Pere Benavent de Barberà i Abelló

Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.

Pere Benavent de Barberà i Abelló

Biografia
Naixement	18 agost 1899 Barcelona
Mort	12 setembre 1974 (75 anys) Reus (Baix Camp)
Nacionalitat	Catalana
Activitat
Ocupació	Arquitecte, Urbanista
Altres
Títol	President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Cònjuge	Sa Torras i Domenech

Biografia

Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.^[1]

El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.^[2]

Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,^[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.^[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).^[5]

Obra

La Punyalada

Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat

Obres arquitecturals destacades

• Pont futurístic al Llobregat per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junts amb Ramón Ar­gi­les i Ni­colau Ru­bió
• El Monument als màrtirs de la Independència (1929), Barcelona (amb relleus de Vicenç Navarro)
• La Punyalada (1935-36), Barcelona, Passeig de Gràcia 104-108^[6]
• Casa Torres (1931-33), Barcelona, Avinguda Gaudi 56^[7]
• Edifici de vivendes (1936), Barcelona, carrer Castillejos, 334.
• Convent dels Caputxins, (Sarrià, Barcelona)
• Cripta de l'església de Pompeia
• Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (Guinardó, Barcelona)
• Eixample de l'Ermita de Sant Fermí a Flaçà^[8]
• Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat (1955)

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.^[9]

Bibliografia

Arquitectura

• Com he de construir, (1934)
• L'arquitectura i l'home inseparables, (1936);

Poesia

• Flors d'ametller, (1918)
• La rosa i el cristall, (1938)
• Llibre del caminant, (1949)
• Sobretaula acadèmica, (1956)

Assaig

• Homes, homenets i homenassos, (1935)
• Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.