Poté tin kyriaki

Poté tin Kyriaki (en grec Ποτέ την κυριακή, Mai en diumenge) és una pel·lícula grega dirigida per Jules Dassin, estrenada el 1960..^[1][2][3]

Poté tin kyriaki

Ποτέ την Κυριακή
Fitxa
Direcció	Jules Dassin
Protagonistes	Melina Mercouri Jules Dassin Giorgos Fountas Dimitris Papamichael (en) Thanasis Veggos (en) Titos Vandis Phedon Georgitsis (en) Aléxis Solomós (en) Nikos Fermas (en) Mētsos Lygizos (en) Dimos Starenios Despo Diamantidou (en) Georgios Foras (en) Koula Agagiotou (en)
Producció	Jules Dassin
Guió	Jules Dassin
Música	Mános Hadjidákis
Fotografia	Jacques Natteau
Muntatge	Roger Dwyre
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Grècia
Estrena	1960
Durada	91 min
Idioma original	grec anglès
Rodatge	Grècia
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i drama
Tema	prostitució
Lloc de la narració	El Pireu
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1961) Oscar a la millor direcció (1961) Oscar al millor guió original Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1961)
Premis	Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina (1960)

Argument

Homer, turista americà i «filòsof aficionat», apassionat per la Grècia antiga i els seus filòsofs, arriba a Grècia a la recerca de la Veritat. En un bar del Pireu, es creua amb Ilya, una prostituta molt popular, lliure i independent, que « rep » cada dia de la setmana, llevat del diumenge (aquest dia l'ha reservat als amics - d'aquí el títol de la pel·lícula). Homer, nou Pigmalió, decideix educar-la i posar-la en el bon camí. Ella abandona « els seus amics », reordena el seu interior, es vesteix més decentment. Homer l'acompanya a la representació de les tragèdies gregues del Festival d'Atenes.

Però Homer finança el seu projecte amb els diners del principal proxeneta del Pireu que veu en Ilya, treballadora independent, un mal exemple. Vol desembarassar-se'n. Quan el pastís és descobert, Ilya marxa amb Tonio, un obrer de les drassanes, enamorat d'ella.

Anàlisi

Aquesta pel·lícula és un himne a la vida, a l'instant que passa « carpe diem ». Cal haver vist Ilya explicar una tragèdia a la seva manera.ref>Tams Witmark Illya Darling accessed 06/24/2023</ref>

Repartiment

• Melina Merkuri: Ilya
• Jules Dassin: Homer
• George Foundas: Tonio
• Títos Vandís: Jorgo
• Mitsos Liguisos: el capità
• Despo Diamantidou: Despo
• Dimos Starenios: Poubelle
• Dimitris Papamichael: un mariner
• Alexis Solomos: Sense cara
• Nikos Fermas: Cambrer
• Thanassis Vengos
• Giannis Fermis
• Aleka Katselli
• George Foras
• Panos Karavousanos
• Stefanos Skopelitis
• Artemis Matsas
• Koula Agagiotou
• Popi Gika
• Phedon Georgitsis: un mariner
• Kostas Nikoloudis
• Kostas Doukas
• Christos Zikas
• Tasia Kyriakidou

Premis i nominacions

Premis

• 1960. Premi a la interpretació femenina per Melina Merkuri al Festival de Cannes.^[4]
• 1961. Oscar a la millor cançó original per Manos Hatzidakis amb la cançó "Ta paidia tou Peiraia"

Nominacions

• 1960. Palma d'Or
• 1961. Oscar al millor director per Jules Dassin
• 1961. Oscar a la millor actriu per Melina Merkuri
• 1961. Oscar al millor guió original per Jules Dassin
• 1961. Oscar al millor vestuari per Theoni V. Aldredge
• 1961. BAFTA a la millor pel·lícula
• 1961. BAFTA a la millor actriu estrangera per Melina Merkuri