músic italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Pietro Abbà Cornaglia (Alessandria (Piemont), 20 de març, 1851 - Idem. 2 de maig, 1894), va ser un compositor, pianista, organista, director de cor, pedagog musical i historiador musical italià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 març 1851 Alessandria (Itàlia) |
| Mort | 2 maig 1894 (43 anys) Alessandria (Itàlia) |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, organista |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
El pare de Pietro Abbà Cornaglia era Maurizio Abbà. La seva mare, Angela Molinari, era modista. Després de la mort de Maurizio, Angelina es va casar amb el mestre Pietro Cornaglia. D'aquí ve el doble cognom. Cornaglia va despertar l'interès del nen per la música i va rebre d'ell les seves primeres lliçons de música. Als sis anys ja tocava l'orgue. Als vuit anys va tocar en oficis de celebració de l'església i concerts.[1] Va assistir al Conservatori de Milà de 1868 a 1871 i va estudiar piano amb Antonio Angeleri, orgue amb Francesco Almasio, composició amb Lauro Rossi i Alberto Mazzucato i literatura amb Emilio Praga.[1] La seva tesi, la cantata Caino ed Abele (Caín i Abel), va rebre un primer premi i una medalla d'honor.[1][2] El 1870 la seva composició per a piano, l'elegant Valzer Il Reno, va guanyar un premi a l'Exposició de Belles Arts d'Alessandria.[3]
Aviat va desenvolupar una bona reputació. El 1875 va donar un concert ben rebut a Torí per al Comitato dei Veterani delle patrie battaglie 1848-1849 [Comitè de Veterans de la Lluita per la Llibertat 1848-1849]. Durant aquest temps va escriure algunes obres de música d'església i de cambra que van ser apreciades pels seus contemporanis. Va guanyar un concurs de composició a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília en el 27è aniversari de la mort de Carles Albert I amb una Messa di Requiem. Aquesta obra va ser estrenada amb una gran orquestra a la catedral de Torí el 28 de juliol de 1876, aniversari de la seva mort. La seva primera òpera, Isabella di Spinola, va seguir a Milà el 1877. Es va estrenar el 20 de maig sota la direcció d'Arrigo Boito i es va repetir deu vespres. Diverses revistes musicals italianes van publicar algunes de les seves composicions durant aquest temps.[1]
Com a concertista de pianista va fer gires de concerts. a Alemanya i Espanya. Finalment va tornar a Alessandria. Des de 1880 fins a la seva mort va ser director de banda i organista de la catedral d'Alessandria. Va fundar una escola de composició, contrapunt, cant i piano i va dirigir els concerts de l'"Associazione filarmonica alessandrina". L'òpera Maria di Warden es va estrenar a Venècia el 1884.
El 28 d'agost de 1888 es va casar amb la seva antiga alumna, la professora de piano Elisa Costa de Vercelli. L'estrena de l'òpera Una partita a scacchi va seguir a Pavia el 1892. Va escriure crítiques musicals sobre activitats musicals a Alessandria al diari musical de Milà "Gazzeta musicale di Milano". El 4 de juny de 1893, per a la representació de l'òpera Otello de Giuseppe Verdi. El 1894 va morir a Alessandria d'apendicitis mal tractada.[4][5][6]
El cantant Vincenzo Benedetto, veu alta de mezzosoprano amb una gamma de sol petita a do triple sense falset, va ser estudiant de cant d'Abba Cornaglia.[7]
Des Weiteren komponierte er Klaviermusik, Kammermusik, Orgelstücke und Lieder.
També va compondre música per a piano, música de cambra, peces d'orgue i cançons.
A més dels premis per les seves dues composicions Caino e Abele i Messa da Requiem, va guanyar altres premis en exposicions i concursos. Va rebre l'Orde de la Corona d'Itàlia Classe d'Ordre Cavaller.[1][52][53]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
