From Wikipedia, the free encyclopedia
Províncies de l'Índia, anteriorment Presidències de l'Índia Britànica, i encara abans Ciutats de Presidència, i col·lectivament Índia britànica, foren les unitats administratives dels territoris de l'Índia sota el lloguer o la sobirania de la Companyia Britànica de les Índies Orientals o de la Corona Britànica entre 1612 i 1947 durant 335 anys.
La història de l'Índia britànica es pot dividir en tres períodes:
La primera factoria permanent de la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va establir a l'Índia el 1612, al cantó nord-oest de la península, i més en concret a la vila de Surat, en l'actual estat de Gujarat.[2] Tanmateix, després de la decadència de l'Imperi Mogol el 1707 i després de la victòria de la Companyia de l'Índia Oriental a la Batalla de Plassey el 1757 i a la Batalla de Buxar el 1764, la Companyia, gradualment, començà a expandir formalment els seus dominis.[3] A mitjans del segle xix, la Companyia de l'Índia Oriental havia esdevingut el poder suprem polític i militar al subcontinent; el seu territori es mantenia com a fideïcomís per a la Corona britànica.[4]
El període de govern de la Companyia de les Índies Orientals acabà, tanmateix, amb la Government of India Act, posterior als esdeveniments de la rebel·lió índia de 1857.[4] L'Índia britànica, després, fou governada directament per la Corona britànica com a possessió colonial del Regne Unit, i l'Índia va ser coneguda oficialment després de 1876 com el Raj Britànic.[5] L'Índia consistia en regions conegudes com a Índia britànica que eren directament administrades pels britànics,[6] i unes altres regions, els Principats de l'Índia[7] que estaven regides per governants indis. A aquests governants se'ls permetia una certa autonomia interna, a canvi de reconèixer una mena de protectorat britànic. L'Índia britànica constituïa una porció significativa de l'Índia, quant a extensió i població; el 1910, per exemple, comprenia aproximadament un 54% de la superfície i incloïa més del 77% de la població.[8] A més a més, hi havia exclavaments francesos i portuguesos a l'Índia. La independència del govern britànic s'aconseguí el 1947 amb la formació dels estats de l'Índia i Pakistan i posteriorment, Bangladesh.
El terme Índia britànica també va ser aplicat a Birmània per un període més curt: va començar el 1824 amb una petita part de Birmània, i cap al 1886, gairebé dos terços de Birmània ja era considerat Índia britànica .[6] Aquest arranjament durà fins a 1937, quan Birmània es començà a administrar com a colònia britànica separada. El terme Índia britànica no es va aplicar a altres països de la regió, com ara Sri Lanka (llavors Ceilan), que era una colònia de la corona britànica, o les Illes Maldives, que eren una protectorat britànic. En el període de major extensió, a principis del segle XX, el territori de l'Índia britànica s'estenia més enllà de les fronteres de Pèrsia a l'oest; l'Afganistan al nord-oest; Tibet al nord-est; i Xina, Indoxina francesa i Siam a l'est. També incloïa la colònia d'Aden en la Península Aràbiga.[9]
La Companyia de les Índies Orientals, que va ser constituïda el 31 de desembre de 1600, establí relacions comercials amb els governants indis a Masulipatam, a la costa est, el 1611 i a Surat, a la costa oest, el 1612.[10] La companyia llogà una factoria de comerç exterior a Madras el 1639.[10][10] Bombai, que havia estat cedida a la Corona britànica per part de Portugal, com a part del dot de casament de Caterina de Bragança el 1661, fou concedida, a canvi, a la Companyia de les Índies Orientals, per tal que la mantingués en fideïcomís per a la Corona.[10]
Mentrestant, a Índia oriental, després d'obtenir el permís de l'emperador mogol Xa Jahan per comerciar amb Bengala, la Companyia establí la seva primera factoria a Hooghly el 1640.[10] Gairebé mig segle més tard, després que l'emperador Aurangzeb forcés la Companyia a marxar de Hooghly, Job Charnock va fundar Calcuta el 1686.[10] Pels volts de la meitat del segle XVIII, cadascun dels tres principals assentaments comercials, ara anomenats Presidència de Madras (o Presidència de Fort Saint George), Presidència de Bengala, Presidència de Bombai, i la Presidència de Bengala (o Presidència de Fort William) eren administrats per un Governador.[11]
Després de la victòria de Robert Clive en la Batalla de Plassey el 1757, es mantingué el govern titella d'un nou Nabab de Bengala per part de la Companyia de les Índies Orientals.[12] Tanmateix, després de la invasió de Bengala pel Nabab d'Oudh el 1764 i la seva subsegüent derrota en la Batalla de Buxar, la Companyia obtingué el Diwani de Bengala, que incloïa el dret d'administrar i recollir una contribució territorial a Bengala, la regió de l'actual Bangladesh, Bengala Occidental i Bihar.[12] El 1772, la Companyia també obtingué el Nizmat de Bengala (l'"exercici de la jurisdicció criminal") i així la plena sobirania de la Presidència de Bengala expandida.[12] Durant el període de 1773 a 1785 van canviar molt poc les coses; les úniques excepcions eren l'addició dels dominis del Raja de Benarés al límit occidental de la Presidència de Bengala, i l'addició de l'Illa de Salsette a la Presidència de Bombai.[13]
Parts del Regne de Mysore s'annexionaren a la Presidència de Madras després de l'acabament de la Tercera guerra de Mysore en 1792. Més endavant, el 1799, després de la derrota de Tipu Sultan a la Quarta guerra anglo-mysore més parts del seu territori van ser annexionades a la Presidència de Madras.[13] El 1801, la Regió carnàtica, que havia estat sota una mena de protectorat per part de la Companyia, començà a ser administrada directament, per aquesta raó, com a part de la Presidència de Madras.[14]
Al tombant del segle xx, l'Índia britànica constava de vuit províncies, que eren administrades bé per un governador o bé per un tinent-governador. La taula següent mostra la seva superfície i població (però no inclou els Estats nadius dependents):.[15]
Durant la partició de Bengala (1905-1911), es va crear una nova província, Bengala Oriental i Assam, així com una tinença-governació. El 1911 Bengala Oriental es va reunificar amb Bengala, i les noves províncies a l'est esdevingueren: Assam, Bengala, Bihar i Orissa.[15]
Província de l'Índia britànica[15] | Superfície (en milers de milles quadrades) | Població (en milions d'habitants) | Funcionari administratiu principal |
---|---|---|---|
Birmània | 170 | 9 | Tinent-governador |
Bengala | 151 | 75 | Tinent-governador |
Madras | 142 | 38 | Governador en Consell |
Bombai | 123 | 19 | Governador en Consell |
Províncies Unides | 107 | 48 | Tinent-governador |
Províncies Centrals i Berar | 104 | 13 | Comissionat Principal |
Panjab | 97 | 20 | Tinent-governador |
Assam | 49 | 6 | Comissionat principal |
A més a més, hi havia unes quantes províncies menors que eren administrades per un Comissionat Principal:.[16]
Província Menor[16] | Àrea (en milers de milles quadrades) | Població (en milers d'habitants) | Funcionari Administratiu Principal |
---|---|---|---|
Província de la Frontera del Nord-oest | 16 | 2,125 | Comissionat principal |
Balutxistan Britànic | 46 | 308 | L'Agent polític britànic al Balutxistan servia ex officio com a Comissionat principal |
Districte de Kodagu | 1.6 | 181 | El Resident britànic a Mysore servia ex officio com a Comissionat principal |
Ajmer-Merwara | 2.7 | 477 | L'Agent polític britànic a Rajputana servia ex officio com a Comissionat principal |
Illes Andaman i Nicobar | 3 | 25 | Comissionat principal |
En el moment d'assolir la seva independència, el 1947, l'Índia britànica tenia disset províncies:
Quan es va produir la partició de l'Índia, dotze províncies (Ajmer-Merwara-Kekri, Illes d'Andaman i Nicobar, Assam, Bihar, Bombai, Províncies Centrals i Berar, Coorg, Delhi, Madras, Panth-Piploda, Orissa, i les Províncies Unides) es convertiren en províncies dins de l'Índia, tres (Balutxistan, Frontera Nord-Occidental, i Sindh) entraren a formar part del Pakistan, i dues (Bengala i Panjab) es dividiren entre l'Índia i el Pakistan.
El 1950, després que s'adoptés la nova Constitució de l'Índia, les províncies de l'Índia es canviaren per estats redibuixats i unió de territoris. El Pakistan, tanmateix, mantingué les seves cinc províncies, una de les quals, Bengala Oriental i Assam, fou rebatejada amb el nom de Pakistan Oriental el 1956 i es convertí en la nació independent de Bangladesh el 1971.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.