Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974) fou un arquitecte i escriptor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 agost 1899  Barcelona |
| Mort | 12 setembre 1974 (75 anys) Reus (Baix Camp) |
| Nacionalitat | Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte, Urbanista |
| Altres | |
| Títol | President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi |
| Cònjuge | Sa Torras i Domenech |
Biografia
Pere Benavent Barberà va néixer al carrer Diputació de Barcelona, fill de Gaietà Benavent i Abelló, natural de Barcelona, i de la seva esposa, Magdalena Barberà i Vergés, natural de Reus.[1]
El 1923 obtingué el diploma d'arquitecte. 1927 va treballar al servei d'urbanisme de la seva ciutat. El 1928 va fer un llarg periple d'estudis cap a Suïssa i França. Era un deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitzà una obra d'estil personal amb certa tendència clàssica i gust per allò popular. Fou el darrer president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Autor a Barcelona de la cripta de l'església de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.[2]
Vinculat a Reus per orígens familiars, va restaurar l'antiga casa pairal coneguda com a Mas de Barberà, (avui Mas Vila de Barberà), a la carretera de Bellissens, seu del deganat reusenc de la Universitat Rovira i Virgili,[3] i va restaurar l'església de Sant Francesc. La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4] A Barcelona, al carrer de París, es troba un edifici obra de Pere Benavent que porta el nom de la seva mare: Casa Magdalena de Barberà Vergés (1930).[5]
Obra
- Obres arquitecturals destacades
- Pont futurístic al Llobregat per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junts amb Ramón Argiles i Nicolau Rubió
- El Monument als màrtirs de la Independència (1929), Barcelona (amb relleus de Vicenç Navarro)
- La Punyalada (1935-36), Barcelona, Passeig de Gràcia 104-108[6]
- Casa Torres (1931-33), Barcelona, Avinguda Gaudi 56[7]
- Edifici de vivendes (1936), Barcelona, carrer Castillejos, 334.
- Convent dels Caputxins, (Sarrià, Barcelona)
- Cripta de l'església de Pompeia
- Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat (Guinardó, Barcelona)
- Eixample de l'Ermita de Sant Fermí a Flaçà[8]
- Col·legis Majors Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat (1955)
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya publica un inventari de l'obra i dels documents conservats al seu arxiu.[9]
- Bibliografia
- Arquitectura
- Poesia
- Flors d'ametller, (1918)
- La rosa i el cristall, (1938)
- Llibre del caminant, (1949)
- Sobretaula acadèmica, (1956)
- Assaig
- Homes, homenets i homenassos, (1935)
- Macià Vila Mateu: esbós biogràfic d'un pròcer industrial progressista del Reus de mitjan segle XIX, Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1966, 121 pàgines.
Enllaços i referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
