Pollancre

Els pollancres,^[1] pollancs, polls o xops^[2] són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga).

Per a altres significats, vegeu «xop (atuell)».

Per a altres significats, vegeu «Populus nigra».

Pollancre

Populus
pollancre ver
Dades
Font de	fusta d'àlber
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malpighiales
Família	Salicaceae
Gènere	Populus L., 1753

El 15 de de setembre de 2006, la revista Science va publicar el primer esborrany del genoma de Populus trichocarpa, del qual s'havien identificat més de 45.000 gens.^[3] La seqüenciació del genoma va fer-se en el Joint Genome Institute i és el primer arbre del qual se'n va fer la seqüenciació completa.^[4]

Característiques

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. Tenen diversos enemics naturals, entre d'altres el corc del pollancre que ataca sobretot arbres joves.^{[cal citació]}

Els pollancres són el doble d'alts que els pins (Pinus nigra)

Classificació

Fulles de Populus lasiocarpa

• Secció Abaso (Mèxic)
  • Populus guzmanantlensis (Mèxic)^[5]
  • Populus mexicana, sinònim de Populus fremontii, (oest de Nord-amèrica)^[6]
• Secció Aegiros
  • Carolina (Populus deltoides) (est de Nord-amèrica)^[7]

• • Pollancre (Populus nigra)^[8][9][10] (Europa), situat aquí per l'ADN nuclear; cpDNA el situa a la secció Populus
    • Pollancre del Canadà (P. deltoides × P. nigra) - híbrid^[11]
    • Populus × inopina (P. nigra × P. fremontii) - híbrid^[12]
• Secció Leucoides
  • Àlber de fulles polimorfes (Populus heterophylla) (sud-est de Nord-amèrica)^[13]
  • Populus lasiocarpa (est d'Àsia)^[14]
  • Populus wilsonii (est d'Àsia)^[15]
• Secció Populus
  • Populus adenopoda (est d'Àsia)^[16]
  • Àlber (Populus alba) (sud d'Europa i l'Àsia central)^[17]
    • Àlber gris (P. alba × P. tremula) - híbrid
    • Populus spp. X (Nord-amèrica)
  • Populus davidiana (est d'Àsia)
  • Populus grandidentata (est de Nord-amèrica)
  • Populus sieboldii (est d'Àsia)
  • Trèmol (Populus tremula) (Europa, nord d'Àsia)
  • Trèmol americà (Populus tremuloides)(Nord-amèrica)
• Secció Tacamahaca
  • Populus angustifolia (centre de Nord-amèrica)
  • Àlber balsàmic (Populus balsamifera) (nord de Nord-amèrica) (= P. candicans, P. tacamahaca)
  • Populus cathayana (nord d'Àsia)
  • Populus koreana (nord-est d'Àsia)
  • Populus laurifolia (Àsia central)
  • Populus maximowiczii (nord-est d'Àsia)
  • Pollancre perera (Populus simonii) (nord-est d'Àsia)
  • Populus suaveolens (nord-est d'Àsia)
  • Populus szechuanica (nord-est d'Àsia), situat aquí per l'ADN nuclear; cpDNA el situa a la secció Aigeiros
  • Populus trichocarpa (oest de Nord-amèrica)
  • Populus tristis (nord-est d'Àsia), situat aquí per l'ADN; cpDNA el situa a la secció Aigeiros
  • Populus ussuriensis (nord-est d'Àsia)
  • Populus yunnanensis (est d'Asia)
• Secció Turanga
  • Pollancre d'Elx (Populus euphratica) (nord d'Àfrica, sud-oest i centre d'Àsia)
  • Populus ilicifolia (est d'Àfrica)

Usos

A voltes és conreat pel seu ràpid creixement i perquè el seu tronc llarg i recte creix en línia vertical, en formacions regulars criades en planters. La seva fusta és de mala qualitat, com ho és en general la de tots els arbres de ràpid creixement. La seva fusta és emprada per fabricar puntals, pasta de paper, mobles lleugers (o una part d'aquests mobles), cadires, banquetes, guies de persianes, etc. Són apreciats com a arbres d'ombra en parcs i passejos. Les seves formacions, rares vegades enterament naturals, s'anomenen pollancredes. Finalment es pot esmentar l'ús de la seva fusta com suport en la pintura.^{[cal citació]}

Soca de Populus lasiocarpa

El conreu és difícil pel corc del pollancre, un corc les larves del qual fan molt de mal, sobretot als arbres joves, en excavar galeries profundes que fan la fusta inutilitzable, si l'arbre no en mor. És difícil i onerós combatre'l.^[18]

Referències

1. «pollancre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
2. «Xop». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
3. Tuskan, G. A.; DiFazio, S.; Jansson, S.; Bohlmann, J.; Grigoriev et al., I. «The Genome of Black Cottonwood, Populus trichocarpa (Torr. & Gray)» (en anglès). Science, 313, 5793, 15-09-2006, pàg. 1596–1604. DOI: 10.1126/science.1128691. ISSN: 0036-8075 [Consulta: 8 octubre 2022].
4. fJoint Genome Institute, Populus trichocarpa
5. J. Antonio Vazquez G.; Ramon Cuevas G.; Theodore S. Cochrane Flora de Manantlan. BRIT Press, 1995, p. 51–. ISBN 978-1-889878-27-0.
6. Rosa Elena Martínez González. Taxonomía y biogeografía del género Populus (Salicaceae) en México. UDG, 2005, p. 10–. ISBN 978-970-27-0663-2.
7. Hong Qian; K. Klinka Plants of British Columbia: Scientific and Common Names of Vascular Plants, Bryophytes, and Lichens. UBC Press, 1998, p. 139–. ISBN 978-0-7748-0652-7.
8. Jarkko Koskela; S. M. G. de Vries; Davorin Kajba Populus Nigra Network: Report of the Seventh (25-27 October 2001, Osijek, Croatia) and Eighth (22-24 May 2003, Treppeln, Germany) Meetings. Bioversity International, 2004, p. 85–. ISBN 978-92-9043-668-3.
9. F. Lefèvre. In situ conservation of Populus nigra. Bioversity International, 2001, p. 50–. ISBN 978-92-9043-500-6.
10. F. S. Duplessy. Des végétaux résineux tant indigenes qu'exotiques, ou description complète des arbres, arbrisseaux, arbustes et plantes qui produisent des résines.... Chez Delalain fils, 1892, p. 156–.
11. National Research Council Canada. Biology of Populus and Its Implications for Management and Conservation. NRC Research Press, 1996, p. 63–. ISBN 978-0-660-16506-6.
12. Richard Hook Richens. Forest Tree Breeding and Genetics. Imperial Bureau of Plant Breeding and Genetics, 1945.
13. George Bishop Sudworth. Nomenclature of the Arborescent Flora of the United States. Department of Agriculture, Forestry Division, 1897, p. 388–.
14. General Technical Report RM.. Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1985, p. 2–.
15. George E. Brown. Essential Pruning Techniques: Trees, Shrubs, and Conifers. Timber Press, 22 març 2017, p. 272–. ISBN 978-1-60469-288-4.
16. Ned B. Klopfenstein. Micropropagation, Genetic Engineering, and Molecular Biology of Populus. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station, 1997, p. 290–.
17. Alcanos lineales de la cera cuticular de hojas de Populus Alba, Populus Deltoides (Salicaceae), Robinia Pseudoacacia(Fabaceae), Ulmus Pumila(ulmaceae) y Fraxinus. Red Darwiniana..
18. «poplar and willow borer (Cryptorhynchus lapathi)» (en anglès). Plantwise Knowledge Bank. cabi.org. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 12 febrer 2015]. «nota: El web existeix també en versió catalana, però està feta amb traducció automàtica encara poc fiable.»

Viccionari