Província d'Isfahan

La província d'Isfahan (persa: استان اصفهان, Ostān-e Esfahān; també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.

Província d'Isfahan

Tipus	província de l'Iran
Localització
32° 39′ 28″ N, 51° 40′ 09″ E
Estat	Iran
Capital	Isfahan
Conté la subdivisió	Aran va Bidgol County (en) Ardestan County (en) Borkhar County (en) ../... 28+
Població humana
Població	5.120.850 (2016) (47,85 hab./km²)
Llengua utilitzada	Bakhtiari (en) Nayini (en) Natanzi (en) Gazi (en) Khunsari (en) qaixqai Sivandi (en)
Geografia
Superfície	107.029 km²
Limita amb	Província de Qom, nord província de Lorestan, oest Província de Semnan, nord-est Khorasan Sud, est Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad, sud-oest Chahar Mahall i Bakhtiari, sud-oest Província de Fars, sud Província de Yazd, sud-est Markazi, nord-oest
Organització política
Òrgan executiu	Isfahan Provincial Government (en)
Identificador descriptiu
Prefix telefònic	031
ISO 3166-2	IR-10 i IR-04
Lloc web	ostan-es.ir

Comtats d'Isfahan

La superfície és de 107.027 km² i la població (2006) de 4.559.256 habitants.

Divisió administrativa

Estava dividida en 20 comtats el 2002.^[1]

• Aran va Bidgol
• Ardestan (Ardistan)
• Borkhar va Meymeh (Barkhovar and Meymeh)
• Chadegan
• Esfahan
• Falavarjan
• Fereydan (Faridan)
• Fereydunshahr
• Golpayegan
• Kashan
• Khansar
• Khomeini Shahr
• Lanjan
• Mobarakeh
• Najaf Abad
• Natanz
• Nayin (o Nain)
• Semirom (Semiron i/o Dehaghan)
• Shahreza
• Tiran va Karvan

Té a més a més 18 municipis, 67 ciutats i 2470 pobles.

Història

S'han trobat a la zona artefactes del paleolític, Mesolític, Neolític, edat del Bronze i edat del Ferro.

El territori d'Isfahan fou part del regne d'Elam. Després fou una de les principals ciutats de Mèdia amb el nom d'Aspandana. Dels medes va passar als perses aquemènides, d'aquests als grecs macedonis sota Alexandre el Gran, i després fou part del regne asiàtic d'Antígon el Borni i de Seleuc i l'Imperi Selèucida; dels selèucides va passar a mans dels parts arsàcides i fou el centre d'una important província.

Els arsàcides foren eliminats pels perses sassànides sota els quals fou governada pels anomenats "espuhrans", o membres de les set grans famílies de l'imperi. En aquest tremps fou un centre militar amb poderoses fortificacions; hi havia un nombre rellevant de jueus i cristians en l'època sassànida. En aquest temps el territori estava format per tres ustans, 30 rustaks, 120 fassudjs, 5000 pobles i 7 viles. D'aquestes darreres quatre van quedar arruïnades abans de la invasió àrab i al segle vii, abans de l'arribada dels musulmans, la província tenia 2 kuras, 27 rustaks i 3313 pobles; la invasió àrab va suposar la ruïna de dues de les tres viles que restaven a la província i només va quedar Djay. Sota Harun al-Rashid la regió de Qom amb 4 rustadks, en fou segregada però se li van afegir a la província Hamadan i Nihawand; llavors la província tenia 19 rustaks, una kura i 2500 pobles.

Sota els mongols formaven la província tres viles principals: Isfahan, Firuzan i Farifan i la formaven 8 buluks amb uns 400 pobles (Djay amb Isfahan i 75 pobles, Kararidj amb 23 pobles, Juhab amb 40 pobles, Baraan amb 80 pobles, Rudasht amb 60 pobles; Burkhwat amb 32 pobles, Marbin amb 58 pobles; i Lindjan amb 20).

Al segle xix formava una província dividida en 9 buluks (els mateixos 8 que a l'època mongola i a més el de Karvan. Hi havia 8 mallals: Rar, Kiyar, Mizdadj, Ganduman (els quatre formaven la comarca de Cahar Mahall), Simirum, Djarkuka, Ardistan i Kuhpaya; dos kasabes, Nadjadabad i Kumisha; i cinc nàhiyes, Chadagan, Varsak, Turkhmaklu, Gurdji i Chinarud (formant en conjunt la comarca de Firaydan).

Sota Rida Shah fou un sharistan o subprovíncia de la província X de la que formaven part els sharistans de Shahr-e Kurd, Shahrida, Firaydan, Yadz, Ardistan i Nain. El 1941/1942 tenia 240.598 habitants i el 1956/1957 eren 330.027, inclosa la ciutat d'Isfahan.

Fortaleses històriques de la província són: Atashgah, Sarooyieh, Tabarok, Kohan Dej, Gardez o Gardiz (i altres menors). Les més antigues són Ghal'eh Sefeed i Tamijan. A Abyaneh hi ha ruïnes sassànides. Als segles XVII i XVIII la ciutat d'Isfahan va esdevenir capital de la Pèrsia safàvida, i Kashan la residència de vacances.