Partit Unionista Democràtic

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley. La seva ala jove, Associació Unionista Democràtica, és forta a la Universitat de Queens de Belfast.

Per a altres significats, vegeu «Partit Unionista Democràtic Sudanès».

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Partit Unionista Democràtic

(en) Democratic Unionist Party
Dades
Nom curt	DUP
Tipus	partit polític
Ideologia	unionisme al Regne Unit conservadorisme social populisme de dreta conservadorisme nacionalista nacionalisme britànic euroescepticisme
Alineació política	dreta centredreta
Història
Creació	30 setembre 1971
Fundador	Ian Paisley
Governança corporativa
Seu	Belfast (Irlanda del Nord)
Presidència	Maurice Morrow
Altres
Color
Lloc web	mydup.com

Després dels Acords de St Andrews d'octubre de 2006, arribà a un acord amb Sinn Féin per a governar Irlanda del Nord, malgrat l'oposició dels diputats Nigel Dodds, David Simpson i Gregory Campbell. El març de 2007 votà a favor de la devolució de poders, cosa que provocà la dimissió de l'europarlamentari Jim Allister i de set diputats, qui el desembre de 2007 fundaren Veu Tradicional Unionista.

Història

El partit fou creat el 1971 per Ian Paisley i Desmond Boal, amb altres dissidents del Partit Unionista de l'Ulster. Va obtenir 8 escons a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973. S'oposà als acords de Sunningdale i a qualsevol pacte amb els catòlics, en defensa de la classe treballadora protestant. Jim Allister fou eurodiputat de 1979 a 2004, quan fou substituït per Paisley. També té escons a Westminster.

Participà en la comissió del senador George J. Mitchell per a la pau i signà Acord de Divendres Sant, però es retirà de les converses quan hi fou admès el Sinn Féin sense que l'IRA deixés les armes, i després votà en  contra del referèndum de l'acord. Durant la major part de la història del DUP, el Partit Unionista de l'Ulster va ser el partit unionista més gran d'Irlanda del Nord; tanmateix, a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2003 fou el partit més votat (30 escons) i a les del Parlament britànic de 2005 va obtenir 9 escons, el més votat d'Irlanda del Nord. A les eleccions locals de 2005 va obtenir 182 consellers als 26 districtes nord-irlandesos, el més votat a Ballymena, Ards, Antrim, Ballymoney, Banbridge, Belfast, Carrickfergus, Coleraine, Craigavon i Newtonabbey.

El 2006, el DUP va signar l'Acord de Saint-Andrews i l'any següent va acordar entrar en un govern de repartiment del poder amb el Sinn Féin, que va acceptar donar suport al servei de policia i la devolució dels poders judicial i policial.^[1] Paisley es va convertir en primer ministre conjunt d'Irlanda del Nord. L'únic eurodiputat del partit, Jim Allister i set regidors van abandonar el partit en protesta, fundant el Veu Unionista Tradicional (TUV). Paisley va ser succeït com a líder del DUP i primer ministre per Peter Robinson entre 2008 i 2015, després per Arlene Foster fins al 2021, i després que Foster fos destituïda, Edwin Poots es va convertir breument en líder nomenant Paul Givan com a primer ministre, però es va veure obligat a renunciar després de tres setmanes. El juny de 2021, el va succeir Jeffrey Donaldson. En protesta contra el Protocol d'Irlanda del Nord, Givan va dimitir com a primer ministre el febrer de 2022, col·lapsant l'Executiu d'Irlanda del Nord. El 30 de gener de 2024, Jeffrey Donaldson va anunciar que el DUP havia acordat un acord amb el govern del Regne Unit que va donar lloc a la restauració del poder compartit però va presentar la dimissió després de ser detingut i acusat d'abús sexual.^[2]

Resultats electorals

Eleccions generals

Any	Líder	%	Escons	±	Govern
1974 02 !Feb 1974	Ian Paisley	5.7%	1 / 12	1	Oposició
1974 10 !Oct 1974		5.8%	1 / 12	=	Oposició
1979		10.2%	3 / 12	2	Oposició
1983		19.9%	3 / 17	=	Oposició
1987		11.7%	3 / 17	=	Oposició
1992		13.1%	3 / 17	=	Oposició
1997		13.6%	2 / 18	1	Oposició
2001		22.5%	5 / 18	3	Oposició
2005		33.7%	9 / 18	4	Oposició
2010	Peter Robinson	25.0%	8 / 18	1	Oposició
2015		25.7%	8 / 18	=	Oposició
2017	Arlene Foster	36.0%	10 / 18	2	Suport extern
2019		30.6%	8 / 18	2	Oposició
2024	Gavin Robinson	22.1%	5 / 18	3	Oposició

Assemblea del Nord d'Irlanda

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1973	Ian Paisley	78,228	10.8%	8 / 78	8	Oposició
1975		97,073	14.8%	12 / 78	4	Oposició
1982		145,528	23.0%	21 / 78	9	Oposició
1996		141,413	18.8%	24 / 110	24	Oposició
1998		145,917	18.5%	20 / 108	4	Coalició
2003		177,944	25.7%	30 / 108	10	Govern
2007	207,721	30.1%	36 / 108	6	Coalició
2011	Peter Robinson	198,436	30.0%	38 / 108	2	Coalició
2016	Arlene Foster	202,567	29.2%	38 / 108	=	Coalició
2017		225,413	28.1%	28 / 90	10	Coalició
2022	Jeffrey Donaldson	184,002	21.3%	25 / 90	3	Coalició

Referències

1. «DUP 'would share power in May'» (en anglès). BBC, 24-03-2007. [Consulta: 31 març 2024].
2. Jordi Martín. «El líder unionista d'Irlanda del Nord, Jeffrey Donaldson, dimiteix després de ser imputat per delictes sexuals». El Nacional, 29-03-2024. [Consulta: 31 març 2024].