Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)

El Palau del Marquès de Monistrol era un edifici situat al carrer de la Riera de Sant Joan, 25^[1] cantonada amb el de Miserferrer, enderrocat el 1914 per a l'obertura de la Via Laietana. Actualment, en aquest indret hi ha l'Edifici Caixa Catalunya.

Infotaula edifici Palau del Marquès de Monistrol
Façana lateral al carrer de Misserferrer (1911)
Dades
Tipus	Palau
Cronologia
segle XVI	construcció
1757	renovació
1914	destrucció
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	arquitectura barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Riera de Sant Joan, 25 i Misserferrer, 6 (enderrocat)
41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 34″ E
Activitat
Propietat de	Marquesat de Monistrol d'Anoia

Història i descripció

Dibuix de Dionís Baixeras

Saló del palau

Quarteró núm. 32 de Garriga i Roca (c. 1860)

En el testament del notari Joan Vilana (†1528)^[2] es mencionen unes cases situades davant de l'església de Sant Joan de Jerusalem,^[3] les quals foren heretades pel seu descendent Francesc de Vilana i Vilamala.^[4][5] Casat amb la seva cosina Anna de Vilana i de Cordelles-Giudice,^[6] va morir sense fills el 1751,^[4] i el seu nebot Francesc de Marí-Vilana i Vilamala (1696-1765),^[7][8] fill del militar Francesc de Marí i Genovès,^[9] mestre de camp del terç de Barcelona,^[10] i de Maria Gràcia de Vilana i Vilamala,^[11] va iniciar un litigi contra la vídua per l'herència, i el 1755 va prendre possessió de la Torre de Vilana i del lloc de Monistrol d'Anoia.^[12]

El 1757, amb motiu del casament de la seva filla Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793)^[13][14] amb Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793),^[13][15] va fer reformar i ampliar la casa de la Riera de Sant Joan^[5] per a convertir-la en una gran residència. L'escultor Carles Grau hi va fer, entre altres, un floró de guix al centre del sostre del saló amb quatre targes als angles, i sis cartel·les de pedra per a l'escala.^[16][17] La pedra va ser subministrada i treballada pel moler Sebastià Prats.^[18]

L'hereu del matrimoni fou Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), primer marquès de Monistrol d'Anoia (1796),^[19][20] que hi va fer diverses reformes.^{[21][22][23][24]} El pintor Francesc Pla «el Vigatà» es va encarregar de la decoració del saló, consistent en un sòcol, unes columnes corínties flanquejant les portes, un fris a mode d'entaulament que rematava les parets, i una àmplia escòcia que enquadrava el sostre, on hi havia un oval emmarcat per una motllura.^[25][26]

En el moment de l'enderrocament, els plafons dels murs havien desaparegut i només es va poder salvar la pintura al tremp del sostre, que fou arrencada per la Junta de Museus de Barcelona^[27][28] i dipositada el 1916 al Museu d'Art i d'Arquelogia del Parc de la Ciutadella, on fou restaurada per Oleguer Junyent.^[25][29] Posteriorment, seria traslladada a la «sala del Vigatà» del Museu d'Arts Decoratives^[25][26] o dormitori del Príncep d'Astúries del Palau Reial de Pedralbes, on encara es conserva.^[29]

Vegeu també

• Torre Vilana
• Casa Cervelló-Giudice
• Casa Dusai
• Parc de la Torreblanca

Referències

1. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 188.
2. «Juan Luis de VILANA». geneanet. Martín Rodríguez.
3. de Dalmases i Juanet, 2018, p. 85.
4. «Francesc de VILANA y VILAMALA». geneanet. Martín Rodríguez.
5. AHCB. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1097, 1757.
6. «Anna de VILANA y de CORDELLES JUDICE». geneanet. Martín Rodríguez.
7. Vidal y de Barnola, 1999, p. 33.
8. «Fco. de Marí y Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
9. «Fco. de Marí y Genovés». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
10. «Alfonso de Sotomayor, bisbe i arquebisbe de Barcelona (1677-1680)». Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Enciclopèdia Catalana.
11. «María Gracia de Vilana». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
12. «Acta de possessió del lloc de Monistrol d'Anoia i de la Torre de Vilana (còpia de 1758)». todocoleccion.net. AHPB, notari Antoni Grases, 28-01-1755.
13. Vidal y de Barnola, 1999, p. 32.
14. «Teresa de Marí y Montserrat». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
15. «Fco.-Félix de Dusay y Fivaller». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
16. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 125-125v, 18-02-1757.
17. Creixell, Rosa. Cases grans. Interiors nobles a Barcelona 1739-1761. Universitat de Barcelona (tesi doctoral), 2005, p. 173-174.
18. AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 120v-121v, 16-02-1757.
19. Vidal y de Barnola, 1999, p. 31-32.
20. «Fco.-de-Paula de Dusay y Marí». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
21. «Francisco de Dusay. Misser Ferrer. Casa. Treure les reixes d'unes finestres». C.XIV Obreria C-66/1794-030. AHCB, 13-03-1794.
22. «Marquès de Monistrol. Sac. Casa. Obrir finestres enreixades i modificar-ne una altra». C.XIV Obreria C-86/1801-026. AHCB, 27-02-1801.
23. «Marquès de Monistrol. Volta de misser Ferrer (Miseferrer). Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-86/1801-071. AHCB, 27-05-1801.
24. «(Francesc de Dusai). Marquès de Monistrol. Riera de Sant Joan 1. Casa. Obrir un balcó i tancar una finestra». C.XIV Obreria C-120. AHCB, 26-11-1822.
25. Folch i Torres, Joaquim «La sala d'«El Vigatà» a l'antiga casa del Marquès de Monistrol». Butlletí dels museus d'art de Barcelona, vol. 2, núm. 8, 1-1932, pàg. 21-25.
26. Alcolea, Santiago «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII (tesi doctoral)». Anales y Boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. XIV, 1964, pàg. 151.
27. «Una pintura d'El Viguetà al Museu de Barcelona». La Veu de Catalunya (edició matí), 27-11-1916, pàg. 4.
28. Gaceta municipal de Barcelona, 09-05-1917, p. 19.
29. Yeguas, 2019, p. 75.

Bibliografia

• de Dalmases i Juanet, Clara Isabel «El llinatge Vilana de Barcelona: els descendents de Gaspar Vilana. Notes històriques i genealogia». Paratge, 31, 2018, pàg. 71-88.
• Vidal y de Barnola, Luís Alfonso «Els setze quarters de Don Lluís Bertran Escrivà de Romaní i de Dusai de Taverner i de Fiveller, marquès d’Argeleta». Paratge, 10, 1999, pàg. 31-34.
• Yeguas, Joan. «L'obra del Vigatà al Museu Nacional d'Art de Catalunya». A: Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani. Universitat de Barcelona, 2019, p. 69-85.

Enllaços externs

• «Casa del Marquès de Monistrol». Barcelona entre muralles. Francesc Font.