El Premi Nacional de Literatura Dramàtica (en castellà: Premio Nacional de Literatura Dramática) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya des de l'any 1992.
| Tipus | Premi Nacional de Literatura d'Espanya  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Guanyador | Alfonso Sastre (1992) Alfonso Sastre (1993) José María Rodríguez Méndez (1994) Josep Maria Benet i Jornet (1995) Sergi Belbel i Coslado (1996) Manuel Lourenzo Lourenzo (1997) Jerónimo López Mozo (1998) Agustín García Calvo (1999) Domingo Miras (2000) Jesús Campos García (2001) Ignacio Amestoy (2002) Fernando Arrabal (2003) José Sanchis Sinisterra (2004) Alberto Miralles (2005) Santiago Martín Bermúdez (2006) Rubén Ruibal (2007) Miguel Romero Esteo (2008) Paco Bezerra (2009) Lluïsa Cunillé Salgado (2010) | ||
| Lloc web | mcu.es… | ||
Premia a la millor obra en la modalitat de litaratura dramàtica escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 20.000 euros.
- 1992: Francisco Nieva, per El manuscrito encontrado en Zaragoza
- 1993: Alfonso Sastre, per Jenofa Juncal
- 1994: José María Rodríguez Méndez, per El pájaro solitario
- 1995: Josep Maria Benet i Jornet, per E.R.
- 1996: Sergi Belbel, per Morir
- 1997: Manuel Lourenzo, per Veladas indecentes
- 1998: Jerónimo López Mozo, per Ahlán
- 1999: Agustín García Calvo, per Baraja del rey don Pedro
- 2000: Domingo Miras, per Una familia normal; Gente que prospera
- 2001: Jesús Campos García, per Naufragar en Internet
- 2002: Ignacio Amestoy, per Cierra bien la puerta
- 2003: Fernando Arrabal, per Carta de amor (como un suplicio chino)
- 2004: José Sanchis Sinisterra, per Terror y miseria en el primer franquismo
- 2005: Alberto Miralles, per Metempsicosis
- 2006: Santiago Martín Bermúdez, per Las gradas de San Felipe y empeño de la lealtad
- 2007: Rubén Ruibal, per Limpeza de sangue
- 2008: Miguel Romero Esteo, per Pontifical
- 2009: Paco Bezerra, per Dentro de la tierra
- 2010: Lluïsa Cunillé, per Aquel aire infinito
- 2011: José Ramón Fernández, per La colmena científica o el café de Negrín
- 2012: Angélica Liddell, per La casa de la fuerza[1]
- 2013: Juan Mayorga per La lengua en pedazos[2][3]
- 2014: Manuel Calzada Pérez, per El Diccionario.[4]
- 2015: Laila Ripoll i Mariano Llorente, per El triángulo azul
- 2016: Lola Blasco, per Siglo mío, bestia mía.[5]
- 2017: Alfredo Sanzol, per La respiración.[6]
- 2018: Yolanda García Serrano, per ¡Corre!.[7]
- 2019: Alberto Conejero, per La geometría del trigo.[8]
- 2020: Guillem Clua, per Justícia.[9]
- 2021: Pablo Remón Magaña, per Doña Rosita, anotada.[10]
- 2022: Josep Maria Miró i Coromina, per El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc.[11]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
