mètodes de detecció de la COVID-19 From Wikipedia, the free encyclopedia
Les proves diagnòstiques de la COVID-19 consisteixen en analitzar mostres per avaluar la presència actual o passada del SARS-CoV-2 en les persones. Hi ha dos tipus principals de proves:[1][2]
Les autoritats de diferents àrees sanitàries han adoptat protocols de proves variats, incloent a qui provar, la freqüència de proves, protocols d'anàlisi, recollida de mostres i l'ús dels resultats de les proves.[5][6][7] Aquesta variació probablement ha afectat significativament les estadístiques reportades, inclosos els casos i les proves, les taxes de mortalitat i la demografia de casos.[8][9][10][11] Com que la transmissió del SARS-CoV-2 es produeix dies després de l'exposició (i abans de l'aparició dels símptomes), hi ha una necessitat urgent de vigilància freqüent i de disponibilitat ràpida de resultats.[12]
L'anàlisi de proves es realitza sovint en laboratoris clínics automatitzats i d'alt rendiment. Com a alternativa, les proves del punt d'atenció es poden fer a consultoris mèdics, llocs de treball, entorns institucionals o centres de trànsit.
La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és un procés que amplifica (replica) un segment d'ADN petit i ben definit molts centenars de milers de vegades, creant-ne prou quantitat per a ser detectat en l'anàlisi. Les mostres de prova es tracten amb certs productes químics[13][14] que permeten extreure l'ADN. La transcripció inversa converteix l'ARN en ADN. Recordem que el coronavirus és un virus d'ARN.
La reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) utilitza primer la transcripció inversa per obtenir ADN, seguida de la PCR per amplificar aquest ADN, creant el suficient per ser analitzat.[14] La RT-PCR pot detectar SARS-CoV-2, que només conté ARN. El procés RT-PCR generalment requereix unes poques hores.[15]
Es tracta d'una prova que detecta proteïnes de la superfície viral. En el cas d'un coronavirus, aquestes solen ser les proteïnes de l'espícula viral.[16]
Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2 si la prova es fa els primers 5 dies de presentar símptomes. De moment, aquesta prova no es fa servir en persones asimptomàtiques. Es realitza amb una mostra del nas i de la gola, que el professional sanitari extreu amb l'ajuda d'un bastonet. Els resultats triguen uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d'atenció on s'ha pres la mostra.[16]
Els anticossos IgM generalment es poden detectar diversos dies després de la infecció inicial, tot i que els nivells al llarg de la infecció no estan ben determinats.[17] Els anticossos IgG generalment es poden detectar 10-14 dies després de la infecció i normalment amb un nivell màxim pels volts dels 28 dies després de la infecció.[18][19] Aquest patró de desenvolupament d'anticossos observat en altres infeccions a vegades no s'aplica en la COVID-19, així pot ser que la IgM es produeixi després de la IgG, o juntament amb la IgG o que no es produeix en absolut.[20] En general, però, la detecció d'IgM es produeix, de mitjana, als 5 dies després de l'aparició dels símptomes, mentre que la IgG es detecta amb una mitjana de 14 dies després de l'aparició dels símptomes.[21] Els nivells d'IgG disminueixen significativament al cap de dos o tres mesos.[22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.