Peròxid de liti

El peròxid de liti és un compost inorgànic iònic constituït per cations liti (1+) ${\displaystyle {\ce {Li+}}}$ i anions peròxid ${\displaystyle {\ce {O2^2-}}}$, la qual fórmula química és ${\displaystyle {\ce {Li2O2}}}$. És un potent oxidant.

Peròxid de liti

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	46,022 Da
Estructura química
Fórmula química	Li₂O₂
SMILES canònic	Model 2D [Li+].[Li+].[O-][O-]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	2,363 g/cm³
Punt de descomposició	198 °C
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

Propietats

Es presenta en forma d'un sòlid granular de color de blanc a groc pàl·lid. Té una densitat de 2,31 g/cm³. Descompon a 300 °C a pressió atmosfèrica donant òxid de liti ${\displaystyle {\ce {Li2O}}}$ i dioxigen ${\displaystyle {\ce {O2}}}$. En contacte amb l'aigua reacciona formant hidròxid de liti ${\displaystyle {\ce {LiOH}}}$ i peròxid d'hidrogen ${\displaystyle {\ce {H2O2}}}$, i aquest es descompon en aigua i dioxigen:

$${\displaystyle {\ce {Li2O2 + 2H2O -> 2LiOH + H2O2}}}$$$${\displaystyle {\ce {H2O2 -> H2O + 1/2O2}}}$$

Absorbeix aigua en contacte amb l'aire amb formació de peròxid d'hidrogen i també absorbeix diòxid de carboni ${\displaystyle {\ce {CO2}}}$ produint carbonat de liti ${\displaystyle {\ce {Li2CO3}}}$ i dioxigen:

$${\displaystyle {\ce {2Li2O2 + 2CO2 -> 2Li2CO3 + O2}}}$$

És soluble en àcid acètic anhidre i insoluble en etanol. En contacte amb matèria orgànica o substàncies oxidables pot encendre-les o, fins i tot, produir una explosió.^[1]

Preparació

Es prepara addicionant peròxid d'hidrogen ${\displaystyle {\ce {H2O2}}}$ a hidròxid de liti ${\displaystyle {\ce {LiOH}}}$ en etanol o aigua segons la reacció:^[1]

$${\displaystyle {\ce {2LiOH + H2O2 -> Li2O2 + 2H2O}}}$$

Aplicacions

El peròxid de sodi s'empra en tecnologia espacial perquè absorbeix diòxid de carboni de les atmosferes dels espais habitats i allibera oxigen. També catalitza la polimerització de l'estirè a poliestirè.^[1]

Referències

1. Ropp, R. C.,. Encyclopedia of the alkaline earth compounds. Oxford: Elsevier, 2013. ISBN 978-0-444-59553-9.