Poqomchi'

El poqomchi' és una llengua maia, emparentat amb el poqomam. És parlat pels poqomchi's de Guatemala. Es distingeixen dos dialectes: el poqomchi' oriental^[3] i occidental^[4] parlats a Purulhá, Baja Verapaz, i a les següents municipalitats d'Alta Verapaz: Santa Cruz Verapaz, Sant Cristóbal Verapaz, Tactic, Tamahú i Tucurú. És també l'idioma predominant en el municipi de Chicamán (El Quiché), fronterer amb Alta Verapaz.^[5]

Poqomchi'

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 92.241 (2002)[1]
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[2]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	poh
ISO 639-3	poh
Glottolog	poqo1254
Ethnologue	poh
UNESCO	1825
IETF	poh
Endangered languages	6197

Gramàtica del Pocomchi' Occidental

Fonologia

El sistema fonològic pocomchi' consta de cinc vocals: a, i, i, o, o, que poden ser curtes o llargues, en aquest cas posseeixen una durada doble de la normal. El sistema de consonants consta de 25 sons representats per les grafies: b,c,ch,h,j,k,l m,n,p,q,r,s,t,w,x,i,z i les grafies glotalitzades: c', ch', k', p', q', t', tz'.

Totes les paraules en aquest idioma s'accentuen en l'última síl·laba amb excepció en aquells préstecs de l'espanyol "xamána" "Xíla" "úla"; setmana, cadira, hule respectivament

Morfologia i Sintaxi

Com tota llengua maia, es tracta d'una llengua ergativa amb ergativitat escindida, donant el mateix tracte a fi d'una acció transitiva com el subjecte d'una acció intransitiva en la majoria dels casos. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.

Hi ha dos sistemes bàsics per ordenar l'oració pocomchi':

Verb/Subjecte

• Xinjamanic i hin

lit. Vaig córrer jo

• tz'ukulcat i hat

lit. estàs sentat tú

Subcjete/Verb

• Re hin Xinjamanic

lit. Jo vaig córrer

Tots dos ordres poden ser alterats quan l'oració és de tipus transitiva i es desitja marcar al tema (re) del qual es parla sigui aquest el subjecte o objecte d'una acció.

Tipus de Verbs

Verbs transitius

Descriuen accions en les quals participen explícita o implícitament un objecte i un subjecte marcats dins de l'oració per partícules pronominals. Ex.

• Re hin xinch'ey i pedro

Jo colpegi Pedro

• Re hat xalok' kiib tilul

Vostè va comprar dos bananers

Verbs intransitius

Expressa accions en les quals participa únicament un subjecte sense un objecte al que es dirigeixi l'acció

• re' hin xinjamanik

Jo vaig córrer

Conjugació dels Verbs

En aquest idioma la informació sobre l'acció se centra en l'estat de desenvolupament en el que es troba i els participants que la fan :

Partícula	funció	Exemple
x-	acció completa	x-in-ban vaig fer
e-	probabilitat de finalitzar una acció en el futuo	e-ni-ban jo faria
na-	certesa de finalitzar una acció en el futur	na-ni-banam jo faré
k'ahchi'	acció en progrés	k'ahchi' ni-banam Estic fent
P'uht	inici d'una acció	p'uht ni-banam vaig començar a parlar (en aquest moment)
ch-	imperatiu transitiu	Cha-yew win wooj dona'm el meu alvocat
ti-	imperatiu intransitiu	ti-tz'uk assegui's

Pronoms

Clítics

Persona	Joc A	Joc B	Joc C
1 singular	ni-/w-	Kin-	-in-
2 singular	a-/aw-	ti/t	-at-
3 singular	ri-/r-	in/n	sin indicador
1 plural	ka-/k_	koj-	-oj-
2 plural	a- tak/aw- tak	ti- tak/ t- tak	-at- tak
3 plural	ki-/k-	ki-	-i-/-eb

Joc A Poden actuar com a subjectes de tot acció transitiva. Endemés fan la funció de possessius quan es troben davant d'un substantiu comú.

• Awex el teu pantaló
• Re hat xachey i pedro tú vas colpejar Pedro

Joc B Actuen com a subjectes d'accions intransitives imperatives (ti) habituals (sense marca) i de possible realització (e-).

• tiponok pan nipat vaig arribar a casa meva
• Re hin kinoj pan tinamit "vaig cap al poble"
• Re' take re' equiponic ar ells arribarien (podrien arribar) allà

Joc c Funcionen com a subjectes de verbs intransitius i objectes de verbs transitius quan l'acció ha conclòs i com a subjectes de verbs d'estat.

• Xinwirik i hin jo vaig dormir
• Re hin Xatnich'ey i hat et vaig colpejar
• re hin Tz'ukulkin Jo estic assegut

Lliures

Pronom
1 singular	hin
2 singular	hat
3 singular	re'
1 Plural	hoj
2 Plural	hat tak
3 Plural	take re'

Relacionals

Pronom
wiin	meu/a mi/ per mi
aweh	teu/a tu/ per tu
reh	seu/a ell ella/per ell ella
keh	nostre/a nosaltres/per nosaltres
aweh tak	Vostre/a vosaltres/per vosaltres
qej	llur/a ells/ per ells

^[6]

Referències

1. Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
2. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 10 gener 2014].
3. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Barbara F. Grimes (ed. contribuent). Fifteenth edition. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
4. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). SIL International. Ethnologue: Languages of the World (versió en línia). Fifteenth edition. Dallas, TX: SIL International, 2005. ISBN 1-55671-159-X. OCLC 60338097.
5. Municipalitat de Chicamán. «Demografia».
6. Ulrich, E.; Ramirez, B. (1988). Pokomchí, A trilingual Handbook of Phrases and Expressions. ILV San Cristobal Verapaz

Bibliografia

Spanne, Joan. «ISO 639-3 Change Requests Series 2008: Summary of Outcomes» (PDF online publication). ISO 639-3 Change Requests. SIL International, 19-02-2009. [Consulta: 9 març 2009].