Pokémon
videojoc From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Pokémon (ポケモン, Pokemon) és una franquícia multimèdia japonesa que consta de videojocs, sèries d'animació i pel·lícules, un joc de cartes col·leccionables i altres continguts multimèdia relacionats. La franquícia té lloc en un univers compartit on els humans conviuen amb criatures conegudes com a Pokémon, una gran varietat d'espècies dotades de poders especials. El públic objectiu principal de la franquícia són la canalla d'entre 5 i 12 anys,[1] però és sabut que atrau persones de totes les edats.[I] S'estima que Pokémon és la franquícia multimèdia més taquillera del món i és una de les franquícies de videojocs més venudes.
La franquícia va tenir origen en un parell de videojocs de rol desenvolupats per Game Freak, a partir d'un concepte original del seu fundador, Satoshi Tajiri. El primer videojoc va sortir per a Game Boy el 27 de febrer de 1996, i ràpidament va convertir-se en un èxit sorpresa. Així doncs, a la franquícia la van acompanyar sèries de manga, un joc de cartes col·leccionables i sèries i pel·lícules d'anime. Del 1998 al 2000, Pokémon es va exportar a la resta del món, i va crear un fenomen global sense precedents anomenat "Pokémania". El 2002, la bogeria s'havia acabat, però Pokémon ja s'havia convertit en un element fix de la cultura popular, i encara avui continua rebent productes nous. L'estiu del 2016, la franquícia va generar una segona bogeria amb la sortida de Pokémon Go, un videojoc de realitat augmentada desenvolupat per Niantic.
Pokémon té una estructura de propietat poc comuna.[10] A diferència de la majoria de les IP, que són propietat d'una empresa, Pokémon és propietat conjunta de tres: Nintendo, Game Freak i Creatures.[11] Game Freak desenvolupa els videojocs de rol de la sèrie principal, que són publicats per Nintendo exclusivament per a les seves consoles, mentre que Creatures gestiona el joc de cartes col·leccionables i el marxandatge relacionats, a més de desenvolupar ocasionalment títols derivats. Les tres empreses van establir The Pokémon Company (TPC) el 1998 per gestionar la propietat de Pokémon dins d'Àsia. La sèrie d'anime i les pel·lícules de Pokémon són copropietat de Shogakukan. Des del 2009, The Pokémon Company International (TPCi), una filial de TPC, ha gestionat la franquícia a totes les regions fora d'Àsia.[12][13]
Remove ads
Nom
El nom complet original de la franquícia és Pocket Monsters (ポケットモンスター, Poketto Monsutā; lit. ‘monstres de butxaca’), que des que es va crear s'abreuja habitualment a Pokémon (ポケモン, Pokemon). Quan la franquícia va passar al mercat internacional, es va utilitzar la forma curta del títol, amb accent tancat (´) sobre la e per ajudar a pronunciar-lo.[14] Com a paraula japonesa composta per manlleus anglesos, la paraula Pokémon és un exemple de wasei-eigo.[15]
El nom Pokémon es refereix tant a la franquícia en si com a les criatures de l'univers fictici. En català, el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recomana escriure el substantiu referit a les criatures amb minúscula inicial i marcar-ne el plural amb essa («un pokémon» i «dos pokémons»),[16] mentre que el doblatge de l'anime Pokémon en valencià en fa el plural invariable.[17]
Remove ads
Concepte
La franquícia Pokémon té lloc en un univers compartit on els humans coexisteixen amb criatures conegudes com a pokémon. Els dos primers videojocs, Pokémon Red i Blue, contenien 151 espècies de pokémons i se n'han afegit de noves en jocs posteriors; a gener de 2024, s'han introduït 1.025 espècies de pokémons.[nota 1] La majoria dels pokémons es basen en animals de la vida real o criatures mítiques del folklore.[18] Per exemple, els Pikachus són uns éssers de color groc, semblants a un ratolí, amb cues amb forma de llamps, capaços de llançar potents descàrregues elèctriques en l'aire.[19][20][21]
El personatge jugador assumeix el paper d'entrenador pokémon. L'entrenador té tres objectius principals: viatjar i explorar el món Pokémon; descobrir i capturar un exemplar de cada espècie de pokémon per completar la Pokédex (una enciclopèdia de pokémons); i entrenar un equip de pokémons i fer que participin en batalles. La majoria dels pokémons es poden capturar amb uns dispositius esfèrics coneguts com a Poké Balls. Un cop el pokémon rival està prou afeblit, l'entrenador llança la Poké Ball contra el pokémon, que després es transforma en una forma d'energia i es transporta al dispositiu. Si la captura té èxit, el pokémon és domesticat i està sota les ordres de l'entrenador a partir de llavors. El pokémon es pot tornar a materialitzar llançant la Poké Ball un altre cop. El pokémon de l'entrenador pot participar en batalles contra pokémons rivals, també els que són salvatges o que pertanyen a altres entrenadors. Com que la franquícia està adreçada a nens, aquestes batalles no es presenten mai com a obertament violentes i no contenen sang ni escenes cruentes.[II] Els pokémons no es moren mai en batalla: es desmaien quan són vençuts i després es poden guarir en un Centre Pokémon.[III]
Quan un pokémon guanya una batalla, guanya punts d'experiència. Després d'obtenir-ne una certa quantitat, el pokémon puja de nivell i les seves estadístiques augmenten. A mesura que augmenta el seu nivell, el pokémon aprèn nous moviments ofensius i defensius per utilitzar en batalla.[30][31] A més a més, moltes espècies poden patir una forma de metamorfosi espontània anomenada "evolució pokémon" i adoptar formes més fortes.[32] La majoria dels pokémons evolucionen a un cert nivell, mentre que d'altres evolucionen amb diferents mitjans, com ara l'exposició a un determinat objecte o l'intercanvi amb un altre entrenador.[33]
Remove ads
Història
Quan el creador Satoshi Tajiri era un nen, capturava i col·leccionava bestioles, a partir de les quals va concebre els pokémons.[34][35] Tajiri va estudiar enginyeria, així com volia el seu pare, però no li agradava estudiar i es dedicava la major part del temps a jugar a videojocs, fins al punt de treballar com a provador de jocs per a revistes, juntament amb Ken Sugimori. L'any 1989 van crear una revista anomenada Game Freak.[36]
Va començar a treballar en un joc de trencaclosques anomenat Mendel Palace (conegut al Japó com Quinty), llançat el 1989 amb força èxit i que marcà l'inici de la història de la companyia Game Freak. Un any més tard, en veure l'invent del Cable Link, Tajiri va tenir la idea de crear un joc en què es pogués transferir informació d'una Game boy a una altra. Influenciat per les sagues com ara Final Fantasy o Dragon Quest, va associar la idea de la metamorfosi i va crear un RPG en què els monstres podien evolucionar i ser transportats d'una consola a una altra.[36] El projecte fou enviat a Nintendo i va rebre el nom de Capsule Monster (Monstres de Càpsula), ja que Tajiri deia: "L'important és que els monstres han de ser petits i controlables. Provenen d'una càpsula com un monstre dins de si mateix, com si fossin la por o la ràbia".[36]
La producció d'aquest projecte va durar cinc anys. El febrer de 1996, després del descens de vendes de la companyia rival Game Boy, es van llançar al mercat japonès amb el joc reanomenat "Pocket Monsters Red" i "Pocket Monsters Green". Inicialment, el joc no va tenir l'èxit esperat, però al cap d'un any, s'havia arribat a un milió de còpies.[36] Tres anys més tard, aquest joc i les seves criatures, "Pocket Monsters", triomfaven al món sencer.[37] Nintendo va decidir enviar la sèrie a Occident abreviant el nom a Pokémon per problemes legals amb una sèrie de Mattel coneguda com a Monster in My Pocket.
Obra
Videojocs
Els videojocs de Pokémon s'han publicat en una àmplia varietat de gèneres. Els videojocs de rol (RPG) desenvolupats per Game Freak es consideren la sèrie principal de la franquícia.[38][39][40] També existeixen diversos jocs derivats, com ara Pokémon Mystery Dungeon, un RPG roguelike; Pokémon Ranger, una RPG d'acció i Detective Pikachu (2018), un videojoc d'aventures. Els videojocs de Pokémon, en particular els RPG principals, es classifiquen habitualment en generacions. Per exemple, Junichi Masuda deia que Diamond i Pearl (2006) era la 4a generació i,[41] X i Y (2013), la 6a generació.[42]
Fins al 2011, els videojocs de Pokémon es van publicar exclusivament en consoles de Nintendo. Amb l'auge dels telèfons intel·ligents durant la dècada del 2010, The Pokémon Company també va començar a desenvolupar, publicar i llicenciar títols de Pokémon per al mercat de la telefonia mòbil, més concretament Pokémon Go (2016), un joc de realitat augmentada desenvolupat per Niantic que va generar una bogeria mundial l'estiu del 2016.[43][44]
Segons el lloc web oficial de The Pokémon Company, a març del 2025 s'havien venut més de 489 milions d'unitats de videojocs de Pokémon a tot el món.[45]
Anime
A 2025, l'anime de Pokémon consta de més de 1.300 episodis repartits en 27 temporades. La temporada actual, Pokémon Horizons – The Search for Laqua, va començar a emetre's el 12 d'abril de 2024. L'anime s'havia centrat originalment en l'Ash Ketchum i els seus viatges pel món Pokémon amb el seu company, en Pikachu. Tots dos es van retirar com a protagonistes al final de la 25a temporada.[46] La 26a temporada, Pokémon Horizons, va introduir dos nous protagonistes: Liko i Roy.[47] S'han produït un total de 23 pel·lícules d'anime, la més recent és Pokémon the Movie: Secrets of the Jungle (2020).[48]
També s'han produït sèries derivades de l'anime, com ara un programa de varietats titulat Shūkan Pokemon Hōsōkyoku (週刊ポケモン放送局), que es va emetre a TV Tokyo del 2002 al 2004. Aquestes sèries van emetre en anglès com a part de Pokémon Chronicles.[49][50] S'han fet tres especials de televisió. Es van produir 27 curtmetratges protagonitzats per en Pikachu, sobretot abans de les pel·lícules.[51] També existeixen diverses minisèries animades.
Imatge real
Detectiu Pikachu, una pel·lícula d'animació i imatge real basada en el videojoc del mateix nom, es va estrenar el 2019.[52] Actualment se n'està desenvolupant una seqüela.[53]
Una sèrie d'imatge real produïda per The Pokémon Company i TV Tokyo titulada Pocket ni Boken wo Tsumekonde es va estrenar a TV Tokyo el 20 d'octubre de 2023.[54]
Manga
Des dels seus inicis, la franquícia Pokémon ha generat nombroses sèries de manga, que adapten amb més o menys llibertat l'univers del videojoc o dels dibuixos animats. Són publicades al Japó per Shogakukan. Dues sèries destaquen per la seva longevitat, ja que van aparèixer originalment durant l'era de Pokémon Red i Green i es van continuar publicant durant la publicació de Pokémon Black i White.
D'una banda, Pocket Monsters (ポケットモンスター, Poketto Monsutā), d'Anakubo Kōsaku, és una sèrie humorística força allunyada de la trama clàssica de Pokémon, protagonitzada per un entrenador anomenat Red i els seus dos Pokémon: un Clefairy groller i insofrible i un Pikachu. La sèrie és extremadament popular al Japó, on les vendes van arribar als 3 milions de còpies; els personatges del manga fins i tot van aparèixer en forma animada en una seqüència curta a l'episodi 362 de la sèrie de televisió.[55]
D'altra banda, Pocket Monsters Special (ポケットモンスタースペシ, Poketto Monsutā Supesharu), escrita per Hidenori Kusaka i dibuixada per Satoshi Mato i després Yamamoto Satoshi, és una sèrie d'aventures que segueix de prop la trama dels videojocs: cada nou joc presenta un nou arc narratiu amb un nou heroi que porta el nom de la versió (Red, Yellow, Gold, etc.).[56] Cada capítol de la sèrie porta el nom d'un Pokémon precedit de la paraula "VS".[57]
Joc de cartes
El Pokémon Trading Card Game (Pokémon TCG o PTCG) va ser un dels primers jocs de cartes col·leccionables (CCG) al Japó. Es va inspirar en Magic: The Gathering.[58][59][60] En el joc de cartes, els jugadors utilitzen un joc de 60 cartes amb pokémons bàsics i evolucionats, cartes d'energia i cartes d'entrenador per ajudar-los a eliminar els pokémons de l'oponent, robar cartes de premi i guanyar la partida.[61] Les cartes es classifiquen en diversos nivells de raresa, que van des de les comunes fins a les rares hologràfices, amb una il·lustració hologràfica. Les cartes rares, incloent-hi les d'edició limitada, les cartes exclusives i les cartes antigues, són molt valorades entre els col·leccionistes a causa de la seva escassetat.[62][63]
Segons el lloc web oficial de The Pokémon Company, s'havien imprès més de 75.000 milions de cartes fins al març del 2025.[45]
Remove ads
Notes
- Aquest recompte exclou les megaevolucions, el dinamax, el gigamax, les variants regionals i altres formes. No es consideren espècies separades de Pokémon, sinó variacions de les ja existents.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads