Pavel Kohout

From Wikipedia, the free encyclopedia

Pavel Kohout

Pavel Kohout és un escriptor txec nascut a Praga el 20 de juliol del 1928.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Pavel Kohout
Imatge
(2019)
Biografia
Naixement20 juliol 1928 (96 anys)
Praga (Txecoslovàquia)
ReligióEsglésia Evangèlica dels Germans Txecs
FormacióFacultat d'Arts de la Universitat Carolina de Praga - estètica, teatrologia, literatura comparada
Activitat
Camp de treballTeatre, literatura i forma dramàtica
OcupacióEscriptor
Activitat1952 -
PartitPartit Comunista de Txecoslovàquia (valor desconegut–1969)
Membre de
GènereTeatre i epistolari
Família
CònjugeJelena Mašínová (1970–2024), mort del cònjuge
Anna Kohoutová (1952–1960)
Alena Vránová (1950–1952)
FillsOndrej Kohout
 () Anna Kohoutová
Tereza Boučková
 () Anna Kohoutová
Premis
Signatura

Lloc webpavel-kohout.com…
Allocine: 250427 IBDB: 8080
Tanca
Pavel Kohout i la seva dona, Jelena Mašínová, Praga (República Txeca), 25 d'octubre del 2007

Biografia

Escriptor vinculat al partit comunista txecoslovac, en fou expulsat el 1968 i la seva obra fou prohibida. Després de ser un dels protagonistes de la Primavera de Praga fou també estret col·laborador de Václav Havel i el 1977 Kohout participà en la redacció de la Carta 77 (manifest a favor dels drets humans). El 1978 s'exilià a Àustria, i l'any següent li fou retirada la nacionalitat txecoslovaca. L'obra de teatre més reeixida de Kohout ha sigut Pobre assassí, basada en El pensament (Leonid Andréiev, 1902) i estrenada a l'Ethel Barrymore Theatre de Broadway el 1976 i al Colony Stage de Los Angeles el 1977 Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine..

Obra

Pavel Kohout s'inicià en la poesia, tot i que aviat fou reconegut per les seves obres de teatre. D'entre la seva obra teatral destaquen: Josef Švejk (1963), Agost, agost, agost (August, August, August, 1967), Pobre assassí (Ubohý vrah, 1972), Quin amor! (Taková láska, 1957), L'atestat (Atest, 1979), Viena (Vídeň, 1979), Pat, o el joc dels jocs: l'exili (Pat aneb Hra králů, exil, 1978) o Ecce Constantia (1988). La narrativa ha sigut el centre de la seva producció des de finals dels setanta, tornant al teatre a la dècada dels vuitanta. D'entre les seves novel·les destaquen Diari d'un contrarevolucionari (Z deníku kontrarevolucionáře, 1968), El llibre blanc d'Adam Juráček (Bílá kniha o kauze Adam Juráček, profesor tělocviku a kreslení na Pedagogické škole v K., kontra Sir Isaac Newton, profesor fyziky na univerzitě v Cambridge – podle dobových materiálů rekonstruoval a nejzajímavějšími dokumenty doplnil P. K., 1970) Nevo (Sněžím, 1992) i L'hora estel·lar dels assassins (Hvězdná hodina vrahů, 1995)

Premis i reconeixements

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.