Pròsper d'Aquitània

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus o també Aquitanicus, va ser un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del segle v. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Per a altres significats, vegeu «Sant Pròsper».

Pròsper d'Aquitània, o
Pròsper Tir

Abadia de Sant Víctor de Marsella
Biografia
Naixement	Prosper Tyro Aquitanicus c. 390 (Gregorià) Llemotges (França)
Mort	c. 463 (Gregorià) (72/73 anys) Roma
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	teòleg, historiador, escriptor
Període	Imperi Romà
Professors	Agustí d'Hipona
confessor; Pare de l'Església
sant
Celebració	Església Catòlica Romana (culte local a Marsella); Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
Festivitat	25 de juny
Iconografia	Com a monjo
Obra
Obres destacables epitaphium haereseon (en) carmen de providentia (en) Carmen de ingratis (en) epigrammata (en) Ad coniugem suam (en) (segle V) Chronicle (en)

Biografia

D'origen aquità, probablement de Llemotges, no s'han conservat dades de la seva vida primerenca, però segurament va fer els estudis superiors de l'època. A partir de l'obra Poema coniugis ad uxoris es pot induir que era casat. Cap al 426, es traslladà a Marsella i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'Abadia de Sant Víctor, fundada per Joan Cassià, com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.

Va conèixer les obres d'Agustí d'Hipona i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels semipelagians, llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com a Hilarius Prosperianus o simplement Prosperianus per evitar confusions), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'Hippo Regius els remeté dos escrits: De praedestinatione sanctorum, i De dono perseverantiae, les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa Celestí I qui, el 431, va emetre l'Epistola ad episcopos Gallorum, on denunciava l'heretgia de Joan Cassià i advertia tots els dignataris de l'església que prohibissin als seus preveres de difondre la nefasta heretgia de Cassià.

De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Lleó, que després seria papa, i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombrosos llibres de contingut exegètic i teològic. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el 455). Va morir cap al 463, a Marsella.

Obres

Va escriure obre teològiques, històriques i poètiques.

De les primeres (les teològiques) els títols són:

• • Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia, escrita entre els anys 427 i 429, de gran importància per a la història del semipelagianisme.
  • Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio, escrita quan Agustí encara era viu, i per tant no més tard de mitjans del 430.
  • Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium, escrit probablement el 431.
  • Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum, també del 431.
  • Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa, obra actualment perduda.
  • De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber, per respondre a les doctrines de Joan Cassià.
  • Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio, segurament de l'any 435.
  • Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus, recopilat l'any 451.
• Obres teològiques dubtoses són:
  • Confessiones, atribuïdes de vegades a Pròsper de Tir, que seria un personatge diferent.
  • De Vocatione Gentium Libri duo, hi ha diversitat d'opinions sobre l'autor real: Erasme l'atribueix a Euqueri de Lió, altres a Lleó el Gran i alguns al seu company Hilarius Prosperianus.
  • Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus, se suposa escrit l'any 440.
  • Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio, escrita cap al 441. Va ser comentada per primera vegada per Dionís l'Exigu.
• Obres atribuïdes erròniament:
  • De Vita Contemplativa Libri tres, redactat amb tota probabilitat per Julià Pomeri, un religiós gal·les del segle v.
  • De Promissionibus et Praedictionibus Dei, Cassiodor li atribueix, però és d'algun autor africà.
• Obres històriques: en elles transmet les idees augustinianes de la universalitat de la voluntat salvífica de Déu i la predestinació, que fa que Déu concedeixi a tothom prou gràcia per salvar-se, negant la predestinació al pecat: qui es perd ho fa per voluntat pròpia.
  • Chronicum integrum, crònica universal des dels orígens al regnat de Genseric,
  • Chronicon Consulare, del 379, al 455, amb els esdeveniments classificats segons els cònsols romans. Dona breus notícies dels emperadors romans, els bisbes de Roma i diversos fets referents a l'església, sobretot els relacionats amb l'heretgia pelagiana.
  • Chronicon Imperiale, o Chronicon Pithoeanum, que cobreix els mateixos anys que l'obra anterior, però la cronologia es basa en els emperadors i no en els cònsols. Alguns erudits consideren que és obra de Pròsper de Tir, però no s'ha pogut demostrar que sigui una persona diferent a Pròsper d'Aquitània.
  • Un crònica annexa a l'anterior que comença amb Adam, però que probablement no fou escrita per Pròsper
• Obres poètiques:
  • Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus, 106 epigrames en vers elegíac sobre diversos temes relacionats amb la teologia.
  • Carmen de Ingratis, en hexàmetres dàctils.
  • In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma, en versos elegíacs.
  • Sis versos elegíacs
  • Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon, en 11 versos elegíacs, escrits després de la condemna del Nestorianisme.
  • Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet, en 53 versos elegíacs.

Veneració

Va ésser venerat com a sant. L'únic testimoni d'aquest culte, però, és un fresc de la basílica de San Clemente de Roma, on es presenta amb l'aureola, els cabells tallats com un monjo i una túnica. Confós amb sant Pròsper de Reggio Emília, que se celebra el 25 de juny, va ésser inclòs al Martirologi de Cesare Baronio en aquesta data.^[1]

Referències

1. Prosper a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 548-550

Enllaços externs

• «Pròsper d'Aquitània». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.