From Wikipedia, the free encyclopedia
El lori solitari (Vini solitaria) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids i és endèmica de les illes Fiji. És l'únic ocell de la selva tropical de Fiji que s'adapta als paisatges urbans i es pot trobar en zones urbanes i jardins.[1]
Vini solitaria  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 93037817 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Vini |
| Espècie | Vini solitaria |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Phigys solitarius |
Els adults fan uns 20 cm de llarg i presenten un lleuger dimorfisme sexual. El mascle té les galtes, la gola, el pit i la part superior de l'abdomen escarlata brillant. La coroneta és de color porpra fosc. El clatell és de color verd llima i vermell i algunes de les plomes del clatell són allargades. Les ales, l'esquena i la cua són verdoses. La part inferior de l'abdomen és porpra. El bec és groc-carbassa, els peus rosa-carbassa i l'iris és de color vermell-carbassa. La femella és semblant però amb la coroneta és més pàl·lida i té una tonalitat verdosa al darrere. Els joves són de colors més apagats amb estries transversals de color violeta a la part superior de l'abdomen i el pit, i tenen un bec marró i iris marró pàl·lid.[2][3]
L'hàbitat natural són els boscos de terra baixa humida subtropical o tropical. S'ha adaptat a lacohabitació humana i es pot trobar a Suva. Es troba a les illes més grans de Fiji i a les illes Lau cap a Lakeba i Oneata.[2] Tot i que l'espècie avui està restringida a Fiji, les proves fòssils mostren que també habitava Tonga, i va ser extingit pels primers colons humans.[4]
El lori solitari és un volador ràpid i amb el cos recte i amb batecs ràpids i poc profunds de les ales, i es pot trobar en parelles o en petits grups.[5] La veu de contacte és un crit agut simple o doble.[6]
La dieta consisteix en fruites, llavors, nèctar i flors. Els arbres pels qual té predilecció inclouen el Erythrina variegata, el cocoter (Cocos nucifera) i l'espatodea (Spathodea campanulata) espècie introduïda i invasora.[7]
El niu és un forat en un arbre, o de vegades en un forat d'un coco podrit encara enganxat a l'arbre. La mida de la posta és de dos ous en captivitat, la mida en estat salvatge és desconeguda, però se suposa que és la mateixa. La incubació és d'uns 30 dies, i l'etapa de cria dura unes 9 setmanes.[6]
El lori solitari va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Georg Adolf Suckow el 1800, i col·locat en el gènere Phigys pel naturalista anglès George Robert Gray el 1870.[8] Es va traslladar al gènere Vini basant-se en un estudi filogenètic molecular dels loris publicat el 2020.[9][10][11]
És una espècie gregària,[12] a Fiji li diuen “kula”.[13] L'ocell va ser cotitzat a tota la Polinèsia occidental pel plomatge i van existir xarxes comercials marítimes de plomes “kula” entre Fiji, Samoa i Tonga fins a l'època colonial. Tant l'ocell com el plomatge s'anomenen “ula” en samoà i “kula” en fijià.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
