Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Alexandre IV

Nom original	(la) Alexander PP. IV
Biografia
Naixement	segle XII Jenne (Itàlia)
Mort	25 maig 1261 Viterbo (Itàlia)
181è Papa
19 desembre 1254 – 25 maig 1261 (Gregorià) ← Innocenci IV – Urbà IV →
Degà del Col·legi Cardenalici
1244 (Gregorià) – 19 desembre 1254 (Gregorià) ← Jaume de Vitry – Eudes de Châteauroux →
Cardenal bisbe d'Òstia bisbat suburbicari d'Òstia
21 octubre 1232 – 19 desembre 1254 ← Gregori IX – Hugues de Saint-Cher →
Cardenal diaca Sant'Eustachio
18 setembre 1227 – 21 octubre 1232 ← Aldobrandino Caetani (en) – Guy (en)  →
Camarlenc de la Cambra Apostòlica
1227 (Gregorià) – 1231 (Gregorià)
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1227 (Gregorià) –
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	bisbe catòlic (1235 (Gregorià)–), sacerdot catòlic
Família
Pare	Mattia Conti, Conte di Segni

De nom Rinaldo Conti, pertanyia a la família dels comtes de Segni com els dos papes anteriors, igual que Innocenci III i el seu oncle Gregori IX que el va nomenar cardenal el 1227 i cardenal bisbe d'Òstia en 1231.

Va continuar la política del seu predecessor, tractant de suavitzar-la en la mesura del possible. La lluita del Regne de Sicília va continuar a la mort de Conrad IV d'Alemanya quan el seu fill Conradí reclamà el títol amb regència de Manfred I de Sicília i Alexandre IV va contraatacar oferint Sicília a Edmund el Geperut, fill d'Enric III d'Anglaterra.^[1] La guerra civil es va prolongar fins que Manfred fou derrotat i mort a la batalla de Benevent^[2] davant de Carles I d'Anjou, que va ser coronat per Urbà IV.

El 1260 va nomenar Sant Albert Magne, el Doctor universalis, bisbe de Ratisbona. Aquell mateix any es va formar, probablement a Perusa, el primer moviment dels pelegrins anomenats flagel·lants, un dels fenòmens més característics de l'Edat Mitjana, que recorrien centenars de milles dirigint-se cap a Roma i flagel·lant-se durant el camí, com a signe de penitència.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Signum ostiense (El signe d'Òstia), que fa referència tant al seu cognom com al fet que va ser cardenal d'Òstia abans de ser elegit pontifici.

Referències

1. A Short Course of History (en anglès). Volum 1. Havilland le Mesurier Chepmell, 1857, p. 366.
2. Nolan, Cathal J. The Age Of Wars Of Religion, 1000 1650: An Encyclopedia Of Global Warfare And Civilization. Greenwood, 2006, p. 759. ISBN 978-0313330452.