cm d'altura, amb un pes de 15 - 25 kg.^[3]
• Amb aspecte similar a un estruç més petit i amb ales més llargues proporcionalment.
• Color general marró gris, amb la major part de les plomes del dors i les ales amb la punta blanca.
• Coll llarg cobert de petites plomes grises i cua no distingible.
• Bec ample i aplanat. Ulls bruns. Peus amb tres dits i potes gris groguenc.^[4]
• Les races septentrionals tenen una grandària i aspecte semblant, si bé són més brunoses per sobre i amb menys plomes de punta blanca.^[5]

Llistat de subespècies

Tradicionalment se n'han descrit tres subespècies:

• R. pennata garleppi (Chubb, 1913), que habita l'altiplà del Perú sud-oriental, sud-oest de Bolívia i nord-oest de l'Argentina^[6]
• R. pennata tarapacensis (Chubb, 1913), que habita l'altiplà de Xile septentrional.^[6]
• R. pennata pennata (d'Orbigny, 1834), que habita la Patagònia de Xile i Argentina^[7][6][8]

Alguns autors però, han considerat que aquesta espècie són en realitat dues i que els dos tàxons de l'Altiplà deurien ser considerats una espècie diferent del de la planura meridional de la següent manera:^[9]

• Nyandú de la Patagònia (Rhea pennata).
• Nyandú de la puna (Rhea tarapacensis).
  • Rhea tarapacensis tarapacensis
  • Rhea tarapacensis garleppi

També s'ha ubicat aquesta espècie al gènere monospecífic Pterocnemia.^[10] Estudis genètics recents mostren una gran semblança entre aquesta espècie i el nyandú comú que no justificaria la classificació en dos gèneres diferents.^[11]

Reproducció

Fora de la temporada de cria, el nyandú de la Patagònia és molt sociable, formant grups de 5 a 30 individus d'ambdós sexes i edat variable,^[3] però quan coven, els mascles es tornen molt agressius. Les femelles ponen els ous fora del niu, i és el mascle el que introdueix la major part, però alguns queden fora, es podreixen i atrauen les mosques, que més tard, mascle i pollets menjaran. La niuada és de 5 – 55 ous, de color groc verdós.^[3]

Distribució i hàbitat

Habiten zones de praderia, matoll i encara aiguamolls en dues zones diferents d'Amèrica del Sud, l'Altiplà Andí del Perú, Bolivia i el nord de l'Argentina i Xile, i la Patagònia del sud de Xile i l'Argentina.

Referències

1. «Nyandú menut». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/03/2023(català)
2. «Nyandú menut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. S.J.J.F. Davies, Grzimek's Animal Life Enciclopedia. 2a edició, Editor Michael Hutchins. Gale Group.2003. Volum 8 Birds I, Tinamous and Ratites to Hoatzins, pàg.69-74. ISBN 0 7876 5784 0
4. El nyandú de la Patagònia a Aves de Chile Rev. 22-01-2011
5. Aves de Chile 1999-2018
6. Clements, J (2007)
7. BirdLife International (2008a)
8. Alvaro Jaramillo, Peter Burke and David Beadle. Birds of Chile. Publ. Christopher Helm, 2003. ISBN 0-7136-4688-8
9. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
10. El nyandú de la Patagònia a ITIS Standard Report Rev. 22-01-2011
11. F Delsuc1, M Superina, G Ferraris, M-K Tilak i EJP Douzery. 2007. Molecular evidence for hybridisation between the two living species of South American ratites: potential conservation implications. Conservation Genetics 8 (2007) 503-507