From Wikipedia, the free encyclopedia
Les escoles italianes de pintura són les escoles artístiques que la historiografia ha definit entre els mestres de la pintura italiana, agrupant-los per les ciutats on van realitzar el seu aprenentatge, van establir els seus tallers i van transmetre al seu torn als seus deixebles les seves tècniques i estil, mantenint característiques recognoscibles al llarg de les generacions, que es percep com una personalitat local. No són moviments artístics en si mateixos, ja que aquests es van succeint els uns rere els altres (gòtic, renaixement, barroc, etc., així com els períodes en què cadascun es divideix) mentre que les escoles tenen major permanència en el temps. No obstant això, era habitual que els artistes passessin d'una ciutat a una altra, establint mútues influències. De vegades l'expressió s'utilitza en singular (escola italiana de pintura), especialment per oposar o comparar als mestres italians als d'altres nacionalitats (escola flamenca, per exemple). També és habitual utilitzar l'expressió primitius italians per referir-se als pintors de finals de l'Edat Mitjana (Gòtic italià, Duocento o segle xiii, Trecento o segle xiv) i el Primer Renaixement (Quattrocento o segle XV), encara que estrictament aquesta expressió es va encunyar per designar l'època de Giotto.[1]
Les principals escoles pictòriques italianes són:
Algunes s'agrupen en el conjunt denominat escoles giottescas (per Giotto, el pintor del Trecento): les de Rímini, Ombria, Forli, Romana, Napolitana i Llombarda o septentrional.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
