From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Exultet o pregó pasqual és un text propi de la tradició litúrgica romana, que es canta durant la Vigília Pasqual, en la nit del dissabte sant al diumenge de Pasqua. En català se'l coneix també amb el nom d'angèlica, del text llatí «angelica turba caelorum».
No és fàcil fixar l'atribució o l'autoria d'aquest text. Com en quasi tots els textos de la litúrgia l'autor material desapareix rere la comunitat cristiana que se l'apropia per a expressar la seva fe. Alguns l'han atribuït a sant Ambròs de Milà (340-397). En tot cas, els manuscrits més antics en què apareix són sacramentaris (missals) gal·licans dels segles vii i viii (el Missal de Bobbio, del s. VII, el Missal Gòtic i el Missale Callicanum Vetus, aquests darrers del s. VIII). En concret, el text adoptat per la litúrgia romana prové de l'àmbit gal·licà.
Es tracta d'un dels pocs textos poètics, no directament escripturístics, de la litúrgia romana. Consta de dues parts: un pròleg o invitatori, i una part més narrativa, que és també la més extensa, a l'estil dels prefacis de la pregària eucarística, però molt més desenvolupat, introduïda, com el prefaci, pel diàleg litúrgic entre el ministre i l'assemblea: «V. El Senyor sigui amb vosaltres. R. I amb el vostre esperit. V. Amunt els cors. R. Els elevem al Senyor. V. Donem gràcies al Senyor Déu nostre. R. Cal fer-ho i és de justícia».
La primera part invita a lloar Déu per la resurrecció de Jesucrist: primer l'assemblea del cel (els àngels del cel i els ministres celestials de Déu), després la terra, i finalment l'Església amb el poble fidel aplegat en el temple per a la celebració anual de la Pasqua. Aquesta part acaba amb una pregària que fa el qui canta el pregó, normalment un diaca, per demanar, juntament amb els fidels congregats, la llum i la força per a poder fer dignament l'elogi del ciri pasqual. L'alegria i la llum són els temes d'aquesta primera part. El text llatí utilitza els verbs «exultet», «gaudeat» i «laetetur», per invitar a aquesta alegria: que exulti, que s'ompli de goig, que s'alegri l'espai celestial, la terra i l'Església. La llum és descrita amb termes fulgurants, que volen ressaltar l'esclat, la puresa i la bellesa de la nova llum que brolla per als creients de la resurrecció de Crist.
La segona part és una llarga evocació poètica de la gesta salvadora de Déu en la història del poble, és a dir, de la Pasqua i l'Èxode d'Israel, contemplats des de la perspectiva del triomf de Crist ressuscitat. Aquesta evocació culmina amb l'agraïment per la resurrecció de Crist i les seves conseqüències teològiques: l'abolició del pecat i de la mort i, finalment, la superació de la línia que separa Déu i l'home, el cel i la terra. El cant s'entreté en la contemplació poètica del ciri pasqual, «elaborat amb la cera que l'abella mare ha produït», que alimenta la llum que s'ha escampat per tota la nau de l'església —tots els presents porten una petita candela encesa a les mans—. Aquest ciri és un símbol del Crist ressuscitat. Un dels punts culminants de la volada teològica d'aquest cant és l'atrevida expressió: «Oh culpa sortosa, que ens ha merescut un Redemptor tan gran!». La resurrecció de Crist capgira el lloc de la mort i de la culpa i en fa el lloc de la vida i de la llibertat. La nit és el centre d'atenció, en tant que les principals gestes salvadores de Déu, també la resurrecció de Jesús, han tingut lloc durant la nit; així, per exemple: «Oh nit benaurada! Només tu vas saber l'hora en què Crist ressuscità d'entre els morts». Aquesta valoració del significat de la nit com a temps de la salvació recorda molt el ritual (Haggadà) de la Pasqua jueva, en què el petit de casa pregunta al seu pare pel significat d'aquesta nit de Pasqua.
El cant de l'Exultet està vinculat a la primera part de la Vigília Pasqual, en la qual es fa la benedicció del foc nou, s'encén el ciri pasqual i s'entra processionalment a l'església, que està a les fosques, darrere el ciri encès portat pel diaca. Aquest ciri, de grans proporcions, adornat amb una creu, les lletres gregues alfa i omega, la xifra de l'any civil en curs i cinc grans d'encens, és un símbol del Crist ressuscitat que, gloriós, venç la tenebra de la mort. En realitat el pregó pasqual és la benedicció, l'elogi, la lloança que canta el diaca a aquest ciri un cop ha estat col·locat al candeler, al presbiteri de l'església, on romandrà durant tot el temps pasqual. Abans de la reforma de la Setmana Santa impulsada pel papa Pius XII els anys 1951 i 1955, els llibres litúrgics designaven aquest text amb l'expressió «Benedicció del ciri» o «Lloança del ciri». Actualment s'anomena «Pregó pasqual» o «Anunci de la Pasqua». Totes dues denominacions són veritat, això és, es corresponen amb el contingut del text, ja que es tracta d'una benedicció o lloança del ciri pasqual en tant que representa Crist ressuscitat en el seu triomf pasqual.
La litúrgia reserva el cant del pregó pasqual al diaca. Si no hi ha diaca, el pot cantar el mateix sacerdot o bé un laic capacitat musicalment per a cantar-lo correctament.
El cant de l'Exultet per part del diaca recorda el cant o proclamació de l'Evangeli, que és també un anunci joiós. Es fa en el mateix lloc (l'ambó), el fa el mateix ministre (el diaca), i com per a l'Evangeli, el diaca demana la benedicció al sacerdot i després encensa el llibre abans de cantar el pregó (o l'Evangeliari abans de proclamar-lo). Encensa igualment el ciri pasqual com a mostra de veneració a aquest símbol lluminós de Crist ressuscitat.
Amb aquest cant es dona pas a la segona part de la Vetlla Pasqual, la litúrgia de la Paraula, en la qual es llegeixen set llargues lectures de l'Antic Testament (les profecies) i una lectura del Nou Testament (l'epístola), que culminen amb la proclamació de l'evangeli de la resurrecció, que fa el mateix diaca des de l'ambó.
Llatí[1] |
Català[2] I a vosaltres, germans, caríssims, V. El Senyor sigui amb vosaltres. És realment just i necessari Aquesta és la nit Aquesta és la nit Oh culpa sortosa, |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
