From Wikipedia, the free encyclopedia
El parènquima (del grec παρεγχυμα, "substància dels òrgans") o cèl·lules parenquimàtiques, és un terme histològic que té diferent significat segons els teixits estudiats siguin animals o vegetals.
Dins la botànica, es denomina parènquimes als teixits vegetals fonamentals que prevalen en la majoria dels òrgans vegetals formant un continu bàsicament en el còrtex de la tija, en l'arrel i en el mesofil·le de les fulles. Es presenta també com cordons verticals i radials en els teixits vasculars. Es localitzen en tots els òrgans vegetals, omplen espais lliures que deixen altres òrgans i teixits. Les cèl·lules parenquimàtiques estan poc especialitzades, són cèl·lules vives i la seva forma pot ser molt variable: més o menys isodiamètriques, gairebé polièdriques, estel·lades o allargades. Les parets cel·lulars són flexibles i primes de cel·lulosa sovint amb només estructura primària, però en el cas de tenir paret secundària no és gaire gruixuda i està poc o gens lignificada.
Els parènquimes poden ser considerats com a meristemes potencials, ja que les seves cèl·lules no han perdut la capacitat de divisió. Aquesta característica es posa de manifest per la seva activitat en la cicatrització de ferides, formació d'òrgans adventicis, en la soldadura de teixits durant els empelts, etc.
El parènquima té diverses funcions la més important de les quals és la fotosíntesi, però també l'emmagatzemament de diverses substàncies, la cicatrització de les ferides. A més és l'origen d'algunes estructures adventícies, i també poden especialitzar-se com estructures secretores o excretores.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
