A mitjans dels anys 70, el Partit Socialista Obrer Espanyol no tenia excessiva implantació en el territori valencià. La província d'Alacant era on el PSOE tenia una major presència, articulada al voltant d'Antonio García Miralles.[4] Pel que fa a la Província de València, l'any 1975 el PSOE s'articulava al voltant d'un grup de 5 persones de tendència marxista del Barri d'Orriols a València; i Josep Lluís Albinyana, qui seria cap de llista d'esta formació a les eleccions generals espanyoles de 1977 i futur president del Consell Preautonòmic del País Valencià.[4] A les comarques de Castelló, el PSOE naix en un despatx en La Vall d'Uixó que muntaria el mateix Albinyana.[4] Des de la creació de la Federació Socialista del País Valencià el gener de 1975,[5] es produeix una cursa contra rellotge per a consolidar la marca del Partit Socialista i generara una crida que portara a una major implantació en el territori, de cara a les futures eleccions democràtiques.[4] Com a mostra, segons una enquesta anterior a les eleccions municipals de 1979, el PSOE guanyaria les eleccions generals espanyoles i a les Corts Valencianes però no les municipals.[4] S'estima que abans de les eleccions del 1977, la Federació Socialista del País Valencià (PSOE-PV) comptava amb uns 200 militants, menys dels que tenia el Partit Socialista del País Valencià.[5]
Després de les eleccions de 1977, el PSOE era el partit guanyador en el conjunt del País Valencià, mentre que el PSPV, que havia tingut un trencament entre un sector que es presentà junt amb el Partido Socialista Popular, i un sector que es presentà en solitari, no va obtenir representació. Açò va provocar que ambdós sectors s'integraren en el PSOE, creant, el 25 de juny de 1978, el partit que hui és conegut com a PSPV-PSOE.[6]
El PSPV-PSOE va arribar a ser la segona federació amb més militants al PSOE, amb uns 35.000 a finals dels anys 80.[5] Així mateix, va ser el partit polític més votat del País Valencià fins a l'any 1993, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987 - 1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU - UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins al 1995.
A les Corts Valencianes va ser la primera força en les quatre primeres legislatures. En les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003), 38 (2007), 33 (2011) i 23 (2015).
A diferència del PSC, té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE, ja que el PSPV és una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit federat al PSOE.
El juliol de 2008 es presentà la ponència marc per a l'11é Congrés Nacional del partit, que proposava, entre altres mesures, canviar la denominació actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV).[9] No obstant això, el 97% dels delegats rebutjaren aquesta proposta, i acordaren mantenir el nom de "País Valencià" en la seua denominació.[10]
A les eleccions de 2023 va sorgir un govern de la Generalitat valenciana format per PP i Vox, pel que Puig va perdre la presidència. El desembre del mateix any va anunciar un congrés per refer l'estructura del PSPV i el 19 de desembre va deixar la seva acta de diputat autonòmic, per centrar-se en l'organització d'aquest esdeveniment.[15] El març de 2024 en un congrés extraordinari a Benicàssim, Diana Morant fou escollida secretària general del partit.[16]
Web del PSPV-PSOE[Enllaç no actiu], 27/09/2008: "El plenario del Congreso aprueba por práctica unanimidad los dictámenes de las comisiones".
«
Los delegados y delegadas participantes en la comisión acordaron, con el 94% de los votos, mantener la denominación de Partit Socialista del País Valencià
9
3
