Llei i Justícia

Llei i Justícia ( pronunciació (?·pàg.) en polonès: Prawo i Sprawiedliwość, PiS) és un dels principals partits polítics de Polònia, d'ideologia catòlica, conservadora i nacionalista. La major part dels seus membres ho foren també de la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność).

Llei i Justícia

(pl) Prawo i Sprawiedliwość
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	conservadorisme nacionalista nacionalisme polonès anticomunisme solidarisme estatisme populisme de dreta euroescepticisme nacionalisme econòmic conservadorisme social dreta cristiana
Alineació política	dreta
Història
Reemplaça	Aliança Democràtica de la Dreta
Creació	13 juny 2001
Fundador	Lech Kaczyński, Jarosław Kaczyński i Ludwik Dorn
Activitat
Membre de	Conservadors i Reformistes Europeus
Membres	45.000 (2021)
Governança corporativa
Seu	Varsòvia (Polònia)
Seu	ul. Nowogrodzka 84/86, 02-018 Warszawa 84 Nowogrodzka Street in Warsaw (Polònia)
Presidència	Jarosław Kaczyński (2003–)
Joventuts	Law and Justice Youth Forum (en)
Sejm (2023)	161 / 460
Parlament Europeu (2019)	24 / 720
Senat de Polònia (2023)	34 / 100
Altres
Color
Lloc web	pis.org.pl

Història

El partit fou fundat en 2001 per Jarosław i Lech Kaczyński com a successor de l'Entesa Centrista quan es va separar de l'Aliança Democràtica de la Dreta. A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 Llei i Justícia (PiS) va obtenir un 9,5% i 44 escons al Sejm (la cambra baixa del parlament polonès, composta per 460 diputats).

Primer govern de Llei i Justícia

A les les eleccions de 2005 va ser el partit més votat amb un 26,99% dels vots, 155 escons i 49 representants en el Senat (sobre un total de 100), formant un govern de coalició amb Autodefensa de la República de Polònia (Autodefensa) i la Lliga de les Famílies Poloneses (La Lliga). El partit PiS estava dirigit pels bessons Jarosław i Lech Kaczyński, qui van ostentar durant la legislatura 2005-2007, de manera simultània, els càrrecs de Primer ministre i de President de la República, respectivament. El 2007, després el govern es va veure forçat a convocar eleccions anticipades en perdre el suport d'Autodefensa quan el Primer ministre Jarosław Kaczyński va destituir el viceprimer ministre i titular d'Agricultura Andrzej Lepper per presumptes afers de corrupció, resultant en la legislatura més curta de la història democràtica de Polònia.

Pas a l'oposició

A les eleccions anticipades de 2007 el PiS va perdre davant del partit Plataforma Cívica de Donald Tusk i la Lliga i Autodefensa, socis del govern del PiS van perdre la representació parlamentària.

Segon govern de Llei i Justícia

Andrzej Duda de Llei i Justícia va guanyar les eleccions presidencials de Polònia de 2015^[1] i cinc mesos més tard, a les eleccions parlamentàries poloneses de 2015, Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta, després d'aconseguir 235 escons davant dels 138 aconseguits pel seu principal competidor, Plataforma Cívica, la primera vegada en l'època postcomunista que un partit aconseguia la majoria absoluta a les eleccions parlamentàries. Beata Szydło es va convertir en primera ministra el 16 de novembre de 2015 al capdavant d'un gabinet que també incloïa Polònia Solidària i Polònia Unida, que es presentava en llistes conjuntes amb Llei i Justícia.^[2]

El desembre de 2017, Szydło es va veure obligada a dimitir com a primera ministra després que Jarosław Kaczyński, el president de Dret i Justícia, li retirés la confiança per continuar com a candidat principal a les eleccions del partit al Sejm.^[3] La seva dimissió va ser acceptada pel president Andrzej Duda, que al mateix temps va designar el seu adjunt, Mateusz Morawiecki, com a nou primer ministre, i va renovar el govern amb les eleccions parlamentàries poloneses de 2019.

Llei i Justícia va ser el partit més votat a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023, però els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm. Mateusz Morawiecki es va convertir en Primer Ministre de Polònia però l'11 de desembre de 2023 va perdre una moció de confiança.

Pas a l'oposició

D'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.^[4]

El partit va tenir problemes financers en 2023 quan la comptabilitat que va enviar a la Comissió Electoral Nacional (PKW), un organisme de control electoral que signa els comptes dels partits polítics fou rebutjada en dues decisions emeses a l'agost i al novembre i el ministre de finances Andrzej Domański va posposar atorgar el finançament.^[5]

El programa

Algunes de les propostes més importants de Llei i Justícia són augmentar les penes pels delictes més greus (vol restablir la pena capital) o la lluita contra la corrupció. El partit dona suport a la integració en la Unió Europea, encara el seu discurs és moderadament euroescèptic. Té una retòrica ultranacionalista, defensa una política anti-immigrants, i s'oposa al feminisme i a l'avortament. També rebutja la igualtat de drets dels homosexuals, l'eutanàsia, i la legalització de les drogues.

Resultats electorals

Sejm

Eleccions al Sejm
Any	Lider	Vots	%	Escons	+/–	Govern
2001	Lech Kaczyński	1,236,787	9.5 (#4)	44 / 460		Oposició
						Oposició
2005	Jarosław Kaczyński	3,185,714	27.0 (#1)	155 / 460	111	Coalició
2007	Jarosław Kaczyński	5,183,477	32.1 (#2)	166 / 460	11	Oposició
2011	Jarosław Kaczyński	4,295,016	29.9 (#2)	157 / 460	9	Oposició
2015	Jarosław Kaczyński	5,711,687	37.6 (#1)	193 / 460	36	Govern
	Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total.[6]
2019	Jarosław Kaczyński	8,051,935	43.6 (#1)	187 / 460	6	Govern
	Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 235 escons en total.
2023	Jarosław Kaczyński	7,640,854	35.4 (#1)	161 / 460	26	Oposició
	Com a part de la coalició Dreta Unida, que va guanyar 194 escons en total.

Senat

Any	Escons	+/–
2001	0 / 100
Com a part de la coalició Senat 2001, que va guanyar 15 escons
2005	49 / 100	49
2007	39 / 100	10
2011	31 / 100	8
2015	61 / 100	30
2019	48 / 100	13
2023	34 / 100	14

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–
2004	771,858	12.7 (#3)	7 / 54
2009	2,017,607	27.4 (#2)	15 / 50	8
2014	2,246,870	31.8 (#2)	19 / 51	4
2019	6,192,780	45.38 (#1)	27 / 51	8