El Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada és un premi literari en llengua catalana. El convoca l'Institut Ramon Muntaner, de Figueres, amb la voluntat de contribuir a fomentar la literatura catalana, refermar la projecció cívica i cultural de l'institut i enaltir la memòria de l'escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999), exprofessora del centre.[1] El premi té el suport de la família Geli-Anglada i el patrocini de l'Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, com també la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.[2]
| Tipus | premi literari | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Maria Àngels Anglada i d'Abadal | ||
| Vigència | 2004 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Organitzador | Institut Ramon Muntaner | ||
| Llengua original | català | ||
S'atorga a una obra publicada i l'any 2020 tenia una dotació de 2.000 euros.[3]
Guanyadors
- 2004: Emili Teixidor per Pa negre[4]
- 2005: Carme Riera per La meitat de l'ànima[2]
- 2006: Joan-Daniel Bezsonoff per Les amnèsies de Déu[2]
- 2007 Imma Monsó per Un home de paraula[5]
- 2008: Quim Monzó per Mil cretins[2]
- 2009: Joan Francesc Mira per El professor d'història[6]
- 2010: Màrius Carol per L'home dels pijames de seda[7]
- 2011: Sergi Pàmies per La bicicleta estàtica[8]
- 2012: Jaume Cabré per Jo confesso[9]
- 2013: Lluís Llach per Memòria d'uns ulls pintats[10]
- 2014: Rafel Nadal per Quan en dèiem xampany[11]
- 2015: Vicenç Pagès per Dies de frontera[12]
- 2016: Teresa Colom per La senyoreta Keaton i altres bèsties[13]
- 2017: Pep Puig per La vida sense la Sara Amat[14]
- 2018: Tina Vallès per La memòria de l'arbre[1]
- 2019: Joan Lluís-Lluís per Jo soc aquell que va matar Franco[3]
- 2020: Irene Solà per Canto jo i la muntanya balla[3]
- 2021: Miquel Martín i Serra per La drecera[15]
- 2022: Alba Dalmau per Amor i no[16]
- 2023: Ferran Garcia per Guilleries [17]
- 2024: Laura Gost per Les cendres a la piscina[18]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.