El mur de Pink Floyd (títol original Pink Floyd The Wall) és una pel·lícula britànica de l'any 1982 dirigida pel director britànic Alan Parker basada en l'àlbum de Pink Floyd The Wall. El guió va ser escrit pel vocalista i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. La pel·lícula és molt metafòrica i rica en simbolisme i so. Hi ha pocs diàlegs i la conducció principalment va a càrrec de la música de Pink Floyd. Ha estat doblada al català.[1]
Pink Floyd – The Wall | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Alan Parker |
Protagonistes | |
Producció | Alan Marshall |
Dissenyador de producció | Gerald Scarfe |
Guió | Roger Waters |
Música | Roger Waters i David Gilmour |
Fotografia | Peter Biziou |
Muntatge | Gerry Hambling |
Vestuari | Penny Rose |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer i Goldcrest Films |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 23 maig 1982 |
Durada | 95 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en color |
Pressupost | 12.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | The Wall |
Gènere | cinema musical, drama i cinema d'art i assaig |
Tema | Segona Guerra Mundial, educació, Syd Barrett i Pink Floyd |
La pel·lícula conté 15 minuts d'elaborades seqüències d'animació creades per l'il·lustrador Gerald Scarfe, en les que part d'elles s'hi descriu un malson basat en els bombardejos alemanys sobre Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial. També hi apareixen referències a l'esposa del protagonista i a la seva vida en general.
Argument
Sentint la seva personalitat defallir, Pink, una star del rock, es fabrica un mur protector darrere del qual creu en principi trobar refugi. Però aquest mur acaba per asfixiar-lo i l'empeny, sol i desgraciat, fins a les portes de la bogeria. Passa llavors revista els elements importants de la seva vida; la mort del seu pare a la guerra, la seva mare massa protectora i castrant, les novatades de professors, a continuació el fracàs del seu matrimoni i la caiguda en la droga, tants totxos en el mur (Another Brick in the Wall), o elements que n'han omplert els intersticis (Empty Spaces). Aquest examen de consciència el porta fins al seu autoprocès (The Trial).[2]
Repartiment
- Bob Geldof: Pink
- Kevin McKeon: Pink (adolescent)
- David Bingham: Pink (petit)
- Christine Hargreaves: mare d'en Pink
- Eleanor David: esposa d'en Pink
- Alex McAvoy: professor
- Bob Hoskins: mànager de rock-and-roll
- Michael Ensign: Director de l'hotel
- James Laurenson: J.A. Pinkerton (pare d'en Pink)
- Jenny Wright: grupi americà
- Margery Mason: dona del professor
- Ellis Dale: metge anglès
- James Hazeldine: amant
- Ray Mort: capellà
- Robert Bridges: metge americà
- Joanne Whalley, Nell Campbell, Emma Longfellow i Lorna Barton: grupis
Premis i nominacions
Premis
- 1983. BAFTA a la millor cançó original per Roger Waters amb "Another Brick in the Wall"
- 1983. BAFTA al millor so per James Guthrie, Eddy Joseph, Clive Winter, Graham V. Hartstone i Nicolas Le Messurier
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.