From Wikipedia, the free encyclopedia
Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el 8 de desembre de 1935 de la fusió de l'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el Centre Valencianista de Xàtiva.[2] als quals se'ls varen adherir l'Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes.[3]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | Valencianisme, esquerra | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Fusió | Agrupació Valencianista Republicana Centre d'Actuació Valencianista Centre Valencianista de Xàtiva Actuació Valencianista d'Esquerra Grup Valencianista d'Almussafes | ||||
| Creació | 8 de desembre de 1935[1] | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1939 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Josep Castanyer i Fons | ||||
| Secretari general | Angelí Castanyer i Fons | ||||
| Persona rellevant | Maximilià Thous i Llorenç Francesc Bosch i Morata | ||||
| Òrgan de premsa | Avant | ||||
Els seus caps foren Maximilià Thous i Llorenç i Francesc Bosch i Morata.
El PVE es basava en una ideologia republicana, d'esquerra i valencianista. No es tractava d'un partit de masses amb aspiracions revolucionàries, sinó més aviat d'una força d'intel·lectuals i professionals liberals que propugnaven l'autonomia política del País Valencià, reformes per superar la societat capitalista i la defensa de la normalització cultural i lingüística del valencià.[1] Tot i això el PVE era molt acostat a posicions filocomunistes, i per tant situat ideològicament més a l'esquerra que l'altre partit valencianista de l'època Esquerra Valenciana.[4]
Tot i que la seua línia política fóra més fermament valencianista que no la de l'altre partit valencianista d'esquerres de l'època, Esquerra Valenciana, durant la Guerra Civil espanyola el PVE acabà alineant-se al voltant de les tesis del Partit Comunista d'Espanya i assumint les tesis de Juan Negrín, qui afirmava que la declaració de nous Estatuts d'Autonomia devia posposar-se mentre durara la Guerra Civil.[5]
Va ser fundat en un congrés el 8 de desembre de 1935, fruit de la unió de diferents grups valencianistes, els més importants dels quals eren el Centre d'Actuació Valencianista i diversos dirigents de l'Agrupació Valencianista Republicana. Així mateix, s'hi sumaren diferents centres locals valencianistes, com el de Xàtiva i Almussafes.[1]
A les eleccions de febrer de 1936, el PVE va participar en el Front Popular, col·laborant en l'elaboració del programa i en la campanya electoral. Empar Navarro i Giner, dona de Maximilià Thous, va intervindre com a oradora en nombrosos actes de propaganda en la campanya a favor del Front d'Esquerres.[6] Vicent Marco Miranda, d'Esquerra Valenciana, va ser elegit diputat per la circumscripció electoral de la ciutat de València amb el suport del Partit Valencianista d'Esquerra.[7] A canvi, però, se li va concedir una gran representació a l'Ajuntament de València després de les remodelacions al consistori en primavera, arribant a tindre 5 regidors,[1] entre ells Josep Castanyer i Francesc Soto.
Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va formar part del Comité Executiu Popular de València, on Bosch i Morata fou delegat de sanitat. Intentà sense èxit fusionar-se amb Esquerra Valenciana després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.[8] Durant este període el partit experimenta un gir cap a les tesis contràries als estatuts d'autonomia del Partit Comunista d'Espanya i el president de la República Juan Negrín, fet que provocà que molts militants del PVE abandonaren el partit per a passar a Esquerra Valenciana, com fou el cas de Francesc Bosch i Morata, primer conseller de cultura de la Generalitat Valenciana.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
