Phalaris canariensis
espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escaiola (Phalaris canariensis) és una espècie de planta herbàcia de la família de les poàcies cultivada com a cereal secundari per les seves llavors, apreciades pels ocells.
És una planta anual (teròfit) cespitosa, glabrescent, amb un tronc dret de 40 cm a 1 m d'alçada, esbelta de tiges rígides i fulles, de 4 a 10 mm d'amplada i de 4 a 20 cm de llegada i amb una lígula de 3 a 8 mm.; Beina foliar superior fortament eixamplada. Panícula terminal compacta i ovalada de 2 a 5 cm de llargada de color blanquinós i textura de paper. Espiguetes en grups de tres o més, hermafrodites, sense aresta i amb glumes obovades, mucronades, enteres o poc dentades i carenades; lemma fèrtil de 5-6 mm. La llavor és de color marró brillant. Floreix d'abril a juliol.[1][2][3]
És una espècie nativa del nord-oest d'Àfrica i la Macaronèsia: apareix de forma espontània al Marroc, illes Canàries, Açores i l'Madeira. A la costa del mediterrani occidental (i a Catalunya), també apareix en ambients ruderals, de forma més o menys freqüent, tot i que és una espècie introduïda en aquesta contrades, cultivada generalment per a la producció de llavor per alimentar ocells.[4] És un cereal d'hivern que es cultiva a tota la conca del Mediterrani i moltes regions de clima temperat. Els principals productors d'escaiola del món són el Canadà, Tailàndia, Argentina i Austràlia.[5]
Usos
Gramínia força cultivada per al seu ús com aliment per a ocells domestics, principalment a canaris així com a bestiar de diferent tipus pel seu valor nutritiu. En humans, tot i que s'ha utilitzat com a aliment ocasional per a fer farines i altres aliments processats com a gra torrat, no se n'aconsella el seu consum, degut a la presència de tricomes silicatats de naturalesa carcinògena.[6]
.svg){kind=link}
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.