Gall faver - Wikiwand

El gall faver, cabut, capsigrany o bavosa grisa (Parablennius gattorugine) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.^[1]

Dades ràpides Parablennius gattorugine, Estat de conservació ...

Gall faver
Parablennius gattorugine
Bavosa grisa fotografiada a un aquari de l'Estação Litoral da Aguda (Vila Nova de Gaia, Portugal).

Estat de conservació


Risc mínim
UICN	185128

Taxonomia

Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Blenniiformes
Família	Blenniidae
Gènere	Parablennius
Espècie	Parablennius gattorugine Linnaeus, 1758


Nomenclatura
Sinònims	Blennius gattorugine (Linnaeus, 1758) Blennius ruber (Valenciennes, 1836) Blennius varus (Pallas, 1814) Parablennius gattorougine (Linnaeus, 1758)

Tanca

Morfologia

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
El cos és allargat, una mica rodó a la part anterior i comprimit al peduncle caudal.
La pell és mucosa sense escates (la seua mucositat serveix de protecció per a la deshidratació i li permet una curta emersió en els bassiots).
El perfil cefàlic és rodó.
Els ulls es troben a la part superior del cap, gruixat i curt, i a sobre d'ells apareixen dos tentacles llargs i ramificats a partir de l'eix principal (també n'apareixen a sobre dels orificis nasals).
La boca és ampla, té una filera de dents a cada mandíbula i té forma de ventosa per poder aferrar-se sòlidament a les roques per a no ser arrossegat pels corrents marins.^[2]
Els llavis són molsuts.
L'aleta dorsal és molt llarga i una mica fesa per la meitat. Les pectorals són grosses i ovalades. L'anal és la meitat de llarga que la dorsal. Les pèlviques són filiformes. La caudal és petita i arrodonida.
La seua coloració és variable, ja que és mimètic: presenta tonalitats ocres, verdes i vermelles amb 6-7 bandes transversals fosques.^[3]^[4]

Reproducció

És ovípar: la posta es fa dins escletxes o davall pedres durant la primavera i és vigilada pels mascles durant, aproximadament, un mes.^[5] Els ous són demersals i adhesius mentre que les larves són planctòniques.^[6]

Alimentació

Menja invertebrats bentònics i matèria orgànica morta.^[7]

Hàbitat

És bentònic d'aigües litorals a fons de roca o grava entre els 3 i els 32 m de fondària. Els joves apareixen a les cubetes litorals i poden romandre exposats fora de l'aigua durant curts períodes.^[8]

Distribució geogràfica

Es troba des d'Irlanda fins al Marroc i a la mar Mediterrània.^[3]^[9]

Costums

És solitari, molt territorial i especialment actiu al capvespre i a trenc d'alba.^[10]
És curiós i surt del forat on s'amaga si els submarinistes es queden mirant-lo.^[11]
En situacions d'aigua calenta (més de 20 graus) poden arribar a sortir de l'aigua durant breus períodes, saltant a la superfície de les roques de la zona intermareal de la costa.
A vegades, se'l pot veure associat simbiòticament amb gambetes.^[12]

Referències

[1]
The Taxonomicon (anglès)
[2]
EducaMadrid (castellà)
[3]
FishBase (anglès)
[4]
Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
[5]
Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
[6]
Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
[7]
Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 248.
[8]
Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, França.
[9]
Oliveira, R.F., V.C. Almada, A.J. Almeida, R.S. Santos i E.J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10: 23-37.
[10]
Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
[11]
Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 248.
[12]
M@re Nostrum (català)

Bibliografia

Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz (2001). Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
Bath, H. (1979). Blenniidae. p. 519-527. A J.C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, França. Vol. 1.
Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) (1986). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.

Dades ràpides

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Tanca

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Wikiwand for Chrome

Wikiwand for Edge

Wikiwand for Firefox

Gall faver
Parablennius gattorugine
Bavosa grisa fotografiada a un aquari de l'Estação Litoral da Aguda (Vila Nova de Gaia, Portugal).

Estat de conservació


Risc mínim
UICN	185128

Taxonomia

Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Blenniiformes
Família	Blenniidae
Gènere	Parablennius
Espècie	Parablennius gattorugine Linnaeus, 1758


Nomenclatura
Sinònims	Blennius gattorugine (Linnaeus, 1758) Blennius ruber (Valenciennes, 1836) Blennius varus (Pallas, 1814) Parablennius gattorougine (Linnaeus, 1758)

Gall faver

Parablennius gattorugine

Bavosa grisa fotografiada a un aquari de l'Estação Litoral da Aguda (Vila Nova de Gaia, Portugal).

Estat de conservació

Risc mínim

UICN

185128

Taxonomia

Superregne

Regne

Fílum

Classe

Ordre

Família

Gènere

Espècie

Parablennius gattorugine
Linnaeus, 1758

Nomenclatura

Sinònims

Blennius gattorugine (Linnaeus, 1758)
Blennius ruber (Valenciennes, 1836)
Blennius varus (Pallas, 1814)
Parablennius gattorougine (Linnaeus, 1758)

Morfologia

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
El cos és allargat, una mica rodó a la part anterior i comprimit al peduncle caudal.
La pell és mucosa sense escates (la seua mucositat serveix de protecció per a la deshidratació i li permet una curta emersió en els bassiots).
El perfil cefàlic és rodó.
Els ulls es troben a la part superior del cap, gruixat i curt, i a sobre d'ells apareixen dos tentacles llargs i ramificats a partir de l'eix principal (també n'apareixen a sobre dels orificis nasals).
La boca és ampla, té una filera de dents a cada mandíbula i té forma de ventosa per poder aferrar-se sòlidament a les roques per a no ser arrossegat pels corrents marins.^[2]
Els llavis són molsuts.
L'aleta dorsal és molt llarga i una mica fesa per la meitat. Les pectorals són grosses i ovalades. L'anal és la meitat de llarga que la dorsal. Les pèlviques són filiformes. La caudal és petita i arrodonida.
La seua coloració és variable, ja que és mimètic: presenta tonalitats ocres, verdes i vermelles amb 6-7 bandes transversals fosques.^[3]^[4]

Costums

És solitari, molt territorial i especialment actiu al capvespre i a trenc d'alba.^[10]
És curiós i surt del forat on s'amaga si els submarinistes es queden mirant-lo.^[11]
En situacions d'aigua calenta (més de 20 graus) poden arribar a sortir de l'aigua durant breus períodes, saltant a la superfície de les roques de la zona intermareal de la costa.
A vegades, se'l pot veure associat simbiòticament amb gambetes.^[12]

Referències

[1]
The Taxonomicon (anglès)
[2]
EducaMadrid (castellà)
[3]
FishBase (anglès)
[4]
Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
[5]
Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
[6]
Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
[7]
Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 248.
[8]
Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, França.
[9]
Oliveira, R.F., V.C. Almada, A.J. Almeida, R.S. Santos i E.J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10: 23-37.
[10]
Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
[11]
Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 248.
[12]
M@re Nostrum (català)

Bibliografia

Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz (2001). Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
Bath, H. (1979). Blenniidae. p. 519-527. A J.C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, França. Vol. 1.
Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) (1986). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.

Dades ràpides

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Tanca