Tipus de fulles

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents:

Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada

Segons la forma del limbe

Forma	Tipus	Descripció
	acicular o aciculiforme	Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
	cordada	En forma de cor
	cuneada o cuneiforme	Triangular, en forma de tascó
	deltoide	Triangular, el pecíol estant insert a un costat
	digitada	Dividida en lòbuls en forma de dit
	el·líptica	Oval, sense punta clarament marcada
	ensiforme	Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
	espatulada	Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
	falçada, falciforme	Amb forma de dalla
	flabel·lada	Semicircular, en forma de vano
	hastada	Amb forma d'alabarda
	lanceolada	En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex
	linear	Llarga i molt estreta
	lirada	Amb el segment terminal més gros que els laterals
	lobada	Dividida en diversos lòbuls
	multífida	Dividit en tires
	obcordada	Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta
	oblanceolada	Amb l'extremitat més àmplia que la base
	oblonga	Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
	obovada	El·líptica, més ampla cap al cim que a la base
	orbicular	Amb forma arrodonida
	ovada	Oval, amb forma d'ou
	palmada	Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
	pedada	Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
	peltada	Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
	perfoliada	Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo
	pinnatífida	Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi medial
	reniforme	Amb forma de ronyó
	romboidal	Amb forma de rombe
	runcinada	Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
	sagitada	Amb forma de fletxa
	subulada	Amb forma d'alena

Segons la forma de l'àpex

• Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada.
• Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
• Aguda: amb l'extrem en punta prima.
• Aristada: proveïda d'una espina terminal.
• Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
• Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
• Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
• Retusa: amb l'extrem deprimit.
• Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

Segons la forma del marge

S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:

• Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora.
• Fulles partides (-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben.
• Fulles seccionades (-isecta): els entrants arriben al nervi medial.

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:

	Fesa	Partida	Seccionada
Nervadura pinnada	Pinnatífida	Pinnatipartida	Pinnatisecta
Nervadura palmada	Palmatífida	Palmatipartida	Palmatisecta

Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.

Segons la forma de la base

Forma	Tipus	Descripció
	Amplexicaule	Amb la base que abraça la tija encerclant-la
	Arrodonida	Amb la base rodona
	Asimètrica	Amb els costats de la base no simètrics
	Atenuada	Amb l'extrem de la base agut i més o menys estret
	Auriculada	Amb forma de lòbuls d'orella
	Cordada	Amb forma de cor
	Cuneada	Amb base recta i convergent en forma de falca
	Decurrent	Amb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció
	Embeinadora	Amb una beina que envolta parcialment o totalment la tija
	Hastada	Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora

Segons la divisió del marge

Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.

Simples

Forma	Tipus	Descripció
	ciliada	Cilis fins
	crenada o fistonada	Dents arrodonides en forma de fistó
	dentada	Dents més o menys llargues
	denticulada	Finament dentada
	doblement dentada	Amb dents grans i de més petites
	espinulosa	Marge amb espines més o menys agudes
	lobada	Marge amb lòbuls
	ondulada	Sinuositats àmplies
	entera	Marge llis i uniforme[1]
	serrada	Dents punxegudes i molt pròximes
	serrulada	Finament serrada
	sinuada	Amb sinuositats o sinus poc profunds

Compostes

Forma	Tipus	Subtipus	Descripció
	Trifoliada		Amb tres folíols
	Palmaticomposta		Fulla composta amb nervadura palmada
	Pinnaticomposta		Fulla composta amb nervadura pinnada
		Imparipinnada	Amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol
		Paripinnada	Amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal
	Bipinnada		Fulla dues vegades pinnada
	Tripinnada		Fulla tres vegades pinnada
-	Bipalmada		Fulla dues vegades palmada

Segons el pecíol

Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser:

• Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible.
• Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.

Segons el marge del limbe

En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:

Forma	Tipus	Descripció
	Involuts	Amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'anvers
	Revoluts	Amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers

1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla

2: Tija

Segons la nervadura

Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:

• Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
• Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
• Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
• Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
• Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.

Disposició de les fulles a la tija

A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més importants són:

• Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
• Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres.
• Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
• Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
• Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
• Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
• Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
• Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
• Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
• Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
• Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.

Textura de les fulles

En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:

• Herbàcies: fines verdes i toves.
• Coriàcies: de consistència similar al cuir.
• Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes.
• Membranoses o escarioses: fines i translúcides.
• Suculentes : veg. crasses

Segons la presència o no de pilositat

Article principal: indument

Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:

• Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
• Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
• Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
• Pubescent: amb pèls curts i suaus.
• Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
• Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.

Segons la durada de les fulles

Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:

• Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies de roures com el Quercus pubescens (n'hi ha de marcescents com Quercus canariensis o Quercus faginea).
• Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
• Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

Segons la seva consistència

Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.

Vegeu també

• Fil·lotaxi

Referències

1. «entera ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia

• Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
• AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1