From Wikipedia, the free encyclopedia
Pablo Hernández Salces (Saragossa, 1834 - Madrid, 1910) fou un compositor i organista aragonès del romanticisme.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 gener 1834 |
Mort | 10 desembre 1910 (76 anys) |
Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
Activitat | |
Ocupació | compositor, organista |
Gènere | Sarsuela |
Instrument | Orgue |
Descrit per la font | Diccionari Musical Riemann (1901–1904) |
Va seguir l'ensenyament primari a l'Escola Pia de Saragossa, i durant aquest temps va ser escolà de la metropolitana de Nuestra Señora del Pilar. Va tenir de mestre de solfeig, piano, orgue i harmonium Vicente Meton, mestre de capella i organista de l'església esmentada, i de mestre de violí Ignacio Rabanals, primer violí de la capella. L'any 1848, va obtenir per oposicions la plaça d'organista de l'església parroquial de San Gil. S'hi va estar fins al 1856, quan va traslladar-se a Madrid per ingressar al conservatori i rebre classes d'Hilarión Eslava y Elizondo (1807-1878).[1] L'any 1858, va obtindre per oposicions la plaça d'organista a la Reial Basílica d'Atocha. L'any 1861, li va ser concebuda la medalla d'or en composició com a fi de carrera al conservatori. En aquest mateix conservatori, l'any 1863 el van nomenar professor auxiliar de solfeig.
L'estil de la seva música religiosa mosta les influències teatrals del segle xviii. Entre 1860 i 1867, Hernàndez va compondre les següents obres:[2] Sense gaire gravacións, la seva obra va caure en oblit.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.