Plesiomorfia

En biologia sistemàtica i, en particular, en cladística, una plesiomorfia és l'estat ancestral o primitiu d'un caràcter. El concepte s'oposa al d'apomorfia, que és l'estat derivat d'un caràcter.

Cladograma que mostra la terminologia utilitzada per descriure diferents patrons d'estats de caràcters ancestrals i derivats

Estructura del quiridi, l'extremitat ancestral dels tetràpodes

Per exemple, el quiridi (extremitat amb cinc dits) és la condició ancestral de les extremitats dels primitius tetràpodes i és per tant una plesiomorfia. A partir d'aquesta condició primitiva, van sorgir diversos estats apomòrfics, com les extremitats amb un sol dit dels cavall, les aletes dels cetacis o l'atròfia de les potes de les serps.

Les simplesiomorfies, o plesiomorfies compartides, no s'han d'utilitzar per a definir grups monofilètics (clades). El fet de compartir un o més caràcters plesiomòrfics no justifica la creació de tàxons. Així, durant dècades, els animals diblàstics (cnidaris i ctenòfors) es van agrupar en l'embrancament dels celenterats pel fet de posseir només dues fulles embrionàries, ectoderma i endoderma; però es considera que aquesta és la condició ancestral dels primitius eumetazous i, no existint cap caràcter apomòrfic que reuneixi cnidaris i ctenòfors, és inadequat formar un tàxon amb ambdós grups. L'aparició d'una tercera fulla embrionària (la mesoderma) és una apomorfia (novetat evolutiva) i per tant sí és justificat agrupar a tots els animals triblàstics (amb mesoderma, a més d'ectoderma i endoderma).