partit polític de Suècia From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit de Centre (suec Centerpartiet) és un partit polític suec d'orientació centristra. Manté estrets lligams amb la Suècia rural i es descriu com un partit social-liberal verd. La ideologia és de vegades anomenada agrària, però en un context europeu, el Partit de Centre podria ser millor centrat en qüestions liberals, socials i rurals. Qüestions clau a llarg termini han estat l'oposició a l'energia nuclear i les propostes per descentralitzar l'autoritat governamental.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | C | ||||
Tipus | Nordic agrarian parties (en) | ||||
Ideologia | liberalisme verd descentralització agrarisme | ||||
Alineació política | centrisme | ||||
Història | |||||
Creació | 2 març 1913 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Internacional Liberal Renovar Europa | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Annie Lööf (2011–2023) Muharrem Demirok (2023–) | ||||
Joventuts | Centre Party Youth (en) | ||||
Parlament de Suècia | 24 / 349 | ||||
Parlament Europeu | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Número de telèfon | +46-8-617-38-00 | ||||
Lloc web | centerpartiet.se | ||||
El partit va ser fundat el 1913 com a Bondeförbundet (Lliga Agrària). El 1922 es va unir al Jordbrukarnas Riksförbund (Unió Nacional de Pagesos). Ha estat el més proper aliat dels socialdemòcrates durant 25 anys, i foren socis de coalició el 1936-1945 i el 1951-1957, però després ha revisat la seva estratègia per tal d'establir una relació més estreta d'aliança a llarg termini amb el centredreta (borgerlig), que va succeir als governs socialdemòcrates de 1976-1982 i 1991-1994. El Primer Ministre suec Torbjörn Fälldin fou líder del Partit de Centre. En els darrers anys el partit ha canviat de direcció per convertir-se en un partit liberal més clàssic, que ha despertat l'interès dels votants a les zones urbanes.
El 2005 el Partit del Centre ha venut la seva propietat del diari grup Centertidningar AB per 1,8 milions de corones sueques, per la qual cosa és el partit polític més ric del món.[1] A les eleccions legislatives sueques de 2006 va treure el 7,88% i 29 escons. Ha format la coalició Aliança de Suècia amb el Partit Moderat, el Partit Popular Liberal i els Demòcrata-Cristians, que ha format govern.
Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
---|---|---|---|---|---|
Set 1914 | 1,507 | 0.2 (#4) | 0 / 230 |
Nou | Extraparlamentari |
1917 | 39,262 | 5.3 (#5) | 9 / 230 |
9 | Oposició |
1920 | 52,318 | 7.9 (#4) | 20 / 230 |
11 | Oposició |
1921 | 192,269 | 11.0 (#4) | 21 / 230 |
9 | Oposició |
1924 | 190,396 | 10.8 (#4) | 23 / 230 |
2 | Oposició |
1928 | 263,501 | 11.2 (#4) | 27 / 230 |
4 | Oposició |
1932 | 321,215 | 14.1 (#3) | 36 / 230 |
9 | Oposició (1932–36) |
Minoria (1936) | |||||
1936 | 418,840 | 14.4 (#3) | 36 / 230 |
= | Coalició |
1940 | 344,345 | 12.0 (#3) | 28 / 230 |
8 | Coalició |
1944 | 421,094 | 13.6 (#3) | 35 / 230 |
7 | Coalició (1944–1945) |
Oposició (1945–1948) | |||||
1948 | 480,421 | 12.4 (#3) | 30 / 230 |
5 | Oposició |
1952 | 406,183 | 10.7 (#4) | 26 / 230 |
4 | Coalició |
1956 | 366,612 | 9.5 (#4) | 19 / 231 |
7 | Coalició |
1958 | 486,760 | 12.7 (#4) | 32 / 231 |
13 | Oposició |
1960 | 579,007 | 13.6 (#4) | 34 / 232 |
2 | Oposició |
1964 | 559,632 | 13.2 (#4) | 36 / 233 |
1 | Oposició |
1968 | 757,215 | 15.7 (#2) | 39 / 233 |
3 | Oposició |
1970 | 991,208 | 19.9 (#2) | 71 / 350 |
32 | Oposició |
1973 | 1,295,246 | 25.1 (#2) | 90 / 350 |
19 | Oposició |
1976 | 1,309,669 | 24.1 (#2) | 86 / 349 |
4 | Coalició (1976–78) |
Oposició (1978–79) | |||||
1979 | 984,589 | 18.1 (#3) | 64 / 349 |
22 | Coalició |
1982 | 859,618 | 15.5 (#3) | 56 / 349 |
8 | Oposició |
1985 | 490,999 | 8.8 (#4) | 43 / 349 |
13 | Oposició |
1988 | 607,240 | 11.3 (#4) | 42 / 349 |
1 | Oposició |
1991 | 465,356 | 8.5 (#4) | 31 / 349 |
11 | Coalició |
1994 | 425,153 | 7.7 (#3) | 27 / 349 |
4 | Oposició |
1998 | 269,762 | 5.1 (#5) | 18 / 349 |
9 | Oposició |
2002 | 328,428 | 6.2 (#6) | 22 / 349 |
4 | Oposició |
2006 | 437,389 | 7.9 (#3) | 29 / 349 |
7 | Coalició |
2010 | 390,804 | 6.6 (#5) | 23 / 349 |
6 | Coalició |
2014 | 370,834 | 6.1 (#5) | 22 / 349 |
1 | Oposició |
2018 | 557,500 | 8.6 (#4) | 31 / 349 |
9 | Suport extern |
2022 | 434,945 | 6.7 (#5) | 24 / 349 |
7 | Oposició |
Any | Vots | % | Escons | +/– |
---|---|---|---|---|
1995 | 192,077 | 7.2 (#5) | 2 / 22 |
|
1999 | 151,442 | 6.0 (#7) | 1 / 22 |
1 |
2004 | 157,258 | 6.3 (#6) | 1 / 19 |
= |
2009 | 173,414 | 5.5 (#7) | 1 / 18 |
= |
2014 | 241,101 | 6.5 (#6) | 1 / 20 |
= |
2019 | 447,641 | 10.8 (#5) | 2 / 20 |
1 |
2024 | 306,227 | 7.30 (#6) | 2 / 21 |
= |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.