Palma el Vell

Palma el Vell (Serina, 1480 - Venècia, 1528) va ser un pintor italià de Renaixement. El seu nom vertader era Jacopo Negretti o Jacopo Palma o Jacopo Nigretti, de vegades traduït com a Giacomo o acoblat al seu segon nom: Antonio. Vasari l'anomenà Il Palma.

Palma el Vell

Nom original	(it) Jacopo Palma il Vecchio
Biografia
Naixement	(it) Jacopo Negretti c. 1480 Serina (Itàlia) (en)
Mort	30 juliol 1528 (47/48 anys) Venècia (Itàlia)
Activitat
Lloc de treball	Venècia
Ocupació	pintor
Gènere	Retrat
Moviment	Escola veneciana de pintura
Professors	Andrea Previtali
Alumnes	Bonifazio de' Pitati
Obra
Obres destacables (1518 (Gregorià)) Resting Venus (en) (dècada del 1520) The Adoration of the Sheperds with a Donor (en) (mil·lenni II) De heilige familie (en)
Família
Fills	Violante Negretti

Trobada d'Isaac i Rebeca (1520-1525), oli 146,5 x 250,5, Dresden, Gemäldegalerie

Va ser un pintor molt respectat a l'època, segons ho confirmen algunes dades: en primer lloc, només en resta una obra signada, una Mare de Déu conservada a Berlín, cosa que fa suposar que la seua obra fóra més que coneguda; en segon lloc, Vasari l'omple de lloances arribant a dir que «Lionardo da Vinci i Michelagnolo Buonarroti no haurien treballat de manera diferent a ell».

Probablement va romandre poc a Serina i se'n va anar a la capital, Venècia, que a l'època representava el centre artístic i econòmic de la Itàlia septentrional. El primer testimoni de la seua presència a Venècia data de l'any 1510: una compareixença com a testimoni en un acte notarial.

Amic i rival de Lorenzo Lotto, va buscar la complaença de mecenes adinerats que li pogueren permetre obtenir uns bons ingressos i produir una gran quantitat de pintures, moltes de les quals probablement no li han estat atribuïdes (per exemple, Vasari en cita dues obres i parla d'una obra mestra atribuïda actualment i habitualment a Giorgione, mentre Cavalcaselle, Longhi, Milanesi i d'altres l'atribueixen a Palma el Vell).

La seua manera de pintar, la va aprendre en primer lloc d'Andrea Previtali (bergamasc com ell) i de Giovanni Bellini i després de Giorgione (Argan també hi apunta la influència de Vittore Carpaccio). Va freqüentar Ticià, que es va enamorar de la seua filla Violante, i va treballar contínuament per als encàrrecs que mai no li van faltar.

El martiri de sant Pere (Alzano Lombardo, Bèrgam)

Va conrear els temes mitològics, els temes religiosos i els retrats. A la seua època juvenil pertanyen les pintures de tema mitològic, mentre que després va centrar-se en temes sagrats, siga amb retaules o amb les famoses Converses Sagrades.

Les Converses Sagrades (Sacre Conversazioni) eren encarregades per particulars i per institucions religioses, i això es fa palès en les mateixes obres: quan la comanda era d'un prior o d'un bisbe, Palma pintava de manera més netament veneciana, amb un típic fons bellinià i la preeminència de la Sagrada Família, mentre que si la comanda era privada l'obra pretenia donar accés a la divinitat, la intimitat amb allò diví, amb una linealitat dels contorns i un verisme més pròxims a l'estil de Lotto.

Al Museu de Capodimonte (Nàpols), es conserva una Conversa Sagrada que no sols acosta els plans entre la Sagrada Família i la persona que va fer l'encàrrec, sinó que a més tots els personatges, excepte la Mare de Déu, criden l'atenció de l'espectador vers aquest, amb la benedicció de l'infant Jesús.

L'Assumpció de la Mare de Déu que es troba a les Gallerie dell'Accademia de Venècia és una obra admirable per la serenitat de totes les figures i per l'atmosfera, banyada per una llum daurada que reviscola amb l'intens roig dels vestits d'alguns dels personatges, represa alguns anys després per Ticià, amb altra intenció i amb un moviment completament diferent.

Bibliografia

• Nino Prete, Lecco. In giro per i Rioni: Storia, Chiese e Palazzi, Annone 2008, Cattaneo Grafiche.